Johnny Griffin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohnny Griffin
Johnny Griffin 1.jpg
Biografia
Naixement 24 abril 1928
Chicago (Illinois)
Mort 25 juliol 2008 (80 anys)
França (França)
Causa de mort Infart miocardíac
Grup ètnic Afroamericà
Activitat
Ocupació Compositor, músic de jazz i saxofonista
Activitat 2008 –
Gènere Jazz
Instrument Saxòfon
Discogràfica Blue Note Records
Antilles Records Tradueix

IMDB: nm0341256 Musicbrainz: f9625cf4-1436-4f2c-bd5e-743eba86808c Songkick: 561231 Discogs: 251333 Allmusic: mn0000213510
Modifica les dades a Wikidata
En la Bach Dancing & Dynamite Society (Half Moon Bay)

John Arnold Griffin III (24 d'abril de 1928-Poitiers; 24 de juliol de 2008), conegut com a Johnny Griffin, va ser un saxofonista tenor nord-americà de jazz, enquadrat estilísticament en el bop i el hard bop.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Com molts altres músics d'èxit de Chicago, va estudiar música a la DuSable High School baix Walter Dyett, començant a tocar el clarinet abans de passar-se a l'oboè, saxo alt i, finalment, després de treballar en l'orquestra de Lionel Hampton, al saxo tenor juntament amb Arnett Cobb. Quan estava en l'institut, als 15 anys va arribar a tocar amb T-Bone Walker en un grup liderat pel germà de Walker.

Va treballar a l'Orquestra de Lionel Hampton (sent la seua primera aparició a Los Angeles en un enregistrament de 1945 als 17 anys), i la va abandonar per a unir-se a l'orquestra d'un col·lega de Hampton, el trompetista Joe Morris de 1947 a 1949. Va tocar amb els Messengers d'Art Blakey durant uns mesos de 1957, i en el sextet i quartet de Thelonious Monk en 1958. Durant aquesta etapa, va enregistrar un interessant treball amb Clark Terry en "Serenade to Bus Seat" acompanyant al trio Wynton Kelly, Paul Chambers i Philly Joe Jones. Va tornar a treballar amb Monk en el seu octau i nonet en 1967. Va enregistrar també amb el quintet de Nat Adderley en 1958 i altra vegada en 1978.

Com a líder de la seua pròpia orquestra, el seu enregistrament per a Blue Note de 1956 Introducing Johnny Griffin, que va comptar amb Wynton Kelly al piano, Curly Russell al contrabaix i Max Roach a la bateria, li va proporcionar grans elogis per part de la crítica. Considerant que ja havia arribat a l'èxit en Estats Units, especialment amb el seu disc també para Blue Note de 1957 A Blowing Session amb la col·laboració de John Coltrane, es va traslladar a Europa.

A part d'aparèixer de forma regular a títol individual en clubs de jazz com el londinenc Ronnie Scott's, Griffin es va convertir en la "first choice" per al saxofon de qualsevol músic nord-americà que anara de gira al continent durant els anys seixanta i setanta.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johnny Griffin Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Bernstein, Adam «Johnny Griffin, 80; Sax Player Known for Hard, Fast Sound». Washington Post, 26-07-2008 [Consulta: 5 març 2017].
  2. Davis, John S. Historical Dictionary of Jazz. Scarecrow Press, 13 de setembre de 2012, p. 144–145. ISBN 978-0-8108-7898-3. 
  3. «Johnny Griffin». Jazzhouse.org. [Consulta: 5 març 2017].