Jordi Bilbeny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgJordi Bilbeny
Jordi Bilbeny.jpg
Naixement Jordi Alsina i Bilbeny
14 d'octubre de 1961 (1961-10-14) (55 anys)
Arenys de Mar
Residència Arenys de Munt
Educació Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona
Es coneix per Haver defensat la tesi de la catalanitat de Colom i haver anunciat les de Cervantes i l'obra El Lazarillo de Tormes
Ocupació Investigador i escriptor. Cap de Recerca de l'Institut Nova Història
Obres notables
  • La vida de Llàtzer de Tormos (2007)
  • Cristòfor Colom, príncep de Catalunya (2006)
  • La descoberta catalana d'Amèrica (1999)

Lloc web www.jordibilbeny.cat
Modifica dades a Wikidata

Jordi Alsina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un pseudohistoriador,[1] escriptor i investigador català, que signa com a Jordi Bilbeny. És conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de Miguel de Cervantes, de La Celestina i l'atribució de l'autoria del Lazarillo de Tormes a Joan Timoneda.[2]

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, amb la tesi aturada en ser-li retirat el suport acadèmic.[n. 1] Ha estat professor de llengua catalana per a adults al Consell Islàmic Cultural de Catalunya i al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras) entre altres.[3] Fou l'iniciador del Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica, que se celebra anualment a Arenys de Munt des del 2001.[4]

Des del 1990 va ser membre del Centre d'Estudis Colombins fins que l'abandonà per desavinences el 2004 i crea la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC), que també abandonà durant l'estiu del 2007, passant a formar part de l'Institut Nova Història el 2008.[5]

És membre del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació i la CUP d'Arenys de Munt,[6] i fou un dels organitzadors de la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, component la lletra d'una cançó que va acabar esdevenint l'himne oficiós de la consulta.[7][8]

Recerca històrica[modifica | modifica el codi]

A mitjan anys vuitanta, acabat de llicenciar, Bilbeny s'especialitza en heurística històrica i estudia la manipulació que han patit els textos religiosos històrics per tal d'eliminar-ne tot allò que fóra contrari a l'ortodòxia vigent en qüestions de fe. La seva recerca d'aquells anys no aconseguí, però, gaire ressò i llavors girà la seva atenció cap a la teoria de la catalanitat de Cristòfor Colom amb el propòsit d'escriure'n una novel·la històrica. En la fase de documentació prèvia s'adonà que les dades conegudes relatives al personatge i les seves gestes són incoherents i sovint contradictòries. Encuriosit per això, començà a fer investigació històrica del cas.[9]

Bilbeny considera que la Història de Catalunya ha patit manipulació i tergiversació —«historicidi»— del segle XVI ençà per tal d'afavorir la construcció d'un concepte d'estat espanyol allunyat del protofederalisme de la Corona d'Aragó i proper al supremacisme castellà de la Corona de Castella. En fer minvar el protagonisme de Catalunya —o de la Corona d'Aragó— en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l'ocultació i la censura —i l'«apropiació»— de certs episodis històrics, s'afavorí la prevalença de la ideologia castellana a l'hora de construir l'ideari de l'estat espanyol naixent. Bilbeny es malfia dels llibres històrics, gravats, etc. datats del segle XVI endavant perquè sospita que han estat objecte de censura i manipulació.[10]

Centra la seva activitat a cercar documentació que aporti nova llum a la història, i traces de retocs en els llibres històrics. En conseqüència, Bilbeny ha estat relacionat amb la teoria de la conspiració i amb el revisionisme històric. Ell declara que vol restituir el veritable paper dels catalans en la història espanyola i universal desemmascarant identitats, fets, dades, etc. mistificats, i posa en dubte la identitat oficial de figures històriques com Santa Teresa de Jesús, el pintor Velázquez, Marco Polo,[n. 2] sant Ignasi de Loyola i d'altres que veurem de seguida (Colom, Cervantes, etc.), per les quals és conegut.

A l'esquerra es veu la firma de Colom com XpoFERENS (1504), a la dreta la seva firma com a "Al Almirant"(1498), segons en Bilbeny. En ambdós casos amb l'anagrama. Però per a Francesc Albardaner aquesta lectura és només un error d'interpretació paleogràfica.

