Jordi Casanovas i Güell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Casanovas i Güell
Jordi Casanovas.jpg
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura (2001–2005) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, productor de teatre, director de teatre, professor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjordicasanovas.net Modifica el valor a Wikidata
Twitter: Jordi_Casanovas Modifica el valor a Wikidata

Jordi Casanovas i Güell (9 de novembre de 1978, Vilafranca del Penedès)[1] és un dramaturg, productor i director teatral català.[2] Ha escrit més d'una trentena de textos que s'han representat a diversos països del món[3] i ha estat impulsor de la companyia FlyHard, la Sala Flyhard[4][5] i la productora Hause & Richman (H&R),[6][7] totes especialitzades en dramatúrgia catalana contemporània. També va ser un dels principals artífex del Torneig de Dramatúrgia Catalana celebrat per primer cop al Festival Temporada Alta del 2011.[8][9]

Biografia[modifica]

Des dels 12 anys, Casanovas havia volgut ser enginyer i inventor i, a tal fi, va començar la carrera d'Enginyeria de telecomunicació. Tanmateix, la carrera el va decebre per la seva poca creativitat i decidí canviar d'estudis; és llicencià en Belles arts a la Universitat de Barcelona el 2005. Paral·lelament a aquesta formació, va endinsar-se en el món de la dramatúrgia i de les arts escèniques a través de cursos de la Sala Beckett i de l'Institut del Teatre.[10]

Alguns dels seus mestres i inspiradors foren José Sanchis Sinisterra, Enric Nolla i Gual, Carles Batlle i Jordà, Teresa Vilardell i Grimau,[11] Juan Mayorga, Yves Lebeau,[12] Rodrigo García i Javier Daulte.[10]

La majoria de les seves obres estan centrades en temes polèmics i d'actualitat i empren un llenguatge molt proper a la realitat. L'obra Ruz-Bárcenas, estrenada el 2014 al Teatro del Barrio de Madrid,[13] marcaria un punt d'inflexió dins de la seva trajectòria, inclinant la seva creació escènica cap al Teatre documental. Una constant dins de les seves creacions ha estat la reflexió al voltant de la violència i la por a la violència.[10]

Activitat dramàtica[modifica]

Inicis, Companyia FlyHard i «La trilogia dels videojocs» (2002-2009)[modifica]

El 2002 va iniciar la seva trajectòria com a dramaturg amb l'obra Les millors ocasions (Premi Josep Robrenyo 2002).[1][2]

El 2006 va crear amb un grup d'amics de Vilafranca del Penedès la companyia FlyHard: Casanovas en seria el director i dramaturg i Clara Cols, Roser Blanch, Sergio Matamala i Pablo Lammers els intèrprets.[14] El nom el van prendre d'una aerolínia low cost fictícia que apareixia a l'obra Neoburning generation (2005), escrita i dirigida pel mateix Casanovas, que el grup havia representat a Vilafranaca del Penedès i que, posteriorment, havien dut a la sala AREAtangent de Barcelona.[4][5]

Amb la companyia FlyHard, Casanovas va posar en escena Hardcore videogames, una trilogia dedicada als videojocs formada per les obres Wolfenstein (2006), Tetris (2006) i City/Simcity (2007).[15][16] Les dues primeres van estrenar-se a AREAtangent i, després de l'estrena de la tercera a la Sala Beckett, també es van representar al Versus Teatre.[17] Gràcies a aquesta trilogia, Jordi Casanovas va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Teatre 2007 al millor text de teatre català i el Premi Revelació a la XIV edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques.[18][19] També va ser nominat als Premis Butaca de 2007 i a diversos Premis Max el 2008.[20]

Durant aquests primers anys també destaquen altres textos guardonats de l'autor com Andorra (Premi Marqués de Bradomín 2005), Beckenbauer (Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi 2005), Estralls (Premis literaris Ciutat de València 2006) i La revolució (Millor text teatral als Premis Butaca de 2009).[1][2][3][21]

