John Scott Burdon-Sanderson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1828 Newcastle upon Tyne (Anglaterra) |
| Mort | 23 novembre 1905 (76 anys) Oxford (Anglaterra) |
| Sepultura | Cementiri de Wolvercote |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Edimburg Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina i fisiologia |
| Ocupació | metge, professor d'universitat, fisiòleg |
| Ocupador | University College de Londres |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Baronet |
| Cònjuge | Ghetal Burdon-Sanderson |
| Pares | Richard Burdon-Sanderson (en)  i Elizabeth Sanderson (en) |
| Germans | Mary Elizabeth Haldane i Richard Burdon-Sanderson (en) |
Premis
| |
 | |
Font: 1894 Caricatura de Vanity Fair
Sir John Scott Burdon-Sanderson FRS[1] (prop de Newcastle upon Tyne, 21 de desembre de 1828 - Oxford, 23 de novembre de 1905) va ser un fisiòleg anglès que va néixer prop de Newcastle upon Tyne. va estudiar a les universitats d'Edinburgh i de París. Establert a Londres va ser Oficial Mèdic de la Salut (Medical Officer of Health) per Paddington el 1856 i quatre anys després metge de Middlesex i de l'Hospital Reial de Brompton.
Biografia[modifica]
El 1858 va ser enviat a investigar diversos brots de diftèria i més tard del còlera. l'any 1871 va informar que el Penicillium inhibia el creixement de bacteris essent en això un dels precursor del descobriment de la penicil·lina fet per Alexander Fleming.[2] El 1874 va ser nomenat professor de fisiologia al University College London. El 1882 la Royal Society el premià amb una Royal Medal en reconeixement de la seva recerca dels fenòmens elèctrics que mostren les plantes i de la relació dels microrganismes amb les malalties i la seva feina en fisiologia i patologia. Va tenir en contra els antiviviseccionistes, incloent-hi E. A. Freeman, John Ruskin i el bisbe Mackarness d'Oxford.
El 1899 se li va concedir el títol nobiliari de Baronet.[3]
Morí a Oxford el 23 de novembre de 1905.
Notes i referències[modifica]
- ↑ «Burdon-Sanderson; Sir; John Scott (1828 - 1905)». Fellows of the Royal Society. Royal Society. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ Sherry F. Queener et al., Beta-lactam Antibiotics for Clinical Use, Informa Health Care, 1986, ISBN 0824773861, 9780824773861, p. 4, partly available on Google Books. Refers to : J. B. Sanderson. Appendix No 5. " Further report of researches concerning the intimate pathology of contagion. The origin and distribution of microzymes (bacteria) in water, and the circumstances which determine their existence in the tissue and liquids of the living body ". 13th Report of the Medical Officer of the Privy Council [John Simon], with Appendix, 1870. Her Majesty's Stationary Office, London, 1871, pp. 56-66; reprinted in Quarterly Journal of Microscopical Science, n. ser., XI, 1871, pp. 323-352, available on the site of the Journal of Cell Science.
- ↑ The London Gazette: no. 27110. p. 5249. 22 agost 1899.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Scott Burdon-Sanderson |