Jordi Acropolites

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jordi Acropolita)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Acropolites
Biografia
Naixement1217 modifica
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) modifica
Mortagost 1282 modifica (64/65 anys)
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) modifica
Activitat
Camp de treballHistòria modifica
OcupacióPolític, escriptor, diplomàtic i historiador modifica
ProfessorsNicèfor Blemmides modifica
AlumnesJordi Paquimeres i Jordi de Xipre modifica
Família
FillsConstantí Acropolites modifica

Jordi Acropolites - Georgius Acropolita, Γεώργιος Ἀκροπολίτης - (Constantinoble, 1220 - desembre del 1282) fou el fill del gran logoteta romà d'Orient Constantí Acropolites i va pertànyer a la noble família bizantina que va tenir estreta relació amb la familia imperial dels Ducas.

De jove el 1236 va acompanyar el seu pare a Nicea, residència de l'emperador Joan III Ducas Vatatzes; allà va acabar els estudis sota els mestres Teodoros Exapterigos i Nicèfor Blemmida. Després va entrar al servi diplomàtic de l'emperador i va tenir petits èxits diplomàtics.

Abans del 1255 fou nomenat gran logoteta, no se sap si per Joan o pel seu fill i successor Teodor II. El mateix 1255 va dirigir l'exèrcit de l'emperador Teodor II de Nicea contra Miquel II, dèspota de l'Epir, i fou fet presoner; va romandre ostatge fins al 1260 en què fou alliberat per la mediació de Miquel Paleòleg que aquell any fou proclamat emperador i el 1261 va expulsar els llatins de la capital, Constantinoble.

Des d'aquest moment la figura de Jordi es va destacar a la diplomàcia i fou ambaixador a la cort de Constantí Tikh Assèn el rei de Bulgària, i quan va deixar el càrrec es va retirar uns anys a la vida privada, però aviat fou cridat per noves gestions diplomàtiques. Miquel Paleòleg, davant el perill d'una nova invasió llatina, va proposar al Papa Climent IV d'unir les esglésies oriental i romana; les negociacions relacionades amb això van perllongar-se durant el govern de cinc papes (Climent IV, Gregori X, Joan XXI, Nicolau III i Martí IV); el 1273 negociava amb Gregori X i l'any següent, al concili de Lió, va confirmar en nom de l'emperador l'adopció de la confessió de fe que el Papa havia d'enviar a Constantinoble. Tot i això la unió de les dos esglésies mai es va fer realment.

El 1282 fou enviat a Bulgària i al seu retorn, el mateix any, va morir als 62 anys.

Va deixar alguns llibres sobre història romana d'Orient, el principal una història des de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204 fins al 1261; el llibre fou publicat per primer cop 1614; va tenir continuïtat en un altre llibre de Paquimeres que el va seguir allà on Acropolites el va deixar. Va deixar també escrites algunes oracions.