Vés al contingut

John Frederick Haldon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Frederick Haldon
Biografia
Naixement23 octubre 1948 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Newcastle upon Tyne (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Birmingham
Universitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, bizantinista, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton, catedràtic (2005–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

John Frederick Haldon FBA (Newcastle upon Tyne, 23 d'octubre del 1948[1]) és un historiador britànic, catedràtic emèrit Shelby Cullom Davis '30 d'Història d'Europa, catedràtic emèrit d'Història Bizantina i Estudis Hel·lènics i exdirector del Centre Mossavar-Rahmani d'Estudis Iranians i del Golf Pèrsic a la Universitat de Princeton.

Joventut i educació

[modifica]

El 1970 es graduà per la Universitat de Birmingham amb la tesi Arms, armour and tactical organisation of the Byzantine army from Maurice to Basil II (‘Armes, armadura i organització tàctica de l'exèrcit bizantí des de Maurici fins a Basili II’).[2] Posteriorment obtingué un màster per la Universitat de Múnic (Alemanya). El 1975 tornà a la Universitat de Birmingham per completar el seu doctorat sobre Aspects of Byzantine military administration: the Elite Corps, the Opsikion, and the Imperial Tagmata from the sixth to the ninth century (‘Aspectes de l'administració militar bizantina: el cos d'elit, l'Opsícion i els tagmes imperials entre els segles vi i ix[3] sota la supervisió d'Anthony Bryer.[4] Així mateix, estudià grec modern a la Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes. En un primer moment, volia estudiar la història romanobritànica i centrar-se en la Gran Bretanya postromana, però acabà canviant de camp d'estudi.[5]

Carrera

[modifica]

Un cop graduat per la Universitat de Birmingham, obtingué una beca postdoctoral a l'Institut de Bizantinística de la Universitat de Múnic (1976-1979).[6] Entre el 1980 i el 1995 fou professor lector de la Universitat de Birmingham. Entre el 1995 i el 2000 fou director del Centre d'Estudis Bizantins, Otomans i Neohel·lènics de la mateixa universitat. Entre el 2000 i el 2005 fou cap de l'Escola d'Estudis Històrics de la mateixa institució.

El 2005 s'uní al personal docent de la Universitat de Princeton, on fou catedràtic d'Història Bizantina i Estudis Hel·lènics i (a partir del 2009) catedràtic Shelby Cullom Davis d'Història d'Europa fins a la seva jubilació el 2018. Alhora, fou membre sènior del Centre d'Estudis Bizantins de Dumbarton Oaks, a Washington DC, des del 2007 fins al 2013. A Princeton, també fou director d'estudis de postgrau de la Facultat d'Història (2009-2018) i director fundador del Centre Mossavar-Rahmani d'Estudis Iranians i del Golf Pèrsic (2013-2018).[7] Fou director global del Projecte Arqueològic d'Avkat (2006-2012, treball de camp enllestit el 2010[8]) sota l'ègida de l'Institut Britànic d'Ankara.[9] Des del 2013 ha estat director de la Iniciativa de Recerca sobre Canvi Climàtic i Història de Princeton i des del 2018 director del Laboratori d'Història del Medi Ambient del Programa d'Estudis Medievals.

És autor o coautor d'una vintena curta de llibres, incloent-hi sis monografies: The Empire That Would Not Die: The Paradox of Eastern Roman Survival, 640–740 (2016), Byzantium in the Iconoclast Era c. 680–850: A History (amb Leslie Brubaker, 2011), Warfare, State and Society in the Byzantine World, 565–1204 (1999), The State and the Tributary Mode of Production (1993), Byzantium in the Seventh Century: The Transformation of a Culture (1990) i Byzantine Praetorians: An Administrative, Institutional and Social Survey of the Opsikion and Tagmata, c. 580–900 (1984).[10]

La seva recerca se centra en la història de l'Imperi Romà d'Orient, dit «Bizantí», en particular en el període entre el segle vii i el segle xii; els sistemes i estructures d'estat als mons europeu i islàmic des de l'antiguitat tardana fins a l'edat moderna; l'impacte de l'estrès ambiental sobre la resiliència social en els sistemes socials premoderns; i la producció, distribució i consum de recursos a l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.[11]

Premis i distincions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Kresten, Otto «Haldon, John F.» (en alemany). Almanach. Österreichische Akademie der Wissenschaften, vol. 160, 2010, pàg. 182 i 183. ISSN: 0378-8644.
  2. Library record, University of Birmingham Library Services, <https://birmingham-primo.hosted.exlibrisgroup.com/permalink/f/vmc2c6/44BIR_ALMA_DS21109592140004871>. Consulta: 6 març 2023
  3. Library record, University of Birmingham Library Services, <https://birmingham-primo.hosted.exlibrisgroup.com/permalink/f/vmc2c6/44BIR_ALMA_DS2179149140004871>. Consulta: 6 març 2023
  4. "Theses in progress", Bulletin of British Byzantine Studies 1: 9, 1975, <https://www.byzantium.ac.uk/wp-content/uploads/2020/06/BBBS-1-1975.pdf>
  5. «John Haldon» (en anglès). The Bosphorus Review Of Books.
  6. Haldon, John Frederick (1979), Recruitment and Conscription in the Byzantine Army c. 550–950: A Study on the Origins of the stratiotika ktemata', Viena: Österreichische Akademie der Wissenschaften
  7. «Dr. John Haldon – Marquis Who's Who» (en anglès). Arxivat de l'original el 22 agost 2020. [Consulta: 4 juliol 2020].
  8. Avkat Project Reports, Facultat d'Història de la Universitat de Princeton, <https://history.princeton.edu/centers-programs/center-collaborative-history/special-projects/past-projects/avkat/avkat-project>. Consulta: 6 març 2023
  9. Haldon, John; Elton, Hugh & Newhard, James, eds. (2018), Archaeology and Urban Settlement in Late Roman and Byzantine Anatolia: Euchaïta-Avkat-Beyözü and Its Environment, Cambridge University Press, p. i
  10. «John Haldon | Princeton Classics» (en anglès). classics.princeton.edu.
  11. «Dr. John Haldon – Marquis Who's Who» (en anglès). Arxivat de l'original el 22 agost 2020. [Consulta: 4 juliol 2020].
  12. «Professor John Haldon FBA» (en anglès). Acadèmia Britànic.