John J. Pershing

De Viquipèdia
Infotaula de personaJohn J. Pershing
General John Joseph Pershing head on shoulders.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 setembre 1860 Modifica el valor a Wikidata
Laclede (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1948 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri nacional d'Arlington, Section 34, grave S-19-LH 38° 52′ 19″ N, 77° 04′ 14″ O / 38.87192°N,77.070462°O / 38.87192; -77.070462 Modifica el valor a Wikidata
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units
1r juliol 1921 – 13 setembre 1924
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Militar dels Estats Units
Universitat de Nebraska–Lincoln
United States Army War College
Universitat Estatal Truman Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial, advocat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1886 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorAcadèmia Militar dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarGeneral dels Exèrcits dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
ComandamentAmerican Expeditionary Forces (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Hispano-estatunidenca, Guerres índies, Guerra filipino-estatunidenca, Rebel·lió dels bòxers, Border War (en) Tradueix, front occidental de la Primera Guerra Mundial i Primera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHelen Frances Warren (en) Tradueix
Micheline Resco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancis Warren Pershing
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Helen Frances Warren (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
John J Pershing Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0675434 Musicbrainz: f145b0a9-d8f7-4298-9bac-c9a9a15e73a9 Find a Grave: 806 Modifica el valor a Wikidata

John J. Pershing (Laclede, 13 de setembre de 1860 Washington DC, 15 de juliol de 1948) va ser un militar estatunidenc de l'Exèrcit dels Estats Units que va conduir les Forces Expedicionàries Americanes (FEA) en la Primera Guerra Mundial entre 1917 i 1918. Pershing va rebutjar les peticions britàniques i francesos perquè les forces americanes estiguessin integrades en els seus exèrcits, i va insistir que les FEA operessin com unitat única sota el seu comandament, tot i que algunes divisions van lluitar sota el lideratge britànic; algunes de les seves tropes de reserva es van unir a l'exèrcit francès. Els primers combats amb la intervenció de les forces estatunidenques, van tenir lloc a Cantigny, Chateau-Thierry, Belleau i Soissons. Per accelerar l'arribada de les tropes americanes, els soldats van partir cap a França, deixant l'equipament pesat per més endavant, i van utilitzar els tancs, artilleria, aeronaus i municions dels britànics i dels francesos. El setembre de 1918, a Saint Mihiel, el Primer Exèrcit estava sota les ordres directes de Pershing; el seu exèrcit va conquerir el sortint que estava sota control dels alemanys feia tres anys. Pershing va mobilitzar 600.000 homes per combatre una forta defensa en els boscos d'Argonne, mantenint les seves divisions en combat durant 47 dies, juntament amb els francesos. Aquella victòria va ser un de molts factors que duria els alemanys a demanar un armistici, tot i que Pershing volia continuar la guerra.

Pershing és l'únic estatunidenc que va ser promogut a General dels Exèrcits,[1] durant la seva vida. Va servir d'exemple a una generació de generals que van comandar els Estats Units a Europa durant la Segona Guerra Mundial, incloent-hi George Marshall, Dwight D. Eisenhower, Omar Bradley i George S. Patton.[2][3] Algunes de les seves tàctiques van ser criticades per altres comandants contemporanis i per historiadors actuals. La seva insistència en assalts frontals, molt després que altres exèrcits aliats haguessin ja abandonat aquesta tàctica, ha estat apuntada com causadora de baixes americanes innecessàries.[4]

Les seves memòries My Experiences in the World War de 1932, li van valer el Premi Pulitzer d'Història.

Referències[modifica]

  1. «18 Apr 1925, Page 7 - The Franklin Evening Star at Newspapers.com» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2022].
  2. Tucker, Spencer C. World War I: The Definitive Encyclopedia and Document Collection [5 volumes: The Definitive Encyclopedia and Document Collection] (en anglès). ABC-CLIO, 2014-10-28. ISBN 978-1-85109-965-8. 
  3. «World War I: The Definitive Encyclopedia and Document Collection [5 volumes ... - Google Books», 30-04-2016. [Consulta: 3 maig 2022].
  4. Sheffield, G. (2001). Forgotten Victory: The First World War: Myths and Realities (2002 ed.). London: Headline Book Publishing. ISBN 0-7472-7157-7