La Tesi del port de Pals[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tesi del port de Pals

L'any 1987 Teresa Baqué, membre del Centre d'Estudis Colombins, a Noves Dades sobre el Descobridor d'Amèrica a Catalunya (L'Herald Paine de Jour),[11] digué que Palos de la Frontera[n. 3] s'havia d'identificar amb el Pals de l'Empordà, i que el port de sortida de l'expedició que descobrí Amèrica fou el port de Pals. Bilbeny va esdevenir el defensor i divulgador més conegut d'aquesta creença, que acabarà considerant un exemple de censura, i afirmarà que és un cas més d'ocultació i «apropiació» de la identitat veritable d'un element històric rellevant —en aquest cas d'un port—, aprofitant la semblança del noms de les viles "Pals" i "Palos" (Pals serà, en la seva explicació, la vila fortificada de què es parla en els textos de l'època i el lloc on residien els germans Pinzón[n. 4]

Cervantes i el Quixot[modifica | modifica el codi]

Portada de la quarta edició del Quixot.

Una altra tesi de Bilbeny, anunciada a partir del 2005, és que Miguel de Cervantes era un noble valencià amb avantpassats contraris als Trastàmara (Joan Miquel Servent), amb casa a Barcelona i llinatge a Xixona, i que el Quixot, un llibre crític amb la política castellana i amb «tendència a la catalanofília»,[12] va ser originàriament escrit i publicat en català, però després censurat i traduït al castellà.[13]

El Lazarillo de Tormes i La Celestina[modifica | modifica el codi]

Seguint la línia d'interpretar el Quixot com una obra literària castellana prèviament censurada i traduïda, Bilbeny publicà el 2007 un llibre en el qual afirma que l'autor del Lazarillo de Tormes era valencià, potser Joan Timoneda, que la trama de l'obra passava al Regne de València abans no hagués estat manipulada i resituada a l'inexistent de Toledo, i que havia estat escrita en valencià.[14]

Com en el cas del Quixot, també ho argumenta parcialment adduint un seguit de pretesos valencianismes del text (que ja havien estat assenyalats pel professor de la UNED Francisco Calero),[15] i la inversemblança del recorregut dels personatges per terres peninsulars, que segons Bilbeny resulta d'haver substituït els topònims originals valencians per uns altres de castellans (Teulada per Tejares, Gandia per Escalona, València per Toledo, etc., i fins i tot el lloc de naixement del protagonista, Tormes en comptes de Tormos, a la Marina Alta). L'obra original era una al·legoria de la Revolta de les Germanies.

Per a Bilbeny aquests dos casos de traducció i apropiació d'obres catalanes no són pas excepcions, sinó una pràctica esdevinguda habitual i que afecta una part substancial de la literatura del Segle d'Or castellà ( cas de La Celestina,[n. 5] part de l'obra de Joan Lluís Vives, etc.[16]).

Obra[modifica | modifica el codi]

Temàtica colombina[modifica | modifica el codi]

  • Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2011. Bilbeny fa un recull de textos de l'Antic Règim que segons ell testimonien la participació catalana en la descoberta d'Amèrica. ISBN 9788496563407.
  • El dit d'en Colom, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2010, ISBN 978-84-965-6390-2. Recull d'articles.
  • Cristòfor Colom, príncep de Catalunya, Proa, Col. Perfils, Barcelona, 2006. ISBN 84-8437-833-0.
  • Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom: David Bassa entrevista Jordi Bilbeny, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2003. ISBN 84-95317-25-7
  • Pero Vázquez de Saavedra i Cristòfor Colom: una relació científica, ideològica i de parentiu a cavall de Portugal i Catalunya, que aclareix definitivament la descoberta catalana d'Amèrica, Arenys de Mar, Imp. Pons-Ribot, 2001.
  • La descoberta catalana d'Amèrica: Una reflexió sobre la manipulació de la Història, Edicions Gargot, Granollers, 1999, ISBN 84-930490-2-6.
  • Cristòfor Colom, ciutadà de Barcelona, Gallifa [s.n.], 1998. (ISBN desconegut)
  • Notícia històrica de la descoberta catalana d'Amèrica segons les fonts catalano-aragoneses de l'Antic Règim, Quaderns d'estudis colombins; Barcelona; Òmnium Cultural, 1998. (ISBN desconegut)
  • Brevíssima relació de la destrucció de la Història: La falsificació de la descoberta catalana d'Amèrica, El Set-ciències, Arenys de Mar, 1998. ISBN 84-930490-2-6

