John Craig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJohn Craig
Craig Methodus.png
Portada del seu Methodus (1685)
Biografia
Naixement 1663, o potser 1662
Hoddam, Dumfries, Escòcia
Mort 11 d'octubre de 1731(1731-10-11) (als 68 anys)
Londres, Anglaterra
Religió Anglicanisme
Educació Universitat d'Edimburg
Activitat
Ocupació Matemàtiques
Organització Royal Society
Influències Newton
Influències en Colin Maclaurin
Premis
Modifica les dades a Wikidata

John Craig (o Craige) va ser un matemàtic escocès dels segles XVII-XVIII.

Vida[modifica]

Gairebé res es coneix de la vida de John Craig, abans del seu ingrés a la Universitat d'Edimburg el 1684, on va ser deixeble de David Gregory i es va graduar el 1687. Això no obstant, el 1685 va viatjar a Cambridge on va publicar el seu Methodus (vegeu més avall).

El 1689 es va traslladar a Anglaterra on va ser pastor anglicà de diferents parròquies a la regió de Wiltshire, alternant els seus deures pastorals amb l'estudi i l'ensenyament de les matemàtiques i mantenint una copiosa correspondència amb Newton, David Gregory, de Moivre, Halley i Maclaurin.

El 1692 es va casar amb Agnes Cleland amb qui va tenir sis fills. El 1708 va passar a ser canonge de la catedral de Salisbury.

El 1711 va ser escollit fellow de la Royal Society. Els darrers anys de la seva vida els va viure a Londres.

Obra[modifica]

Tractatus mathematicus de figurarum curvilinearum quadraturis et locis geometricis, 1693

A part de diverses memòries i articles per a les Philosophical Transactions de la Royal Society, Craig va escriure tres llibres de matemàtiques:

  • Methodus figurarum lineis rectis et curvis comprehensarum quadraturas determinandi (Londres, 1685). Malgrat que va ser publicat després del primer encontre de Craig i Newton a Cambridge,[1] Craig utilitza la notació de Leibniz, en lloc del dot newtonià de les fluxions .
  • Tractatus mathematicus de figurarum curvilinearum quadraturis et locis geometricis (Londres, 1693). En aquest llibre s'utilitza per primera vegada a les illes britàniques el símbol .
  • De calculo fluentium libri duo. Quibus subjunguntur libri duo de optica analytica (Londres, 1718). Curiosament, tot i haver emprat la notació leibniziana en els seus primers llibres, en aquest empra la notació de les fluxions de Newton.

Els seus llibres mostren l'interès i l'apreciació de Craig pel càlcul newtonià, però sense fer-ne cap aportació original.[2]

Tor i haver estat fortament criticat, potser és força més original el seu petit llibre titulat Theologiae Christianae Principia Mathematica (Principis matemàtics de la Teologia Cristiana) (Londres, 1699). En aquest llibre, en un estil molt newtonià, establia la gràfica de la intensitat del sentiments en funció del temps, calculant el seu valor com una integral.[3] La part més espectacular del seu càlcul era que, com que la fe cristiana tenia una funció decreixent en el temps, arribaria l'any 3144 al seu valor zero, el que significaria la segona vinguda de Crist a la Terra.[4]

Referències[modifica]

  1. Guicciardini, sense paginar.
  2. Stigler, pàgina 879.
  3. Grabiner, pàgina 232.
  4. Suzuki, pàgina 233.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Craig» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • «Craig (Craige), John»., The Galileo Project, Richard Westfall.
  • Scott, J.F. Craig, John. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 9 agost 2014.
  • «John Craig»., Mathematics Genealogy Project.