Jordi Cervós i Navarro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Cervós i Navarro
UIC-jordi-cervos.jpg
Jordi Cervós i Navarro
Nom original (ca) Jordi Cervós Navarro
Biografia
Naixement 9 de gener de 1930 (1930-01-09) (89 anys)
Barcelona
  Q50595875 Tradueix 

1997 – 2002
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Es coneix per Primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya
Activitat
Ocupació Metge
Ocupador Universitat de Bonn
Universitat Lliure de Berlín
Universitat Internacional de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Cervós i Navarro (Barcelona, 9 de gener del 1930) és un metge català amb una trajectòria destacada en l'estudi de la neurologia que va ser degà de la Universitat Lliure de Berlín i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya.

Biografia[modifica]

Després de fer dos anys de pastor al Pallars Sobirà,[1] va estudiar als col·legi Balmes dels Escolapis i es llicencià en medicina a les Universitats de Barcelona i Saragossa.

El 1952 marxà a Berlín, on treballà com a metge en clíniques neurològiques d'Àustria (Innsbruck) i Alemanya (Bonn). El 1956 obté el Premi Extraordinari del Doctorat a la Universitat de Madrid. Des del 1954 és professor adjunt i des del 1961 professor de neuropatologia a la Universitat de Bonn.[2] Des del 1968 al 1998 és catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín,[3] i exerceix de vicepresident i degà de la facultat de Medicina durant sis anys.[4] Va ser el primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya, del 1997 al 2002.[5]

Ha estat investit doctor honoris causa per les universitats de Saragossa (1984), Complutense de Madrid, Barcelona, Tokushima (Japó), Saransk (Rússia) i Hannover (Alemanya). És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa (2010)[6] i València (1982)[7] i de la Reial Acadèmia de Doctors (2002).[8] Ha estat guardonat amb la Placa de Marinescu de l'Acadèmia Romanesa de Ciències, la Gran Creu del Mèrit Civil de la República Federal Alemanya, i la Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi (1999),[9] entre d'altres.[10] El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.[11][12]

És autor de set llibres publicats i vuit d'editats, així com autor de 603 treballs mèdics. Són especialment destacats els seus estudis sobre la patologia del sistema nerviós central, la involució senil, la microcirculació cerebral[13][14] i l'encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària.[15] També ha estat col·laborador al diari El País.[16][17]

Va presentar les seves Memòries. Berlín i Barcelona, anada i retorn el juny del 2013 al costat de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley.[18][19] Al llibre exposa que un punt central de la seva vida va ser conèixer personalment a sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei.[20]

Obres[modifica]

  • Pathology of Cerebral Microcirculation Ed. de Gruyter, Berlin-New York, 1974 ISBN 9783110044720
  • Estudio al microscopio electrónico del ganglio raquídeo normal y después de la ciaticotomía Ed. CSIC, Madrid, 1979. ISBN 9788400006983
  • Metabolic and Degenerative Diseases of the Central Nervous System: Pathology, Biochemistry, and Genetics Ed. Academic Press, 1995, San Diego, ISBN 9780121652500
  • Cerebral Microcirculation and Metabolism
  • Neuropathology and Neuropharmacology

Referències[modifica]

  1. Cervós Navarro, Jordi. Memòries. Berlín i Barcelona, anada i retorn. Lleida: Pagès editors, 2013, p. 15-23. ISBN 9788499753492 [Consulta: 29 agost 2013]. 
  2. «El Dr. Cervós Navarro explicará anatomía y patología nerviosa en Bonn». La Vanguardia, 22-06-1961 [Consulta: 29 agost 2013].
  3. «Un español, propuesto como catedrático de la Facultad de Medicina de Berlin». La Vanguardia, 13-07-1968 [Consulta: 29 agost 2013].
  4. «Jordi Cervós i Navarro». L'Enciclopèdia. [Consulta: 29 agost 2013].
  5. «Josep Argemí relevará a Jordi Cervós como rector de la UIC». El País, 08-09-2001 [Consulta: 29 agost 2013].
  6. «Académicos de honor». Acadèmia de Medicina de Saragossa. [Consulta: 29 agost 2013].
  7. «Acadèmics». Reial Acadèmia de Medicina i Ciències Afins de la Comunitat Valenciana. [Consulta: 29 agost 2013].
  8. «Acadèmics». Reial Acadèmia de Doctors. [Consulta: 29 agost 2013].
  9. «Real decreto 1143/1999, de 25 de junio, por el que se concede...». Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), 24460-152, 26-06-1999 [Consulta: 29 agost 2013].
  10. «Curriculum Vitae». Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2013].
  11. «La Generalitat atorga la Creu de Sant Jordi a 39 personalitats i 17 entitats». 324.cat, 09-11-2006 [Consulta: 29 agost 2013].
  12. «Pujol entrega les Creus de Sant Jordi a 39 persones i 17 entitats». Vilaweb, 03-12-2002 [Consulta: 29 agost 2013].
  13. Cruz-Sánchez, Félix «¿Demencia o alzheimer?». Newsuic, Juliol-setembre 2010 [Consulta: 29 agost 2013].
  14. «Expertos en microcirculación cerebral rinden homenaje al neuropatólogo y primer rector de la UIC, Jordi Cervós». UIC, 25-05-2010 [Consulta: 29 agost 2013].
  15. Baños, Guardiola, Josep Eladi, Elena «L'encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària de Cervós-Navarro». Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, Eponímia mèdica catlana II, 22, 2011, pàg. 51-55 [Consulta: 30 agost 2013].
  16. Cervos-Navarro, Jorge «En memoria de Lorente de No». El País, 10-04-1990 [Consulta: 29 agost 2013].
  17. Cervos-Navarro, Jorge «Las arteriolas, clave de los trastornos vasculares». El País, 02-12-1977 [Consulta: 29 agost 2013].
  18. «Pujol ressalta la "voluntat" de l'exrector de la UIC Jordi Cervós a la presentació de les seves memòries». Vilaweb, 03-06-2013 [Consulta: 29 agost 2013].
  19. «Jordi Pujol i Soley presenta las memorias del primer rector de la UIC». UIC, 03-06-2013 [Consulta: 29 agost 2013].
  20. Cervós Navarro, Jordi. Memòries. Berlín i Barcelona, anada i retorn. Lleida: Pagès, 2013, p. 36-49. ISBN 9788499753492 [Consulta: 29 agost 2013].