John Cranko

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohn Cranko
Onegin 02.jpg
John Cranko en el ballet Onegin
Biografia
Naixement 15 d'agost de 1927
Rustenburg, Sud-àfrica
Mort 23 de juny de 1973(1973-06-23) (als 45 anys)
D'accident d'avió sobre la ciutat de Dublín (Irlanda)
Causa de mort Sobredosi
Lloc d'enterrament Stuttgart
Nacionalitat South Africa Sud-àfrica
Educació Universitat de Ciutat del Cap
Activitat
Ocupació Ballarí i Coreògraf
Alumnes John Neumeier, William Forsythe i Jiří Kylián
Modifica les dades a Wikidata

John Cranko (Rustenburg, Sud-àfrica, 15 d'agost, 1927 - D'accident d'avió sobre la ciutat de Dublín (Irlanda), 23 de juny, 1973) fou un Ballarí i Coreògraf sud-africà.

Començà les seves primeres actuacions a Johannesburg i després a Ciutat del Cap, on ja als quinze anys muntava una coreografia per La Història d'un Soldat d'Ígor Stavinski. El 1946 marxà a la Gran Bretanya, contractat per Sadler's Wells en qualitat de ballarí; entre 1951-57 fou coreògraf d'aquella companyia, per la que també treballà una vegada convertida en el Royal Ballet, si bé li foren encarregades un gran nombre de coreografies per diverses companyies. El 1952 va escriure i dirigí la seva primera revista, estrenada en el Teatre St. Martín (1956). Des del 1961 fou mestre de ballet en el teatre de Würtemberg, de Stuttgart,i el 1968 de l'Òpera de Munic.

Enumeració de les seves coreografies més importants:

  • Tritsch-Tratsch, (1946),
  • Sea Change, (1949),
  • Beauty and the Best, (1949).
  • Pastorale, (1950),
  • Pineaple Poll, (1951),
  • Harlequin in April, (1951), ballet considerat la seva obra mestra,
  • Reflection, (1952),
  • The Lady and the Fool, (1954).

Per al Sadler's Wells, muntà:

  • Bonne-Bouche, (1952),
  • The Shadow, (1953),
  • El príncep de les Pagodes, (1957), primer ballet britànic en tres actes, amb música de Benjamin Britten, estrenada en la Royal Òpera House.

Per al Royal Ballet va produír:

  • Antígona, (1959),
  • Peça d'ocassió, (1959),
  • Sweeney Todd, (1959).

El Ballet Rambert li encarregà:

  • Variacions sobre un Tema, (1954),
  • La Reixa, (1959).

El New York City L'Embruix (1950), i l'Òpera de París La Bella Helena (1955), sobre música de Jacques Offenbach i una de les seves obres més destacades, en la qual certa mescla d'estils no deixa de traduir-se en un perfecte equilibri i una gran vitalitat. El Marquès de Cuevas li encarregà la coreografia de Cat’s Cradle (1958). Cranko procedia directament de l'escola de Diàguilev, què, per ironia del destí, va a considerar-se en el seu dia com a <reaccionaria>, malgrat haver constituït la base de la dansa moderna.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Cranko Modifica l'enllaç a Wikidata