John Buchan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohn Buchan

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) John Buchan, 1. Baron Tweedsmuir Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 agost 1875 Modifica el valor a Wikidata
Perth (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Montreal Neurological Institute and Hospital (Quebec) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaOxfordshire Modifica el valor a Wikidata
Governador general del Canadà
2 novembre 1935 – 11 febrer 1940
← Vere PonsonbyAlexander Cambridge →
Membre del 36è Parlament del Regne Unit
27 octubre 1931 – 22 maig 1935 (dimissió)

Circumscripció electoral: Combined Scottish Universities (en) Tradueix

Membre del 35è Parlament del Regne Unit
30 maig 1929 – 7 octubre 1931 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Combined Scottish Universities (en) Tradueix

Membre del 34è Parlament del Regne Unit
29 abril 1927 – 10 maig 1929 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Combined Scottish Universities (en) Tradueix

Membre de la Cambra dels Lords
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBrasenose College
Hutchesons' Grammar School
Universitat de Glasgow
Kirkcaldy High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i diplomàcia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, biògraf, escriptor de ciència-ficció, poeta, barrister, militar, escriptor, guionista, polític, novel·lista, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Unionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolBaron Tweedsmuir (en) Tradueix (1935–1940)
Baró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSusan Buchan (1907–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJohn Norman Stuart Buchan Tweedsmuir, Alice Buchan (en) Tradueix, William Buchan, Alastair Francis Buchan Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Buchan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Helen Jane Masterson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansO. Douglas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0117955 TMDB.org: 1653023
Musicbrainz: c7677deb-0097-4aa9-962c-ce261e6eb5cd Goodreads author: 3073 Find a Grave: 14787990 Project Gutenberg: 285 Modifica el valor a Wikidata

John Buchan (anglès: John Buchan, 1. Baron Tweedsmuir) (Perth, 26 d'agost de 1875 - Montreal Neurological Institute and Hospital, 11 de febrer de 1940), 1er baró Tweedsmuir d'Elsfield, va ser un estadista britànic.[1]

Va ser el quinzè governador general del Canadà, de 1935 a 1940.[2] També advocat, és conegut sobretot com a editor i autor de novel·les d'espionatge, la més famosa de les quals és The Thirty-Nine Steps, publicada el 1915.

Biografia[modifica]

Baró Buchan amb l'uniforme de governador general del Canadà.

Fill d'un clergue calvinista, va rebre estudis de postgrau a la Universitat de Glasgow i al Brasenose College de la Universitat d'Oxford abans d'estudiar dret al Middle Temple.[3]

Buchan va començar la seva carrera professional com a advocat a Londres. Havent esdevingut secretari de Lord Alfred Milner, el va acompanyar a Sud-àfrica just després de la Guerra dels Bòers que va enfrontar els britànics a colons d'origen holandès durant dos anys i mig entre 1901 i 1903, per participar en la reconstrucció d'aquest país. Aquesta fita on contraurà una infecció que l'esgotarà durant anys tindrà conseqüències en la seva vida d'escriptor. Allà freqüentarà els serveis secrets britànics, un dels agents dels quals, Edmund Ironside, servirà de model a Richard Hannay.

De tornada a Londres, va treballar en l'edició, amb Nelson a partir de 1907 on gairebé només va escriure una història de la guerra en 24 volums. Es casa amb Susan Grosvenor (1882-1977) de la petita aristocràcia el 15 de juliol de 1907, i publicarà molts llibres a partir de 1928. El seu germà, un alt funcionari de l'Índia britànica, va morir d'una infecció pulmonar el 1912 amb 32 anys.[4]

El 1915, s'embarca en el periodisme que més s'adaptava al seu tarannà i al seu desig de testimoniar la vida i el sofriment dels homes. Va cobrir la Primera Guerra Mundial per a The Times.