Projecte T6, Sala Flyhard i «La trilogia catalana» (2009-2015)[modifica]

El 2009 l'autor va ser seleccionat, juntament amb Marta Buchaca, Cristina Clemente, Carles Mallol, Josep Maria Miró i Pere Riera, per participar a la cinquena i penúltima edició del Projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, llavors dirigit per Sergi Belbel.[22][23] Fruit d'aquesta residència va escriure i dirigir Una història catalana, estrenada el juny de 2011 a la Sala Tallers del TNC,[24] gràcies a la qual guanyaria un altre Premi Butaca al millor text teatral.[25] L'èxit de la peça fou tal que l'autor la reescrigué per tornar-la a estrenar a la la Sala Gran del TNC el 2013.[26][27]

L'estrena d'Una història catalana marcaria l'inici de la seva trilogia dedicada a la identitat catalana, que seguiria amb les obres Pàtria (2012, Teatre Lliure, Premi Ciutat de Barcelona de Teatre),[28] on Casanovas es plantejava què passaria si un candidat obertament independentista guanyés per primer cop les eleccions al Parlament de Catalunya i fos investit President de la Generalitat,[29] i Vilafranca, un dinar de festa major (2015, Premi Butaca de 2016 al millor text teatral),[30] produïda per Els Teatres Amics, una agrupació d'equipaments escènics de fora de Barcelona formada per l'Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa, L’Atlàntida de Vic, el Teatre Auditori de Granollers i el Teatre Auditori de Sant Cugat,[31] i estrenada en motiu de la Capitalitat de la Cultura Catalana de Vilafranca del Penedès.[32]

D'aquesta darrera peça se'n faria un telefilm el 2018, titulat Vilafranca, amb guió del mateix Casanovas i direcció de Lluís Maria Güell, en coproducció de Televisió de Catalunya i Diagonal Televisió, que s'emetria per TV3 a finals d'agost d'aquell mateix any.[33]

Paral·lelament a aquesta activitat, el dramaturg va fundar, el 2010, la Sala Flyhard amb la resta de membres de la companyia homònima. Casanovas n'esdevingué el primer director artístic, càrrec que abandonà el 2013 per desavinences amb la resta de socis sobre com gestionar la sala.[4][34] La programació del nou equipament escènic s'inaugurà amb l'obra de Casanovas Un home amb ulleres de pasta (2010) i, durant el breu període de temps que ell estigué al capdavant de la sala, s'hi estrenaren alguns dels èxits més notables de la Flyhard: Litus, de Marta Buchaca (2012); Smiley, de Guillem Clua (2012) o El rei borni, de Marc Crehuet (2013).[35]

Durant aquest període també va impulsar i coordinar les primeres edicions del Torneig de Dramatúrgia Catalana del Festival Temporada Alta[8][9] i va estrenar obres com Sopar amb batalla (Versus Teatre, 2010), de la qual en faria una nova versió el 2021 al Teatre Borràs.[36] El 2012, quan expirava el mandat de Sergi Belbel al capdavant del Teatre Nacional de Catalunya, Jordi Casanovas s'oferí com a director de l'equipament, però finalment Xavier Albertí fou nomenat com a nou director.[37]

Teatre documental (2014 - present)[modifica]

L'obra Ruz-Bárcenas, basada en les declaracions de Luis Bárcenas davant del jutge Pablo Ruz durant la instrucció del Cas Bárcenas, dirigida per Alberto San Juan i estrenada el 2014 al Teatro del Barrio de Madrid,[13] marcaria un punt d'inflexió dins de la trajectòria de Casanovas, inclinant l'autor cap al Teatre documental o el Teatre verbatim.[38] El 2015 s'estrenà una versió cinematogràfica d'aquesta obra titulada B, la película, dirigida per David Ilundain Areso, i interpretada pels mateixos actors del muntatge original: Pedro Casablanc i Manolo Solo.[39][40] El 2021 s'estrenaria una versió ampliada de l'obra, al mateix teatre de Madrid, titulada Kitchen, Ruz-Bárcenas, que recolliria les declaracions de José Manuel Villarejo i Eugenio Pino durant la investigació del Cas Kitchen.[41]

