Joiaquim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la Bíblia, el Rei Joiaquim (en hebreu יֶהוֹיָקִים [yəhôyaqîm], en català més comunament conegut com a Joaquim), tot i que el seu nom de naixement era Eliaquim (en hebreu אֶלְיָקִים [ʾelyaqîm]) fou el divuitè rei de Judà 608 aC-598 aC.

Història[modifica | modifica el codi]

Era el fill major del reformador rei Josies i de Zebudà (2 Re 23, 36). Per tant, era de la casa reial de David. El seu nom era Eliaquim (que significa "Deu establirà").

Son pare Josies va morir en Megiddo a mans del faraó Necó II d'Egipte (aquest creuava el regne de Judà per anar a ajudar a Ashuruballit II, rei de Assiria, que estava en guerra contra Babilònia, i Josies li va voler plantar cara). A la mort del rei, el seu fill Joahaz (germanastre d'Eliaquim, també fill de Josies però d'una altra mare), encara que fos més petit fou proclamat rei de Judà. Tres mesos després, havent derrotat als Babilonis, el faraó Necó, quan tornava a la seua terra va convocar al rei Joahaz, el va deposar i se'l va emportar amb ell a Egipte. Al seu lloc el faraó va nomenar rei de Judà al seu germà major Eliaquim, cambiant-li el nom a Joiaquim (que significa "Yahvé establirà"). Devia ser l'any 608, i el rei tenia 25 anys (cf. 2 Re 23, 36)

El faraó, en càstig per l'oposició que son pare Josies li havia fet en Meggido, li va imposar un pesant tribut. Per pagar aquest, Joiaquim va exigir al poble grans sacrificis (cf. 2 Re 23, 35). Tres anys després (605 aC), en Karkemish es lliurava la batalla definitiva que consolidaria la supremacia de Babilònia sobre Assíria i, per tant, com la primera potència mundial. Després de la victòria, Nabucodonosor II de Babilònia portaria la guerra fins a les mateixes fronteres d'Egipte, i Judà es trobava en el camí. El rei Joiaquim va comprendre que convenia sotmetre's al rei de Babilònia, i així ho va fer (cf. 2 Re 24, 1). Alguns anys més tard, Joiaquim es va rebel·lar contra Babilònia (era l'any 601 aC, possiblement quan Nabucodonosor ha de retirar-se d'aquella terra derrotat pels egipcis). Nabucodonosor tornà a Babilònia; pareixia que la rebel·lió va ser un èxit. Però l'any 598 aC apareix de nou en Jerusalem per a castigar a Joiaquim i dur-lo presoner a Babilònia (cf. 2 Cro 36, 6). Però això no es va realitzar, perquè el rei va morir. Les fonts no diuen res sobre la causa de la seua mort. L'oportunitat d'aquesta fa plausible la conjectura que haja estat assassinat pels partidaris de la submissió a Babilònia, per a la qual la presència de Joiaquim era una greu dificultat.

Durant el reu regne profetitzava en Judà Jeremies, però no pareix que el rei donàs molt de crèdit a les seues paraules (cf. Jer 36).

Al conèixer-se la notícia de la seva mort, va ser proclamat rei de Judà el fill gran de Joiaquim, Joiakin, que en eixe moment prendria el nom de Jeconies.


Precedit per:
Joahaz
Rei de Judà
Succeït per:
Jeconies