L'any 1916 va entrar al Ministeri d'Afers Exteriors i va optar per una carrera més discreta però activa. Al front de la Somme, va coordinar l'esforç propagandístic i després es va convertir en el director del nou departament d'informació. A finals de 1917 es va jubilar per malaltia.

Lord John Buchan, governador general del Canadà, durant la seva visita a un centre de convalescència a Mont-real el 1938.

Paral·lelament a les seves activitats professionals i polítiques, va publicar biografies (Walter Scott, Oliver Cromwell i Juli Cèsar), assaigs (sobre l'Església d'Escòcia i les colònies britàniques a l'Àfrica) i textos autobiogràfics. Tanmateix, la notorietat de Buchan prové de les seves nombroses novel·les d'aventures (Prester John, Salute to Adventurers) i sobretot de les seves novel·les d'espionatge, entre les quals destaquen la sèrie de les cinc aventures de Richard Hannay, entre les quals The Thirty-Nine Steps (1915), adaptada al cinema el 1935 per Alfred Hitchcock) i The Three Hostages (1928).

Power Plant (1916) compta amb un altre heroi recurrent de Buchan, el jove advocat londinenc Edward Leithen.

El 1927, John Buchan va ser elegit al Parlament. L'any 1935, va ser nomenat governador general del Canadà, esdevingué al mateix temps baró i signà l'entrada a la guerra d'aquest domini durant la Segona Guerra Mundial el 1939, la seva dona es va convertir en la consort viceregnal del Canadà. Va rebre un doctorat honoris causa de quaranta-nou universitats, inclosa Oxford el 1934.

El 1936, va instituir els Premis Literaris del Governador General.[5]

Va morir d'una hemorràgia cerebral a Mont-real l'11 de febrer de 1940. És reemplaçat al càrrec per Lyman Poore Duff, el president del Tribunal Suprem del Canadà que actua com a administrador del govern.

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

Sèrie Richard Hannay[modifica]

  • Els trenta-nou esglaons (1915). Barcelona: Editorial Clandestina, 2023. Traducció de Sílvia Aymerich i Lemos[6] Barcelona: Ed. Laertes, 1991. Traduït per Montserrat Canyameres.
  • Greenmantle (1916)
  • Mr Standfast (1919)
  • Els tres ostatges (1924)
  • The Courts of the Morning (1929), Hannay només fa una breu aparició en aquesta novel·la
  • Sick Heart River (1941), també titulat Mountain Meadow als Estats Units. En aquesta novel·la, Hannay només fa una breu aparició.

Sèrie Edward Leithen[modifica]

  • The Power House (1916)
  • La pista de ball (1926)
  • John Macnab (1925)
  • The Gap in the Curtain (1932)

Sèrie Dickson McCunn[modifica]

  • Huntingtower (1922)
  • Castle Gay (1930)
  • La casa dels quatre vents (1935)

Altres novel·les[modifica]

  • Sir Quixote of the Moors (1896)
  • John Burnet of Barns (1898)
  • No-Man's Land (1899)
  • Grey Weather (1899)
  • A Lost Lady of Old Years (1899)
  • The Half-Hearted (1900)
  • A Lodge in the Wilderness (1906)
  • Prester John (1910)
  • Salute to Adventurers (1915)
  • The Island of Sheep (1919)
  • The Path of the King (1921)
  • Midwinter (1923)
  • Witch Wood (1927)
  • The Blanket of the Dark (1931)
  • A Prince of the Captivity (1933)
  • The Free Fishers (1934)

Col·leccions de novel·les curtes[modifica]

  • The Watcher by the Threshold (1902)
  • The Moon Endureth (1912), recueil incluant quelques poèmes
  • The Runagates Club (1928)
  • The Long Traverse (1941)

Novel·les curtes[modifica]

  • Fountainblue (1901)
  • The Company of the Marjolaine (1909)
  • God's Providence (1910)
  • The Grove of Ashtaroth (1910)
  • The Lemnian (1911)
  • The King of Orion (1912)
  • Divus Jonhston (1913)
  • Fullcircle (1920)
  • The Railroad Raid (1923)
  • The Loathly Opposite (1927)
  • Sing a Song of Sixpence (1928)
  • Skule Skerry (1928)
  • Dr. Latius (1928)