Posteriorment a Ruz-Bárcenas, Casanovas escriuria altres peces amb transcripcions literals dels seus protagonistes: és el cas de Port Arthur (2016, CCCB, Festival Grec de Barcelona),[42] basada en un interrogatori incriminatori filtrat per WikiLeaks, efectuat el 1996 a la presó de Risdon de Tasmània contra Martin Bryant,[43] o l'èxit de Jauría (2019, El Pavón-Teatro Kamikaze de Madrid) basada en el Cas d'abús sexual de La Manada.[44] Aquesta darrera, dirigida per Miguel del Arco, s'enduria el Premi Max a Millor espectacle el 2020 i el de millor adaptació teatral per al dramaturg.[45][46]

Més enllà d'aquestes peces, Casanovas escriuria altres obres basades en fets reals durant aquest període: és el cas de VALENCiANA (La realitat no és suficient) (2019, Teatre Principal de València),[47] que tracta sobre els crims d'Alcàsser, la Ruta del Bakalao i els casos de corrupció durant els governs d'Eduardo Zaplana a la Generalitat Valenciana;[48][49] o Alguns dies d'ahir (2020, Teatre Municipal de Montcada i Reixac),[50] basada en els fets de l'1 d'octubre de 2017.[51][52] L'autor ha declarat en diverses ocasions que li agradaria escriure una gran obra sobre la vida i la figura de Jordi Pujol i Soley, però malgrat que el projecte va estar a punt d'engegar-se el 2016, protagonitzat per David Bagés en el paper de Pujol, l'obra no s'ha arribat a estrenar mai.[53][37]

El 2017 Jordi Casanovas va crear amb Carles Manrique la productora Hause & Richman (H&R),[6][7] que es va estrenar amb obres de Marc Angelet i Alejo Levis, Cristina Clemente i Màrius Serra a més a més de Mala broma (2018, Sala Muntaner), del mateix Casanovas.[54] Anteriorment, Casanovs i Manrique ja havien col·laborat per estrenar textos de Ramon Madaula, Jordi Vallejo o l'obra Idiota (2015, Sala Muntaner)[55] de Casanovas, l'antecedent de Mala broma.[56]

Altres obres destacades de l'autor durant aquest període serien La dansa de la venjança (2019, La Villarroel)[57] i Gazoline, estrenada el 2019 al Teatro Conde Duque de Madrid, però escrita el 2006 arran dels disturbis del 2005 a les banlieue de París.[58][59]

El 2019 Arola Editors va publicar un voleum dedicat a l'autor dins de la seva col·lecció de Teatre Reunit.[60]

Obra destacada[modifica]

