Jordi Boixadós

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Boixadós
Dades biogràfiques
Naixement 6 de març de 1958 (59 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Músic, escriptor i traductor
Modifica dades a Wikidata

Jordi Boixadós i Bisbal (Barcelona, 6 de març 1958, resident al Maresme des del 1982[cal citació]), és un escriptor i traductor literari,[1]músic i consultor i formador en l'àmbit de l'empresa.[cal citació] Ha estat traductor, entre altres, d'autores com Mari Jungstedt o Matilde Asensi.[cal citació] Al festival Tiana Negra 2016 va presentar L'home que comptava diners (2015),[1] on va reivindicar el caràcter molt negre de la seva obra i va dir que s'havia inspirat en el recent desconcert que està produint al món empresarial i la dinàmica d'un capitalisme cada vegada més dominat per extructures mafioses.[2] i va explicar que va decidir endinsar-se en el gènere negre amb perquè li semblava molt interessant analitzar aquelles coses que les persones som capaces de fer “quan estem davant d’un conflicte”.[3]

Obra literària[cal citació][modifica]

  • L'home que comptava diners. Novel·la. Editorial RBA / La magrana - 2015.
  • Àngels a l’andana. Novel·la. Editorial Columna – Setembre 2011.
  • To Dream Omelettes/Somiar truites. Llibre-joc lingüístic, en col·laboració amb Oriol Comas. Editorial RBA / La magrana- 2006.
  • Mirades de dona. Relat breu. Editorial Columna – 2000.
  • El meu rival. Novel·la. Editorial Columna – 1998.
  • Retrat de família. Novel·la. Editorial Columna – 1995.
  • Morir a Tel Aviv. Novel·la. Editorial Pòrtic – 1993.
  • El carrer Dachau. Novel·la. Editorial Pòrtic – 1991.

Obra discogràfica[cal citació][modifica]

  • Cuques de llum. CD. RHRN- Abril 2014.
  • Jocs de rol. CD. Temps Record – Juny 2011.
  • El Cel aquí. CD. Picap/Actual – 2008.
  • Europa. CD. Picap – 2005.
  • Electorgànic. CD. Picap – 2002.
Amb Camí del Mig
  • Insectes (1995)
  • Soldats fugint (1998)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jordi Boixadós crea un thriller con un empresario acosado por la mafia china». La Vanguardia, 15-01-2015.
  2. Vélez-Pelligrini, Laurentino ««Tiana Negra»». El dietario cultural, 25-01-2016.
  3. Ramis, Àlex ««Tiana acull les novetats literàries més negres de l’any»». Radio Tiana, 24-01-2016.