John Dowland

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJohn Dowland
Dades biogràfiques
Naixement 2 de gener de 1563
Londres
Mort febrer 1626 (63 anys)
Londres
Alma mater Christ Church College
Activitat professional
Ocupació Compositor, llaütista i compositor de cançons
Moviment Música barroca
Instrument Llaüt
Dades familiars
Fills Robert Dowland
Modifica dades a Wikidata

John Dowland (Westminster, 1562Londres, 1626) fou un intèrpret de llaüt i compositor anglès.

Assolí el grau de batxiller en música a la Universitat d'Oxford (1588), després va recórrer França, on hi va romandre i va poder estudiar la producció local (airs de Cour). Al servei de l'ambaixador anglès a París, Sir Henry Cobhan, va conèixer alguns emigrants anglesos catòlics. En una carta a sir Robert Cecil, escrita des de Nuremberg el 1595, el mateix Dowland relata que el 1580, en menys de vint anys, es trobava en la capital francesa, on havia entrat en contacte amb un sacerdot catòlic de cognom Smith, amb el poeta Richard Verstegen, amb Richard Morris, membre de la Royal Chapel, els quals havien provocat a Dowland una crisi de consciència que culminaria en la conversió al catolicisme.

La seva petició d'un càrrec en la cort d'Isabel, el 1954, fou refusada molt probablement a causa de la seva nova religió; però poc temps després el duc de Braunschweig li oferiria la possibilitat de traslladar-se a Alemanya i, a més, la de viatjar a Itàlia. A Venècia, Dowland entra en contacte amb grans músics de l'escola veneciana, particularment amb Giovanni Croce. El projecte d'anar a Roma i trobar-se amb Luca Marenzio tingué d'ésser interromput a Florència, on Dowland es va veure obligat a canviar de ruta i tornar al seu país (amb escala a Bolonya). Sembla que el motiu de la interrupció d'aquest viatge italià fou un segon encontre amb els catòlics anglesos dissidents, guiats pel fill de sir John Scudamore. Posteriorment, Dowland adjurà del catolicisme, però aquesta segona crisi no li reportà cap avantatja espiritual.

El 1598 restà en la cort de Cristià IV de Dinamarca com a intèrpret de llaüt, però el 1606 perdé aquest càrrec, possiblement per la poca exemplaritat de la seva vida. Tres anys més tard el compositor tornava a la seva pàtria, però tan sols el 1612 aconseguí un lloc entre els <King's Musicians> de la cort londinenca. Els últims anys de la seva vida que, probablement, passà al servei del duc de Wolgast, a la Pomerània, són molt foscos. Dowland ha passat a la història, on ocupa un lloc de gran relleu.[1]

A més d'una traducció anglesa del tractat de música de Drinthopaschus (Londres, 1609), i el mètode de llaüt titulat My observations and directions concerning the art of Lute playing (Londres, 1610), publicà les següents obres musicals:

  • The First Book of Songs or Ayres of Four Parts, with Tablature for the Lute (Londres, 1595),
  • The Second Book of Songs or Ayres foe the Lute or Orphasion, with the Viol de Gamba (Helsingörs, 1600),
  • The Third Book of Songs or Ayres to Sing to the Lute Orphasion, or Viol (Londres, 1603),
  • Lachrimae, or Seaven Teares, figured in Seaven Passionate Pavans, with Divers Others Pavans, Gagliards and Almands, set forth the Lute, Viols or Violins in Five Parts (Londres, 1604),
  • A Pilgrim's Solace, whereim is Contained Musical Harmony of Three, Four an Five Parts, tobe Sung and Plaid with Lute and Viols (Londres, 1612), etc...

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Dowland Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 352/53. (IBSN 84-7291-2281-2)