  • 2002: Les millors ocasions[61]
  • 2003: Gebre[62]
  • 2005: Neoburning generation[62]
  • 2005: Andorra[63]
  • 2005: Beckenbauer[64]
  • 2006: Estralls[65]
  • 2006-07: Trilogia Hardcore videogames,[66] formada per:
    • Wolfenstein (2006)[66]
    • Tetris (2006)[66]
    • City/Simcity (2007)[66]
  • 2006: Gazoline[61] Escrita el 2006, però estrenada el 2019.[58]
  • 2008: La ruïna[67]
  • 2009: La revolució[61]
  • 2010: Un home amb ulleres de pasta[61][68]
  • 2010: Sopar amb batalla (Revisió i reestrena el 2021)[62]
  • 2011-2015: Trilogia catalana, formada per:
  • 2014: Ruz-Bárcenas[71]
  • 2015: Idiota[72][61]
  • 2016: Port Arthur[73]
  • 2018: Mala broma[61]
  • 2019: La dansa de la venjança[74]
  • 2019: Jauría[75]
  • 2019: VALENCiANA (La realitat no és suficient)[47]
  • 2020: Alguns dies d'ahir[50]
  • 2021: Kitchen, Ruz-Bárcenas[41]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Jordi Casanovas i Güell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Jordi Casanovas». Contextoteatral. [Consulta: 23 maig 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Jordi». Sala Beckett. [Consulta: 23 maig 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 Bettonica, Toni Polo. «FlyHard, l’èxit d’un teatre jove i... petit», 27-01-2015. [Consulta: 23 maig 2021].
  5. 5,0 5,1 Gomila, Andreu. «Els 10 anys de la Flyhard», 07-09-2020. Arxivat de l'original el 2021-05-23. [Consulta: 23 maig 2021].
  6. 6,0 6,1 «El vilafranquí Jordi Casanovas impulsa una productora teatral centrada en la dramatúrgia contemporània catalana». [Consulta: 23 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 L.s. «Jordi Casanovas impulsa una productora teatral centrada en la dramatúrgia catalana», 26-06-2018. [Consulta: 23 maig 2021].
  8. 8,0 8,1 Serra, Laura. «Jordi Galceran guanya el torneig de dramatúrgia del Temporada Alta», 29-11-2011. [Consulta: 23 maig 2021].
  9. 9,0 9,1 Acn. «Tornen els 'combats' de dramatúrgia catalana al Temporada Alta», 02-10-2012. [Consulta: 23 maig 2021].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Entrevista Jordi Casanovas | Barcelona Metròpolis | Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà), 24-02-2020. [Consulta: 23 maig 2021].
  11. Apunts biográfics de Jordi Casanovas, a Racó.cat PDF
  12. «Jordi Casanovas Güell Finalista del premio a Mejor autoría teatral en catalán o valenciano de la XI edición 2008 de los Premios Max» (en castellà). Premios Max. [Consulta: 23 maig 2021].
  13. 13,0 13,1 Fernández, Clara Morales «El drama del ‘caso Bárcenas’» (en castellà). El País [Madrid], 22-05-2014. ISSN: 1134-6582.
  14. Teatre, Institut del. «Sala FlyHard». [Consulta: 23 maig 2021].
  15. «ENTREVISTES ALS AUTORS: Jordi Casanovas entrevistat per David Plana», 23-05-2014. [Consulta: 23 maig 2021].
  16. «Programa de City/Simcity». Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia, 30-01-2007. [Consulta: 19 juliol 2020].
  17. «Crítica de teatro: Wolfestein / Tetris, página 40 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 11-06-2007. [Consulta: 19 juliol 2020].
  18. 18,0 18,1 «Els Premis de la Crítica guardonen l'obra «2666» de Rigola i la direcció de Bieito a «Plataforma»». El Punt, 29-01-2008.
  19. 19,0 19,1 «La producció de La Planeta «Lúcid» obté dos premis de la Crítica Teatral de Barcelona». El Punt, 29-01-2008. [Consulta: 18 juliol 2020].
  20. «Palmarés XI edición 2008 de los Premios Max de las Artes Escènicas» (en castellà). Premios Max, 2008. [Consulta: 23 maig 2021].
