Vés al contingut

John Wilson (matemàtic)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Wilson

Retrat per John Murphy a la National Portrait Gallery Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 agost 1741 Modifica el valor a Wikidata
Westmorland (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1793 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Kendal (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Cambridge
Es coneix perTeorema de Wilson
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Advocacia
OrganitzacióUniversitat de Cambridge
Inner Temple
Membre de
Influències
Premis

Sir John Wilson fou un matemàtic i jurista anglès del segle xviii, conegut pel teorema de Wilson.

Vida

[modifica]

Wilson va estudiar al Peterhouse College de la universitat de Cambridge on es va graduar amb les millors qualificacions en matemàtiques el 1761. Encara estudiant, va ser un dels més ardents defensors d'Edward Waring com a professor lucasià.[1]

Va ser escollit fellow del Peterhouse el 1764.

Fins al 1766 va donar classes a Cambridge, guanyant-se una bona reputació, però a partir d'aquesta any va dedicar-se sobretot a la seva carrera com advocat al Middle Temple, arribant a ser-ne degà. També va exercir com a jutge i va ser nomenat cavaller. Tot i així, no devia deixar del tot la seva activitat científica, com ho demostra el fet que fos nomenat fellow de la Royal Society el 1782.[2]

Obra

[modifica]

Wilson és recordat pel teorema de Wilson que diu que un nombre natural, , és primer, si i només si és divisible per .[3] El teorema, inicialment, va ser enunciat el 1770 per Waring; Wilson va demostrar que era condició suficient. La demostració completa que és condició necessària i suficient es deu a Lagrange el 1773.[4]

Aquest teorema, que aparentment millorava el mètode del sedàs d'Eratòstenes per contrastar si un nombre és o no primer, es va demostrar impracticable, ja que l'expressió es fa extremadament tediosa de calcular a mesura que es fa més gran.[5]

Referències

[modifica]
  1. O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  2. Broadbent, Complete Dictionary of Scientific Biography.
  3. Clawson, pàgina 151.
  4. Rowland, pàgina 232.
  5. Clawson, pàgina 152.

Bibliografia

[modifica]
  • Clawson, Calvin C. Mathematical Mysteries: The Beauty and Magic of Numbers (en (anglès)). Springer, 1996. ISBN 978-0-306-45404-2. 
  • Rowland, Tima «Proofs in Number Theory: History and Heresy» (en (anglès)). Proceedings of the Annual Meeting of the International Group for the Psychology of Mathematics Education, Vol. 1, 2002, pàg. 230-235.

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Wilson (matemàtic)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Broadbent, T.A.A. «Wilson, John». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 maig 2015].