Jordi Corominas Escudé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2022)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaJordi Corominas Escudé

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 març 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Balsareny (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor de filosofia Modifica el valor a Wikidata

Jordi Corominas Escudé (Balsareny, Bages, 17 de març de 1961) es un filòsof català. És doctor en filosofía,[1] llicenciat en filosofia[2] i diplomat en teología.[3] De 1983 a 1987 va ser profesor del col·legi Lestonnac i del Institut Fort Pius de Barcelona.[4] De 1987 a 1997 va exercir de profesor a Nicaragua on va participar en la creació i organització de la biblioteca la Huaca de San Carlos (Río San Juan);[5] en la reforma dels programes de filosofia, l'edició de quaderns pedagògics,[6] i la creació del seminari Zubiri-Ellacuría[7] a la Universidad Centoamericana (UCA) de Managua; i en l'organització i creació de la biblioteca Oscar Romero[8] i la canalització de les aigües negres[9] del Barrio René Cisneros[10] de Managua.

De 1997 al 2001 va ser professor de filosofia a la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas de San Salvador on va dirigir el doctorat de filosofia iberoamericana. Arran dels terratrèmols de San Salvador del 2001 va anar-se'n amb la seva família a viure a Vilanuèva d'Agen, França.[11]

Del 2002 al 2009, gràcies a una beca de la Fundació Xavier Zubiri-Ministeri de Cultura, va dedicar-se a l'elaboració d'una base de dades i ordenació de l'arxiu de la Fundació X. Zubiri de Madrid i a diversos treballs d'investigació sobre aquest autor entre els que destaca la biografia de X. Zubiri.[12] Va ser també durant aquests anys dirigent de l'Associació UNAFAM (Union nationale de familles et amis de personnes malades et/ou handicapées psychiques)  del departament del Òlt i Garona i professor convidat de la Universitat Iteso de Guadalajara, Mèxic (2001-2005-2006) i de la Càtedra Kino fe i cultura de la Universitat Iberoamericana de León, Puebla i Ciutat de Mèxic (2005-2006).[11]

Des de l'any 2010 resideix a Sant Julià de Lòria (Andorra) i és professor de L'ISCREB on imparteix assignatures en un màster de diàleg interreligiós i intercultural, i en un diplomat de mitologia.[13] L'any 2011 va cofundar l'associació Música per viure Judit Ribas, d'on és un dels dirigents,[14] i va conformar la Colla dels Vius [15] i l'any 2014 Ha estat co-fundador i co-director, juntament amb Joan Albert Vicens, de la revista PERIFÈRIA. Cristianisme, Postmodernitat, Globalització.[16]

El seu treball filosòfic es concentra en la filosofía de Zubiri i en el desenvolupament d'una filosofia primera inspirada en el seu mestre Antonio González que intenta projectar sobretot en l'àmbit de la ètica i de la filosofía de la religió.[4] El seu treball més important ha estat (amb Joan Albert Vicens) Xavier Zubiri. La soledad Sonora (Madrid: Taurus, 2006), la primera biografía del filòsof basc, traduïda al francès per Vicent Pelbois.[17]

Obres principals[modifica]

  • Ética primera, aportación de X. Zubiri al debate ético contemporáneo. Ed. Desclée de Brouwer, Bilbao, 2000. ISBN 9788433014573
  • Edició, presentació i anotació de X. Zubiri, Tres dimensiones del ser humano: individual, social, històrica, Alianza Editorial, Madrid, 2006. ISBN 9788420690889
  • Zubiri y la religión, Cátedra, Eusebio Francisco Kino, SJ, Puebla, México, 2009. ISBN 9709720473
  • Entre els déus i el no-res. Religions, espiritualitats, ateismes, Fragmenta Editorial, Barcelona, 2023. ISBN 978-84-17796-77-8

Referències[modifica]

  1. ↑ La seva tesi doctoral és: Ética primera. Aportación de Zubiri al debate ético contemporáneo. Va ser dirigida per Antonio González Fernández. Recensió de Joan Albert Vicens.
  2. ↑ A la Universitat Autònoma de Barcelona.
  3. ↑ A la Facultat de teologia de Catalunya
  4. ↑ 4,0 4,1 Entrada “Jordi Corominas” en Addenda, T. VIII-1 A-F, 2017, a Gonzalo Díaz, Hombres y documentos de la filosofía española, 7 vol. CSIC, Madrid. (1980-2003)
  5. ↑ «Biblioteca la Huaca. San Carlos (Río San Juan)» (en castellà). [Consulta: 12 setembre 2022].
  6. ↑ «Edició de quaderns pedagògics». Arxivat de l'original el 2022-09-13. [Consulta: 13 setembre 2022].
  7. ↑ «Seminari Zubiri-Ellacuría».
  8. ↑ «Biblioteca Oscar Romero».[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Va unir esforços amb les monges dels barri per aconseguir fons per la canalització de les aigües negres, creació d'un pou d'aigua i de la farmàcia del barri.
  10. ↑ «Barri René Cisneros».[Enllaç no actiu]
  11. ↑ 11,0 11,1 Entrada “Jordi Corominas” en Addenda, T. VIII-1 A-F, 2017, a Gonzalo Díaz, Hombres y documentos de la filosofía española, 7 vol. CSIC, Madrid. (1980-2003)
  12. ↑ Moreno-Claros, L. F. «Vida del último metafísico». El País, 13-05-2006.
  13. ↑ «Assignatures que imparteix a l'ISCREB». [Consulta: 13 setembre 2022].
  14. ↑ Registre d'associacions d'Andorra la Vella
  15. ↑ Junt amb en Ramon Cabana i en Salvador Grabulosa
  16. ↑ ««Jordi Corominas-Joan Albert Vicens. Presentació de Revista Perifèria CPG».». [Consulta: 12 setembre 2022].
  17. ↑ Corominas, Jordi; Vicens, Joan Albert Xavier Zubiri. La solitude sonore (1941-1983). III vol.. Harmattan, 2013.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Corominas_Escudé&oldid=33388000»