  21. «Jordi Casanovas» (en espanyol europeu), 10-03-2009. [Consulta: 23 maig 2021].
  22. «Projecte T6». [Consulta: 23 maig 2021].
  23. «El TNC inaugura la quinta edición del Proyecto T6» (en castellà), 28-01-2010. [Consulta: 23 maig 2021].
  24. 324cat. «La recerca de la identitat catalana tanca el cinquè cicle del T6 del Teatre Nacional de Catalunya», 03-06-2011. [Consulta: 23 maig 2021].
  25. 25,0 25,1 Chicano, J. Bordes / D. «Òpera de Butaca - 23 nov 2011». [Consulta: 24 maig 2021].
  26. Puig Taulé, Oriol. «Com cuinar un ”escudella western”». Núvol, 01-03-2013. [Consulta: 23 maig 2021].
  27. Puigtobella, Bernat. «Catarsi al TNC». Núvol, 01-03-2013. [Consulta: 23 maig 2021].
  28. 28,0 28,1 «Palmarès Premi Ciutat de Barcelona 2012». Ajuntament de Barcelona, 2012. [Consulta: 24 maig 2021].
  29. Serra, Laura. «L'independentisme puja a escena a 'Pàtria', de Jordi Casanovas», 19-10-2012. [Consulta: 24 maig 2021].
  30. 30,0 30,1 «Jordi Casanovas, premi Butaca 2016 per l’obra teatral "Vilafranca, un dinar de Festa Major"». [Consulta: 25 maig 2021].
  31. Pallarès, Aída. «Tots som Vilafranca». Núvol, 07-02-2015. [Consulta: 24 maig 2021].
  32. «Casanovas inaugura la capitalitat de Vilafranca, página 45 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». La Vanguardia, 07-02-2015. [Consulta: 26 agost 2020].
  33. TV3. «TV3 estrena "Vilafranca", a "La gran pel·lícula"», 27-08-2018. [Consulta: 24 maig 2021].
  34. 324cat. «Jordi Casanovas abandona la direcció artística de la SALAFlyHard», 18-11-2013. [Consulta: 23 maig 2021].
  35. «historic sala flyhard» (en castellà). [Consulta: 23 maig 2021].
  36. Figueras, Martí. «Catarsi salvatge cuinada per Jordi Casanovas». Núvol, 17-03-2021. [Consulta: 24 maig 2021].
  37. 37,0 37,1 «Jordi Casanovas sobre el 1-O: "Estuve a punto de hacer las maletas, parecía que nos íbamos a matar"» (en castellà), 19-02-2020. [Consulta: 24 maig 2021].
  38. Puig Taulé, Oriol. «Els bitllets de 500 euros van que volen». Núvol, 18-12-2014. [Consulta: 24 maig 2021].
  39. Montañés, Garikoitz. «Llega ‘B’, la película de Bárcenas que no ha necesitado ser ficción» (en castellà), 15-09-2015. [Consulta: 24 maig 2021].
  40. «¿Qué sucede con «B», la película sobre los papeles de Bárcenas?» (en castellà), 19-09-2015. [Consulta: 24 maig 2021].
  41. 41,0 41,1 Portabella, David. «La Kitchen puja a escena - 01 febrer 2021». [Consulta: 24 maig 2021].
  42. «Port Arthur». [Consulta: 24 maig 2021].
  43. Cervera, Marta. «Jordi Casanovas estrena 'Port Arthur' en el CCCB» (en castellà), 13-07-2016. [Consulta: 24 maig 2021].
  44. 324cat. «El cas de La Manada, en una obra de teatre escrita per Jordi Casanovas», 06-03-2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  45. «La obra teatral sobre La Manada triunfa en los premios Max» (en castellà), 07-09-2020. [Consulta: 24 maig 2021].
  46. 46,0 46,1 «Palmarés de la XXIII edición 2020 de los Premios Max de las Artes Escénicas» (en castellà), 2020. [Consulta: 24 maig 2021].
  47. 47,0 47,1 Muñoz, Manuel Pérez i. «'Valenciana': la realidad sobrecoge a la ficción» (en castellà), 28-05-2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  48. Bono, Ferran «‘Valenciana’, retrato de una época de éxtasis y tragedia» (en castellà). El País [Madrid], 02-05-2019. ISSN: 1134-6582.
  49. «Jordi Casanovas: 'Volia saber com es construeixen els terrors col·lectius'». [Consulta: 24 maig 2021].
