Johnny Hodges

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJohnny Hodges
Johnny Hodges edit.jpg
Johnny Hodges en plena actuació
Dades biogràfiques
Naixement Johnny Cornelius Hodges
25 de juliol de 1906
Cambridge
Cambridge
Mort 11 de maig, 1970,
Nova York
Nova York
Ètnia Afroamericà
Activitat professional
Ocupació Saxofonista
Gènere Jazz
Instrument Saxofon
Artistes relacionats Bobby Sawyer
Jonathan Lloyd Scott
Chik Webb

IMDB: nm0388178
Modifica dades a Wikidata

Johnny Hodges de malnom Rabbit <conill> (Cambridge, Massachusetts, 25 de juliol de 1906 - Nova York, 11 de maig de 1970) fou un saxofonista de jazz estatunidenc.

Debutà el 1925, amb Bobby Sawyer, i treballà successivament, a Nova York, amb Jonathan Lloyd Scott (1926) i amb Chik Webb (1927). El 1928 entrà a formar part de la gran orquestra de Duke Ellington, de la que arribà ser un dels solistes més importants: alternava el saxofon alt amb el de soprano: va romandre 26 anys en aquell conjunt. Entre 1951-55 dirigí la seva pròpia orquestra, comparable per la seva alta qualitat, amb la d'un altra músic d'Ellington que es manifestà uns anys abans: Cootie Williams. En dissoldre's el seu conjunt tornà de nou amb Ellington, i amb ell va realitzar excel·lents gravacions que li permetrien destacar junt amb a Barney Bigard i Cootie Williams.

També va gravar amb Teddy Wilson, Lionel Hampton i el seu propi conjunt. Citem entre els seus números més importants: The Mooche, Warm Valley, Sulty Sunset, Esquire Swank, Magenta Haze i The Mood to be wooed. En les Jam session del J.A.T.P. donà a conèixer Swingin'on the Campus, Good Quee bess, Squatty Roo, Castle Rock, Back to Back.

Anàlisi tècnica[modifica]

Posseïa una sonoritat suau, però, a la vegada, de gran força expressiva i molt swing. Fou, a més, un dels músics amb més facilitat d'invenció melòdica: qualitat de màxima estimació en el jazz, afavorida, a més, per la seva tècnica envejable. El seu vibrato dur i les seves llargues i asimètriques frases tingueren la virtut d'electritzar al públic sensible al millor jazz. Aquestes característiques recorden notablement les d'un altra gran solista: Sidney Bechet. Per això fou molt imitat, si bé, per la seva excessiva personalitat, resultava quasi impossible d'igualar.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johnny Hodges Modifica l'enllaç a Wikidata