John Crome

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohn Crome
John Crome.jpg
Retrat de John Crome per Michael William Sharp
Biografia
Naixement 22 de desembre del 1761
Norwich (Norfolk, Anglaterra)
Mort 22 d'abril del 1821
Norwich (Norfolk, Anglaterra)[1]
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Activitat
Ocupació Pintor
Art Pintura
Moviment Romanticisme, Escola de Norwich
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Embarcador de Yarmouth, Pissarreries, El roure de Poringland, Un molí de vent a prop de Norwich, Una rosella egípcia i una almesquera...
Família
Cònjuge Phoebe Berney
Modifica les dades a Wikidata

John Crome (1761-1821) fou un paisatgista, gravador, i (juntament amb John Sell Cotman) l'artista més important de l'escola de Norwich.[3]

Biografia[modifica]

Va néixer, treballar i morir a Norwich, i l'únic viatge que va fer a l'estranger va ésser a París (l'any 1814) per anar a veure l'exposició dels quadres que havien estat requisats per Napoleó Bonaparte.[4][3]

D'origen humil, va fer primer d'ajudant d'un pintor de carruatges i cartells, i va aprendre a pintar tot sol principalment copiant les obres que posseïa Thomas Harvey de Old Catton (Norfolk), un col·leccionista i pintor afeccionat que es va fer amic seu.[5] Els mestres neerlandesos Jacob Van Ruysdael i Meindert Hobbema van influir particularment en la seua obra i admirà també Thomas Gainsborough i Richard Wilson.[3]

El 1792 es va casar amb Phoebe Berney i la parella va tindre cinc filles i sis fills.[6] Va exposar de manera intermitent a la Royal Academy of Arts (per primer cop el 1806)[5] i a la British Institution, com també a la Norwich Society of Artists, de la qual va ser membre fundador l'any 1803, però es va guanyar la vida fent, sobretot, de professor de dibuix.[3]

Juntament amb Wilson, representa la transició de la tradició pintoresca del segle XVIII vers la concepció romàntica del paisatge.[3] Els seus temes preferits inclouen bruguerars, boscos i trams calmats de rius, els quals són tractats amb un estil fresc, clar i gens afectat.[4] Les composicions més grans de Crome estan mancades de la qualitat arquitectònica de la construcció clàssica, i la seua realització ha estat acusada de poc precisa, però molt sovint se salven gràcies a una unitat ambiental que anticipa ja la vinguda dels romàntincs.[3] Els seus quadres més bonics (com ara, El roure de Poringland, Tate Gallery de Londres) tenen com a segell un tractament obert de la pintura, una realització agosarada de l'espai i una aguda apreciació de les característiques locals.[3]

Com a gravador, els assoliments de Crome van ésser modestos, i en el decurs de la seua vida no va publicar cap planxa: les van publicar la seua vídua i el seu fill gran (John Bernay Crome, 1794-1842),[4] tretze anys després de la seua mort.[3] Entre els molts aiguaforts que va pintar, destaca la sèrie titulada Norfolk Picturesque Scenery.[7]

Observacions[modifica]

John Crome és, de vegades, anomenat "Crome el Vell", per tal de distingir-lo del seu fill,[1] el qual va pintar de la mateixa manera que ell però amb un talent inferior.[3]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Encyclopædia Britannica (anglès)
  2. 2,0 2,1 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 201.
  4. 4,0 4,1 4,2 Art UK (anglès)
  5. 5,0 5,1 Encyclopedia of Visual Artists (anglès)
  6. El Poder de la Palabra (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Goldberg, Norman L., 1978. John Crome the Elder. Phaidon Press Ltd. ISBN 9780714818214. [1]
  • Norman L. Goldberg, 1978. John Crome the Elder (Volume 2). New York University Press. ISBN 9780814729687. [2]
  • Goldberg, Norman L., 1978. John Crome the Elder: I: Text and A Critical Catalogue. New York University Press. ISBN 9780814729571. [3]
  • Hawcroft, Francis W., 1968. John Crome 1768-1821, An Exhibition of Paintings and Drawings. Londres: The Arts Council. [4]
  • Kaines Smith, S. C., 1923. British Artists: John Crome with a Note on the Norwich School. Londres: Philip Allan. [5]
  • Clifford, Derek i Timothy Clifford, 1968. John Crome. Greenwich, Connecticut: New York Graphic Society. [6]
  • Laurence Binyon, 2015. John Crome and John Sell Cotman - Scholar's Choice Edition. Scholar's Choice. ISBN 9781295938919. [7]
  • Hayes, John, 1992. British Paintings of the Sixteenth through Nineteenth Centuries. The Collections of the National Gallery of Art Systematic Catalogue. Washington DC. Pàgs. 46-48. ISBN 9780521410663. [8]
  • Clifford, Derek et al., 1970. "John Crome." The Burlington Magazine, vol. 112, núm. 808. Pàgs. 466–468. [9]
  • Shiret, David, 1998. John Chrome : Landscape Painter. Dereham, Norfolk: The Larks Press. ISBN 0948400668. [10]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Crome Modifica l'enllaç a Wikidata