John Thomas Draper

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Thomas Draper

Captain Crunch, Crunch i Crunchman o Mr. Crunshtastic
Naixement 1943
Lloc web oficial
www.webcrunchers.com i www.crunchcreations.com/

John Thomas Draper (1943) és un hacker més conegut pel sobrenom de Capità Crunch o Crunchman. És programador i una figura emblemàtica dins del món de la programació d'ordinadors.

Draper era el fill d'un enginyer de les Forces Aèries dels Estats Units a qui sempre va titllar de distant. Ell mateix va entrar a la mateixa divisió que el seu pare l'any 1964 sent destinat a Alaska. Allí, va ajudar als militars a fer una sèrie de trucades telefòniques a casa totalment gratuïtes ideant una centraleta telefònica local. L'any 1968 va ser llicenciar de l'exèrcit de les Forces Aèries amb honors i es va dedicar a treballar per l'estament militar amb diverses feines per la zona de San Francisco.

Va descobrir la manera d'assumir el paper d'operador telefònic per mitjà d'un xiulet, que es regalava en una caixa de cereals, el qual emetia a una freqüència a 2.600 Hz i fer trucades gratuïtes.

Un article publicat l'any 1971 per la revista Esquire parlava sobre el phreaking (terme encunyat en la subcultura informàtica per denominar l'activitat d'aquells individus que orienten els seus estudis i oci cap a l'aprenentatge i comprensió del funcionament de telèfons de diversa índole) i que el van posar en seriosos problemes, ja que era un delicte. John Draper va ser arrestat per frau telefònic el 1972. Fou declarat culpable i condemnat a cinc anys després dels quals va ser posat en llibertat condicional amb la condició de no tornar a hackejar cap terminal telefònic.

Paral·lelament, l'article va cridar l'atenció d'un jove Steve Wozniak que va localitzar a Draper, que en aquell moment feia d'enginyer a la KKUP, una ràdio local situada molt a prop del futur campus Apple. A mitjans dels '70 va mostrar a Wozniak i Steve Jobs les seves habilitats a l'hora de phreakejar els telèfons. Draper va estar treballant per la companyia Apple durant un breu espai de temps en el qual va crear un Tauler d'interfície telefònic per l'Apple II tot i que aquest no va ser comercialitzat, ja que, segons Wozniak, ell era l'únic de la companyia que li agradava el seu treball i no era reticent al historial delictiu pel frau telefònic. Després d'això, va venir un període fosc en la vida de John Draper. Sense casa, sense treball i completament arruïnat va viure una bona temporada en un autobús amb el seu amic Dave Bengel i va desaparèixer pel sud-est asiàtic, possiblement a Corea. Afortunadament, va trobar treball en la companyia En2go, en la qual ha estat de 2005 a 2010 i va aconseguir refer la seva vida, fent. Va treballar com a Cap d'Oficials Tècnics pel desenvolupament de lliurament dels mitjans de comunicació, repartint música, vídeo i altre continguts digitals.

Situació mèdica actual[1][modifica | modifica el codi]

John Draper va desenvolupar una malaltia anomenada síndrome del nervi atrapat, que consisteix en la pressió d'un nervi oprimint-lo. Podia perdre la mobilitat dels braços i també de les mans. Com que no tenia diners per poder costejar-se l'operació va sorgir una iniciativa per recaptar fons. Sanjiv Bhattacharya i Media Candy per mitjà de la pagina web http://www.savingcaptaincrunch.com van crear un espai on la gent podia fer donacions. La comunitat hacker es va bolcar i van reunir els 10.000 dòlars necessaris que feien falta per poder pagar l'operació que es va dur a terme el 21 de desembre de 2010. Als 67 anys encara treballava com a consultor extern en matèria de seguretat.

El to de 2600 Hz[modifica | modifica el codi]

Entre els senyals que intercanvien les centrals que usaven el sistema de senyalització CCITT (Consultative Committee for International Telegraphy and Telephony), una de les més importants era el to dels 2600 Hz. Era important perquè posava a totes les centrals a escoltar comandos, l'anomenat "To de tall". Basat en aquest nom va començar a publicar-se una revista d'hackers i també van començar reunions temàtica batejades com les reunions 2600.

El cas és que en cridar a un nombre telefònic local s'obre un circuit entre tots dos nodes si durant aquesta trucada es llança un to de 2600 Hz la central de destinació de la trucada pensa que la trucada de l'altre costat ha acabat i salta (desconnecta l'altre extrem, quedant a l'espera de comandos). Llavors el que es feia era enrutar una trucada de llarga distància que no obstant això era facturada per la central com a trucada local.

Si la trucada de local es canvia per una trucada a un nombre gratuït, per a la companyia telefònica, s'estava realitzant una comunicació amb un nombre gratuït, encara que per a la central destino la trucada havia acabat, però el phreaker seguia dins, amb la central sota el seu control, amb el que podia seguir fent altres trucades mentre que tot el sistema pensava que seguien en el nombre gratuït.

John Draper va adoptar el fenomen de la contracultura de l'època i es va dedicar a operar amb una ràdio pirata al volant d'una furgoneta Volkswagen al més pur estil hippie. El seu gran descobriment que el va elevar a l'Olimp dels hackers va ser el de poder fer trucades telefòniques gratuïtes.

Mentres John Draper anava amunt i avall amb el seu microbús per provar el transmissor de la radio pirata es va dedicar a difondre un número de telèfon als oients que ell tenia amb la particularitat de regeneració per poder calibrar la recepció de la seva estació de treball. Una trucada d'una persona que es va identificar com a “Denny” (identificat al canal Discovery Channel en un documental sobre hackers com Denny Teresi). Ells eren un grup de gent cega i volien que Draper els hi construís un generador de tons multi freqüència (la caixa blava) per facilitar l'accés al sistema At & T el qual estava controlat per tons. D'aquesta forma ells no haurien de fer servir un orgue i una gravadora de tons per poder realitzar trucades gratuïtes. Un d'aquests nois, conegut com a Josef Engressia tenia una manera de xiular molt concreta i ho feia a 2600 Hz, freqüència exacte de les trucades telefòniques.

Es van assabentar que hi havia una joguina que permetia fer aquest xiulet a la freqüència concreta, el qual venia de regal amb les caixes de cereals de Capità Crunch i que podia emetre el to precís a 2600 Hz; la mateixa freqüència que es feia servir a les línies llargues de la At & T per indicar que la línea estava disponible per a fer una nova trucada. Això enganyava a la màquina i permetia al usuari poder trucar en mode operador sense haver de pagar ni un cèntim. John Draper va experimentar amb aquesta joguina i va dissenyar les caixes blaves; aparells electrònics capaces de reproduir altres tons que fessin servir la companyia de telèfons.

El mateix Wozniak va arribar fins i tot a trucar al Vaticà imitant la veu d'Henry Kissinger , en aquells temps Secretari d'Estat de Richard Nixon, sol·licitant parlar amb el Papa. No ho va aconseguir per que el Papa estava dormint: coses de les franges horàries i els funcionaris del Vaticà.

Aquesta mena de punts febles que Draper i companyia havien descobert estava limitada pels interruptors d'encaminament de la trucada que feien servir en una mateixa banda dades i control de la informació. La companyia telefònica amb el temps es va adonar que milers d'usuaris no pagaven les trucades al posar-se en mode operador i van desenvolupar nous equips on veu i senyals anaven per separat. Ja no podien fer servir els xiulets del Capità Crunch i aquests es van convertir en objectes de col·leccionista.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «About the surgery» (en anglès). savingcaptaincrunch.com. [Consulta: 4 juny 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]