Vés al contingut

John Hutton Balfour

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Hutton Balfour

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1808 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1884 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Warriston Modifica el valor a Wikidata
Regius Keeper of the Royal Botanic Garden Edinburgh (en) Tradueix
1845 – 1879
Regius Professor of Plant Science (en) Tradueix
1845 – 1879
← Robert GrahamAlexander Dickson →
3r Regius Professor of Botany (en) Tradueix Universitat de Glasgow
1841 – 1845
← William Jackson HookerGeorge Arnott Walker Arnott → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg - doctor en medicina
Universitat de St Andrews
Royal High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBriologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, cirurgià, professor d'universitat, briòleg, editor literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Botanic Garden Edinburgh (en) Tradueix (1845–1879)
Universitat d'Edimburg
Universitat de Glasgow Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Abrev. botànicaBalf. Modifica el valor a Wikidata
FillsIsaac Bayley Balfour, Andrew Francis Balfour Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 151095881 Project Gutenberg: 46125 IPNI: 31251-1 Modifica el valor a Wikidata

John Hutton Balfour (Edimburg, 15 de setembre de 1808 – 11 de febrer de 1884, Inverleith House, Edimburg) va ser un botànic escocès.[1] Balfour va ser professor de botànica, primer a la Universitat de Glasgow el 1841, traslladant-se a la Universitat d'Edinburgh i passant a ser Regius Keeper del Reial Jardí Botànic d'Edinburgh i Botànic de Sa Majestat (Her Majesty's Botanist) a Escòcia el 1845. La germana de Balfour, Magdelene Balfour, es casà amb William A. F. Browne (1805–1885), un conegut reformador d'asils i frenòleg. El seu fill, Sir Isaac Bayley Balfour (1853–1922), també va ser botànic.

Balfour va estudiar a la St Andrews University i la Universitat d'Edinburgh. Es va doctorar en medicina el 1832. Va esdevenir un membre notori de la Plinian Society, on es va trobar amb William A.F. Browne. En el camp de la botànica Balfour va ser un dels promotors de la Botanical Society of Edinburgh el 1836 i el Botanical Club el 1838. El 1841 va ser nomenat professor de botànica a la Universitat de Glasgow. Políticament es va oposar i triomfar sobre Joseph Dalton Hooker (1817–1911), el qual estava estretament associat a Charles Darwin.

Balfour també es relacionà amb el botànic Hewett Cottrell Watson, que era frenòleg. Amb Balfour el Royal Botanic Garden d'Edinburgh s'enriquí amb un espai per les palmeres-, arboretum, i s'hi van construir locals per l'ensenyament.

Publicacions destacades

[modifica]
  • of Botany (1848)[2]
  • Class Book of Botany (1852)
  • Outlines of Botany (1854)
  • Elements of Botany for Schools (1869)
  • Botanist's Companion (1860)
  • Introduction to Palaeontological Botany (1872)
  • The Plants of Scripture.
  • Article sobre botànica a la 8a edició de la Encyclopaedia Britannica.

El pi de Califòrnia (California's foxtail pine) es diu Pinus balfouriana Balf. en el seu honor. L'actriu Tilda Swinton descendeix d'ell.

Signatura abreujada com a botànic:Balf.

Referències

[modifica]