John Cranko

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohn Cranko
Eva Zippel, 119.jpg
retrat per l'artista Eva Zippel, 1965
Biografia
Naixement 15 agost 1927
Rustemburg (Sud-àfrica)
Mort 26 juny 1973 (45 anys)
Dublín (República d'Irlanda)
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Stuttgart
Formació Universitat de Ciutat del Cap
Activitat
Ocupació Coreògraf, ballarí de ballet i mestre de dansa
Alumnes John Neumeier, William Forsythe i Jiří Kylián

IBDB: 6795
Modifica les dades a Wikidata

John Cranko (Rustenburg, Sud-àfrica, 15 d'agost, 1927 - Dublín, 23 de juny, 1973) fou un ballarí i coreògraf sud-africà.[1]

Començà actuant a Johannesburg i després a Ciutat del Cap, on ja als quinze anys muntava una coreografia per La Història d'un Soldat d'Ígor Stravinski. El 1946 se'n va cap a la Gran Bretanya, contractat pel Sadler's Wells Theatre en qualitat de ballarí; entre 1951-57 fou coreògraf d'aquella companyia, per la qual també treballà una vegada convertida en el Royal Ballet, si bé li foren encarregades un gran nombre de coreografies per diverses companyies. El 1952 va escriure i dirigí la seva primera revista teatral, estrenada al Teatre St. Martín (1956).

Va realitzar a Nova York L'Embruix (1950), i l'Òpera de París La Bella Helena (1955), sobre música de Jacques Offenbach i una de les seves obres més destacades, en la qual certa mescla d'estils no deixa de traduir-se en un perfecte equilibri i una gran vitalitat. El Marquès de Cuevas li encarregà la coreografia de Cat’s Cradle (1958). Cranko procedia directament de l'escola de Diàguilev, què, per ironia del destí, va considerar-se en el seu dia com a reaccionària, malgrat haver constituït la base de la dansa moderna.

Multat el 1959 per homosexualitat entre adults consentits,[2] el 1961 va abandonar l'ambient intolerant d'Anglaterra i se'n va anar cap a Stuttgart, on fou mestre de ballet al teatre de l'estat de Württemberg.[3] En poc temps sota el seu engrescament aquesta companyia va atènyer classe mundial.[4] El 1968 va anar a l'Òpera de Munic.

El seu do per explicar històries matisades amb una estructura dramàtica clara i el seu exquisit domini de l’art del pas de deux va conquistar el públic de Nova York el 1969.[4] En tornar del tercer gir exitós amb la seva companyia als Estats Units, el 26 de juny de 1973 va tenir un infart a l'avió que va fer un aterratge d'emergència a Dublín, Irlanda, on va morir en arribar a l'hospital.[5]

Llegat[modifica]

Des d'arribar a Stuttgart, es va comprometre a crear un centre de formació de ballet. L'escola va obrir l'1 de desembre de 1971. El 1974, després de la seva mort, va ser rebatejada John Cranko Schule,[4] l'únic institut públic d'Alemanya que dona una formació completa.

Coreografies destacades[modifica]

  • Tritsch-Tratsch (1946)
  • Sea Change (1949)
  • Beauty and the Best (1949)
  • Pastorale (1950)
  • Pineaple Poll (1951)
  • Harlequin in April (1951), ballet considerat la seva obra mestra
  • Reflection (1952)
  • The Lady and the Fool (1954)
Per al Sadler's Wells Theatre
Per al Royal Ballet va produir
  • Antígona (1959)
  • Peça d'ocassió (1959)
  • Sweeney Todd (1959)
El Ballet Rambert li encarregà
  • Variacions sobre un Tema (1954)
  • La Reixa (1959)

Referències[modifica]

  1. «Cranko, John». A: Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1973-74 (en castellà), p. 248. ISBN 84-239-4551-0. 
  2. «John Cranko Fined» (en anglès). London Evening Standard. Lagna, 09-04-1959. [Consulta: 27 agost 2019].
  3. Britten, Benjamin. Letters from a life : the selected letters and diaries of Benjamin Britten, 1913-1976 (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1991. ISBN 0520065204. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «History» (en anglès, alemany). John Cranko School, 2019. [Consulta: 28 agost 2019].
  5. Kisselgoff, Anna «John Cranko Dies at 45; Stuttgart Ballet Director» (en anglès). The New York Times, 27-06-1973, p.42. ISSN: 0362-4331.

Bibliografia[modifica]

Enllaç extern[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Cranko Modifica l'enllaç a Wikidata