Biografies històriques[modifica]

  • Sir Walter Raleigh (1897)
  • The Marquis of Montrose (1913)
  • Andrew Jameson, Lord Ardwall (1913)
  • Francis and Riversdale Grenfell: A Memoir (1920)
  • Lord Minto: A Memoir (1924)
  • The Man and the Book: Sir Walter Scott (1925)
  • Montrose and Leadership (1930) - James Tait Black Memorial Prize
  • Sir Walter Scott (1932)
  • Julius Caesar (1932)
  • Oliver Cromwell (1934)
  • Augustus (1937)

Assajos, obres històriques i fulletons[modifica]

  • Scholar-Gipsies (1896)
  • A History of Brasenose College (1896)
  • The African Colony (1903)
  • The Law Relating to the Taxation of Foreign Income (1905)
  • Some Eighteenth Century Byways (1908)
  • Nine Brasenose Worthies (1909)
  • What the Home Rule Bill Means (1912)
  • Nelson's History of the War, en 24 vol. (1914-1919)
  • Britain's War by Land (1915)
  • The Achievement of France (1915)
  • Ordeal by Marriage (1915)
  • The Future of the War (1916)
  • The Battle of the Somme, First Phase (1916)
  • The Purpose of War (1916)
  • The Battle of Jutland (1916)
  • The Battle of the Somme, Second Phase (1917)
  • These for Remembrance (1919)
  • The Battle Honours of Scotland 1914–1918 (1919)
  • The History of the South African Forces in France (1920)
  • A History of the Great War (1922)
  • A Book of Escapes and Hurried Journeys (1922)
  • The Last Secrets (1923)
  • The Margins of Life (1923)
  • Days to Remember (1923)
  • The History of the Royal Scots Fusiliers 1678–1918 (1925)
  • Two Ordeals of Democracy (1925)
  • The Fifteenth (Scottish) Division 1914-1919 (1925)
  • Homilles and Recreation (1926)
  • The Causal and the Casual in History (1929)
  • The Kirk in Scotland, 1560-1929 (1930)
  • Montrose and Leadership (1930)
  • The Novel and the Fairy Tale (1931)
  • Andrew Lang and the Borders (1932)
  • The Massacre of Glencoe (1933)
  • Gordon at Khartoum (1934)
  • The King's Grace (1935)
  • Naval Episodes Of The Great War (1938)
  • The Interpreter's House (1938)
  • Presbyterianism Yesterday, Today and Tomorrow (1938)
  • Comments and Characters (1940)
  • Canadian Occasions (1940)

Poesia[modifica]

  • The Pilgrim Fathers (1898)
  • Grey Weather (1899)
  • Poems: Scots and English (1917)

Autobiografia[modifica]

  • Memory Hold-The-Door (1940)

Llibres infantils[modifica]

  • Sir Walter Raleigh (1911), versió infantil de la biografia històrica publicada el 1897
  • The Magic Walking-Stick (1932)

Referències[modifica]

  1. «Perth City Heritage Fund - PKHT» (en anglès britànic), 12-07-2021. [Consulta: 13 maig 2022].
  2. «Buchan, John, 1st Baron Tweedsmuir», 03-07-2007. Arxivat de l'original el 2007-07-03. [Consulta: 13 maig 2022].
  3. «Queen's University Archives». Arxivat de l'original el 2011-09-29. [Consulta: 13 maig 2022].
  4. «Lord Tweedsmuir of Elsfield». [Consulta: 13 maig 2022].
  5. «Lord Tweedsmuir d'Elsfield». archive.gg.ca. [Consulta: 3 octubre 2020].
  6. «Els trenta-nou esglaons». Llegir en Català, Associació d'Editorials Independents. [Consulta: 30 gener 2024].