Lírica i articulisme[modifica | modifica el codi]

  • El Falcó, en Roc i la Mercè: la reintroducció del falcó pelegrí a Barcelona. Per Pere Alzina Bilbeny, Pere Alzina Seguí, Jordi Bilbeny i l'Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2003. ISBN 84-8334-425-4
  • «L'independentisme d'en Joan Salvat-Papasseit». Bilbeny i Albert Calls. Edicions Sírius, 1991. ISBN 84-86685-12-5. Assaig literari.
  • Diccionari Pornogràfic. El Llamp 1991. ISBN 84-7781-055-9. Obra en clau d'humor.
  • Esventrat esguard. Oikos-Tau, 1982. ISBN 84-281-0512-X. Poemari.

Difusió en els mitjans[modifica | modifica el codi]

Cartell anunciador de la pel·lícula del 2006

El llibre del 2003 va inspirar un documental a David Grau, arran del qual l'any 2005, TV3 va dedicar al tema de la catalanitat de Colom un reportatge en el programa 30 minuts,[17] en què apareixia el mateix Bilbeny. A més, va ser entrevistat en diversos programes —entre els quals La nit al dia,[18] de Mònica Terribas.

L'any 2006, coincidint amb el cinc-cents aniversari de la mort del Descobridor i la presentació d'un seu nou llibre, Bilbeny reapareix als mitjans de comunicació participant en magazines televisius —el cas d'El Club, d'Albert Om—[19][20][n. 6] i en premsa escrita —la revista de divulgació històrica "Sàpiens" hi dedicà un article en el número (49) de novembre.

Les seves investigacions han servit al director David Grau per a crear dos documentals, amb producció de Pilar Montoliu, tots dos estrenats a cinemes de Catalunya, amb èxit de públic desigual.

  • L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat? (2003), a partir de la tesi de catalanitat de Colom
  • Enigma Cervantes (2006), en referència a la de Cervantes,

Jordi Bilbeny ha aparegut com a actor a:

  • A la recerca del Grial (2005), de David Grau, en el paper d'Otto Rahn.[21]
  • Americae (2007),[22] documental de temàtica colombina, treball de recerca dels estudiants Dani de la Orden i Roger Agustín inspirats en la teoria bilbenyenca de l'ocultació de la descoberta catalana d'Amèrica. El mateix Bilbeny hi apareixia; fou produït per Pilar Montoliu.
  • 42º: la història prohibida (2008). Documental d'en Xevi Mató (director de L'exèrcit del Fènix) i Marc Depoorter sobre la teoria de Bilbeny de Pals de l'Empordà com a port de partida.[23]
  • Colom i la Casa Reial Catalana (2011), direcció de Dani de la Orden i producció de Pilar Montoliu. Porta a les pantalles la tesi de Joan Colom i Bertran com a Descobridor.[24]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En una entrevista a l'Avui del 2004, declara: «Una vegada un periodista em va preguntar qui em dirigia la tesi, i em va trucar el director: “Escolta, el meu nom ha sortit a la premsa”. Al cap de quatre dies em va enviar un fax dient que em busqués algú altre.» «www.cch.cat».Al 2009, explicà, a la secció de "Combat retòric" dintre de la «27a Setmana del Llibre en Català», Sant Cugat del Vallès, 13 de març de 2009, minut 49: «Jo feia una tesi doctoral sobre la censura als llibres d'història del segle XVI. Em van dir [...] que això a la universitat no es podia fer, i jo: "Ah, encantat de la vida!"..., i en vaig sortir.»
  2. Segons diu: «Els paral·lismes entre un personatge de novel·la anomenat Marco Polo i que, segons els entesos, no es correspon amb la història, i el nostre Jaume Alarich són colpidors. Per començar, Polo viatja amb dos parents (el pare i un oncle) i Alarich, amb dos ambaixadors mongols. Els Polo arriben d'un viatge a l'Àsia el 1269 i preparen el següent, que serà al cap de dos anys, després d'aconseguir un guiatge papal. Alarich torna d'una ambaixada a la cort del gran kha i al cap de dos anys, el 1269, obtinguts el permisos del Papa, s'embarca de tornada cap al país dels tàrtars en l'expedició dels croats a Terra SantaArticle a "Canvi 16".
  3. Malgrat l'existència de certes fonts que donen el nom de "Palos de Moguer" com a port d'origen (confusió que roman avui dia), en Bilbeny diu que «el millor de tot és que el poble de Palos de Moguer no existeix, ni ha existit mai: són dos pobles totalment diferents i separats: "Palos de la Frontera" i "Moguer". El poti-poti del nom ja et dóna una idea de la realitat del retoc [de la censura en aquelles fonts]». Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom..., (2005), pàg. 56
  4. Cita un document (a sota) trobat per Núria Coll el 1950 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Fitxer:Pinsons.jpg: una Carta dels Consellers de Barcelona al Príncep Ferran, l'any 1479, on se li comunica que entre els atacants al port de la Ciutat Comtal hi havia un «...Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals». La descoberta catalana d'Amèrica, pàg. 71.
  5. Crònica amb arxius d'àudio de la conferència sobre aquest tema
  6. De fet, aprofitant el seu talent comunicatiu i la seva forma didàctica d'explicar-se, ja feia anys que apareixia en programes de televisió i ràdio, com el del MikimotoEster Moreno entrevista en Jordi Bilbeny

