John Field

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJohn Field
John field.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 26 de juliol de 1782
Dublín
Mort 23 de gener de 1837(1837-01-23) (als 54 anys)
Moscou
Sepultura Vvedenskoye Cemetery
Activitat professional
Ocupació Compositor i pianista
Gènere Música clàssica
Estil Romanticisme
Mestres Muzio Clementi, Tommaso Giordani i Johann Georg Albrechtsberger
Deixebles Maria Szymanowska i Edmund Passy
Instrument Piano
Obra
Obres destacades

  • Nocturns
Trajectòria
  • 1792 Primer concert públic a Dublín
  • 1793 S'estableix amb la família a Londres
  • 1803 Visita Sant Petersburg
  • 1811 Compon els concerts per a piano núms. 1-3
  • 1822 S'instal·la a Moscou
  • 1832 Visita Londres
Dades familiars
Fills Leon Leonov
Modifica dades a Wikidata

John Field (Dublín, 26 de juliol del 1782Moscou, 23 de gener de 1837) fou un compositor i pianista irlandès, conegut per ser el creador de la forma musical pianística coneguda com a "nocturn".

Biografia[modifica]

Nascut a Dublín el 1782, era el fill gran del violinista Robert Field. Va iniciar els seus estudis de piano amb el seu avi, del mateix nom, organista professional, i més tard, amb Tommaso Giordani, músic d'origen napolità.

Va debutar als 9 anys, amb una bona acollida. La seua família es va traslladar a Bath el 1793, i posteriorment, el mateix any, a Londres. Ací, son pare va aconseguir que rebera classes del pianista, compositor i constructor de pianos Muzio Clementi. Va atraure favorables comentaris de Joseph Haydn per les seues interpretacions. Als 17 anys va presentar el seu primer Concert per a piano (en va escriure un total de set). Considerat un excel·lent pianista, no va gaudir de la mateixa consideració com a compositor fins que el 1801 publicara el seu primer conjunt de sonates per a piano, dedicades a Clementi.

El 1801 Field va acompanyar en una gira per París i Viena a Clementi (a Viena va rebre algunes classes de Johann Georg Albrechtsberger). Quan Clementi es va traslladar a Rússia, Field el va acompanyar com a demostrador de pianos. Field va consolidar la seua pròpia carrera com a concertista, dividint les seues actuacions entre Sant Petersburg i Moscou, passant a residir en aquesta darrera ciutat a partir del seu matrimoni, el 1810. La seua bona posició econòmica, complementada amb els ingressos obtinguts com a professor van fer que el seu estil de vida fos considerat extravagant, amb tocs de Bon vivant. Fruit de les seues aventures amoroses va tenir un fill il·legítim. A Sant Petersburg va tenir com alumne el compositor rus Werstowski (1799-1863) i al violinista polonès Anton de Kontski.[1]

El 1831, i amb la salut deteriorada, a causa d'un dolorós càncer de recte, va tornar a Londres per a sotmetre's a tractament mèdic. Va tornar a Rússia, passant per França i Itàlia, on va haver de passar nou mesos hospitalitzat a Nàpols. Ajudat per una família aristocràtica russa, va tornar a Moscou el 1835. Ací va compondre els seus últims nocturns durant els seus últims setze mesos de vida.

Música[modifica]

Field és recordat avui dia per les setze peces que va compondre sota el títol de nocturns. Es tracta de peces en un únic moviment (impromptus) per a piano. El primer dels nocturns data de l'any 1812. Aquestes peces van influir notablement sobre Frédéric Chopin, que va escriure 21 nocturns.

Obres destacades[modifica]

Field va escriure 7 Concerts per a piano i orquestra.

  • Comcert per a piano No. 1 en Mi bemoll, H. 27 (1799)
  • Concert per a piano No. 2 en La bemoll, H. 31 (1811)
  • Concert per a piano No. 3 en Mi bemoll, H. 32 (1811)
  • Concert per a piano No. 4 en Mi bemoll, H. 28 (1814, revisat el 1819)
  • Concert per a piano No. 5 en Do, H. 39 (1817), l'Incendie par l'Orage
  • Concert per a piano No. 6 en Do, H. 49 (1819, revisat el 1820)
  • Concert per a piano No. 7 en do menor, H. 58 (1822, revisat el 1822-32)

Entre les seues obres per a piano sol, destaquen el 16 nocturns, 4 sonates per a piano (les tres primeres publicades conjuntament com Opus 1), així com fantasies, estudis, rondós i variacions.

Bibliografia[modifica]

  • Keith Anderson, notes a la gravació Field: Piano Music, Vol. 1, Benjamin Frith (piano), Naxos 8.550761

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Field Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 28, segona part, pàg. 3504-05 (ISBN 84-239-4582-0)