John Edensor Littlewood

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohn Edensor Littlewood
John Edensor Littlewood.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1885 Modifica el valor a Wikidata
Rochester (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Rouse Ball Professor of Mathematics
1928 – 1950 – Abram Bezikóvitx → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióTrinity College, Cambridge (1903–1906)
St. Paul's School (1900–1903) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiErnest Barnes Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballAnàlisi matemàtica, teoria de nombres i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge (1928–1950)
Trinity College, Cambridge (1910–1928)
Universitat Victòria de Manchester (1907–1910) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFrancis Sowerby Macaulay Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralDonald C. Spencer, A. Oliver L. Atkin, Sarvadaman Chowla, Edward Collingwood, Harold Davenport, Thomas Muirhead Flett, Albert Ingham, Txike Obi, Srinivasa Ramanujan, Stanley Skewes, Philip Stein, Peter Swinnerton-Dyer, Samuel Verblunsky i Laurence Chisholm Young Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesEdward Thornton Littlewood i Sylvia Maud Ackland
ParentsWilliam Edensor Littlewood (avi) Modifica el valor a Wikidata
Premis

John Edensor Littlewood (Rochester, 9 de juny de 1885 Cambridge, 6 de setembre de 1977) va ser un matemàtic anglès.

Vida i Obra[modifica]

Tan el pare com l'avi patern ja havien estudiat a la universitat de Cambridge. El 1892 el seu pare va ser nomenat director d'una escola recentment creada a Wynberg (Ciutat del Cap, Sud-àfrica) i s'hi va traslladar amb tota la família.[1] Tot i que els seus pares es van quedar a Wynberg fins que es van jubilar el 1920, Littlewood va estudiar a partir de 1900 a la St. Paul's School de Londres, on va rebre una sòlida formació a càrrec del matemàtic i notable pedagog Francis Sowerby Macaulay.[2] El 1903 va ingressar al Trinity College (Cambridge), en el qual va acabar els seus estudis de matemàtiques el 1907.[3]

Des de 1907 fins a 1910 va ser professor a la universitat de Manchester (en aquella època universitat Victòria)[4] i el 1908 va guanyar el Premi Smith i va ser escollit fellow del Trinity College.[5] El 1911 es va traslladar a la universitat de Cambridge i va començar la seva llarga i fruitosa col·laboració amb Godfrey Harold Hardy.[6]

El 1928 va ser nomenat primer Rouse Ball Professor of Mathematics,[7] una nova càtedra de matemàtiques creada a Cambridge en honor del professor Walter William Rouse Ball. Va mantenir aquest càrrec fins a la seva jubilació el 1950, data en la qual va passar a ser professor emèrit.[8] Tot i que després de la seva jubilació va patir algun episodi de depressió, va continuar la seva activitat de recerca publicant articles i llibres notables com A Mathematician's Miscellany (1953) i The Mathematician's Art of Work (1967).[9]

Col·laboració amb Hardy[modifica]

A partir de la seva arribada a Cambridge va iniciar una fructífera col·laboració amb el seu col·lega Godfrey Harold Hardy que es basava en els quatre axiomes que ells mateixos es van establir:[10]

  1. Quan un escrigui a l'altre, és absolutament indiferent si el que diu és correcte o incorrecte
  2. Quan un rep una carta de l'altre, no té cap obligació de llegir-la, ni molt menys de contestar-la
  3. Tot i que no importa si tots dos pensem en el mateix detall, és preferible que no sigui així
  4. És irrellevant que un dels dos no hagi contribuït el més mínim en qualsevol article signat per tots dos conjuntament.

Un matemàtic contemporani va afirmar que semblava mentida que s'hagués aconseguit una col·laboració tan important i harmoniosa basada en uns principis aparentment tan negatius. El matemàtic danès Harald Bohr va fer l'acudit de dir que només hi havia tres grans matemàtics anglesos: Hardy, Littlewood i Hardy-Littlewood.[11] La realitat és que la col·laboració va durar fins a la mort de Hardy el 1947 i el seu resultat van ser un centenar d'articles científics de gran influència.[12] La majoria d'aquests treballs van ser en teoria analítica de nombres i en teoria de les particions.[13] També van ser els mestres d'un notable grup d'estudiants que van esdevenir figures importants de les matemàtiques de les seves generacions.[14]

Referències[modifica]

  1. Burkill, 1978, p. 324.
  2. Cartwright, 1978, p. 193.
  3. Burkill, 1978, p. 325.
  4. Rassias, 2017, p. 108.
  5. Burkill, 1978, p. 326.
  6. Chang, 2011, p. 203.
  7. Yan, 2002, p. 8.
  8. Burkill, 1978, p. 330.
  9. Burkill, 1978, p. 331.
  10. Wilson, 2002, p. 204.
  11. Rice i Wilson, 2003, p. 182.
  12. Wilson, 2002, p. 202.
  13. Rice i Wilson, 2003, p. 180.
  14. Grattan-Guinness, 2001, p. 411.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]