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Casals Martínez, Àngel. «La quimera substituint la Història». Barcelona: El País, 26-11-2014. [Consulta: 18 novembre 2016].
  2. «Jordi Bilbeny». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Català a les presons». Avui, 14 juny del 2010. [Consulta: 10 agost 2011].
  4. «Error intencionat?». Avui, 10-11-2016. [Consulta: 10 agost 2011].
  5. «Monografia sobre Jordi Bilbeny». Institut Nova Història, 01-05-2010. [Consulta: 16 abril 2012].
  6. «Ximenis i Bilbeny analitzen les consultes en una xerrada a Besalú aquest divendres». Llibertat.cat, 03-11-2009. [Consulta: 14 abril 2012].
  7. «Una discogràfica ripollesa edita l'himne de les consultes independentistes». El Ripollès.info, 22-04-2010. [Consulta: 28 maig 2011].
  8. «'Campanes de Llibertat' - Notícies Política - e-notícies».
  9. «Castella no té història». Diari de Balears, 30-11-2009. [Consulta: 17 abril 2012].
  10. Forès i Malleu, Pere «Esborrant la traça catalana». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, p. 28-31. GI-143-1965.
  11. «Noves dades sobre el Descobridor d'Amèrica a Catalunya (L'Herald "Paine de Jour" », [mecanoscrit presentat al] «V Col·loqui d'Estudis Americans de Nord-amèrica»; North American Catalan Society, University of South Florida, Tampa, març del 1987.
  12. Segons Josep Maria Micó, professor de literatura espanyola a la Universitat Pompeu Fabra, a Enigma Cervantes (2005)
  13. Jordi Bilbeny a Sant Cugat a YouTube Logoyoutube2011favicon.svg
  14. «www.cch.cat». [Enllaç no actiu]
  15. Vegeu la pàgina 20 en endavant del següent article de Calero en què analitza uns termes que considera "valencianismes"
  16. Entrevista a RAC1 sobre aquestes teories literàries
  17. Codi Colom a YouTube Logoyoutube2011favicon.svg
  18. Entrevista Mònica Terribas: Bilbeny/Grau (1/4) a YouTube Logoyoutube2011favicon.svg
  19. El Club: Colom-Columbus a YouTube Logoyoutube2011favicon.svg
  20. «Cristòfor Colom i les Amèriques - Televisió de Catalunya».
  21. A la recerca del Grial a Internet Movie Database (anglès)
  22. de la Orden, Dani; Agustín, Roger. «"Americae" La descoberta catalana d'Amèrica i Colom Català (XV-XVI)» (en català), 2007. [Consulta: 13 abril 2012].
  23. «A la Corda porta avui el nou folk als jardins Pau Casals». El Punt Avui, 09-09-2010. [Consulta: 20 abril 2012].
  24. «Colom i La Casa Reial Catalana». El Punt Avui, 11-04-2008. [Consulta: 20 abril 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Jordi Bilbeny