  50. 50,0 50,1 TV3. «S'estrena "Alguns dies d'ahir", un drama familiar centrat en els dies previs i posteriors a l'1-O». [Consulta: 24 maig 2021].
  51. Vidales, Raquel «De ‘La Manada’ al ‘procés’: al dramaturgo Jordi Casanovas le gusta pisar charcos» (en castellà). El País [Madrid], 12-01-2020. ISSN: 1134-6582.
  52. «Jordi Casanovas: 'En parlar de l'1-O, he volgut fugir de la idea que les famílies es trenquen per discussions polítiques'». [Consulta: 24 maig 2021].
  53. «Jordi Pujol, the show». [Consulta: 23 maig 2021].
  54. Osan, Oriol. «Mala broma: embolica que fa fort». Núvol, 16-04-2018. [Consulta: 24 maig 2021].
  55. «Jordi Casanovas vuelve a la comedia negra con "Idiota", su nueva obra teatral» (en castellà), 14-04-2015. [Consulta: 24 maig 2021].
  56. Ramón, Angie. «'Mala broma', la comedia más negra de Jordi Casanovas» (en castellà), 27-03-2018. [Consulta: 24 maig 2021].
  57. Sorribes, José Carlos. «La dansa de la venjança: Mano a mano brutal en La Villarroel» (en castellà), 20-02-2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  58. 58,0 58,1 «La companyia LaJoven i Jordi Casanovas porten al TNC l'esclat social de 'Gazoline'», 11-02-2020. [Consulta: 24 maig 2021].
  59. Juanico, Núria. «'Gazoline' qüestiona els aldarulls juvenils amb actors racialitzats», 11-02-2020. [Consulta: 24 maig 2021].
  60. «Jordi CASANOVAS, Algunes obres (2009/2019)». [Consulta: 23 maig 2021].
  61. 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 61,5 61,6 61,7 61,8 «Arola Editors». [Consulta: 25 maig 2021].
  62. 62,0 62,1 62,2 62,3 Romaní Picas, Martí. «Entre les cares noves, Jordi Casanovas: vida i obra d'un dramaturg del segle XXI». UPF, 2014. [Consulta: 25 maig 2021].
  63. 63,0 63,1 XIX Concurso de textos teatrales "Marqués de Bradomín" 2005 : Marqués de Bradomín.. [Madrid]: Instituto de la Juventud, 2005. ISBN 84-96028-30-5. 
  64. Casanovas, Jordi. Beckenbauer. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006. ISBN 84-297-5873-9. 
  65. Casanovas, Jordi. Estralls. Alzira: Bromera, 2007. ISBN 978-84-9824-236-2. 
  66. 66,0 66,1 66,2 66,3 Casanovas, Jordi. Wolfenstein ; Tetris; City/Simcity. 1a. ed. Barcelona: Rema12, 2007. ISBN 84-934145-8-1. 
  67. Casanovas, Jordi. La ruïna. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2008. ISBN 978-84-297-6160-3. 
  68. Casanovas, Jordi. Un home amb ulleres de pasta. 1ª ed. Barcelona: FlyHard, D.L. 2013. ISBN 978-84-940881-2-4. 
  69. Casanovas, Jordi. Una història catalana. 1a ed. [Tarragona]: Arola Editors, 2011. ISBN 978-84-15248-57-6. 
  70. Casanovas, Jordi. Villafranca : un dinar de festa major. Vilafranca del Penedés: Edicions i Propostes Culturals Andana, D.L. 2015. ISBN 978-84-96995-97-0. 
  71. Casanovas, Jordi. Ruz-Bárcenas. Primera edición, 2019. ISBN 978-84-16923-92-2. 
  72. Casanovas, Jordi. Idiota. Primera edición, 2016. ISBN 978-84-16923-07-6. 
  73. Casanovas, Jordi. Port Arthur. Primera edición, 2019. ISBN 978-84-16923-87-8. 
  74. Casanovas, Jordi. La dansa de la venjança. Primera edició. Barcelona: Dipuació Barcelona, Institut del Teatre, febrer del 2019. ISBN 978-84-17188-78-8. 
  75. Casanovas, Jordi. Jauría. Primera edición, 2019. ISBN 978-84-16923-86-1. 
  76. «'La Casa de Bernarda Alba', del TNC y del Teatro Español, gana tres premios» (en castellà). El País [Madrid], 02-11-2009. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs[modifica]