Jordi Curós i Ventura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Curós i Ventura
Dades biogràfiques
Naixement 4 de març de 1930
Olot
Mort 14 de juny de 2017 (87 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació pintor
Modifica dades a Wikidata

Jordi Curós i Ventura (Olot, 4 de març de 1930 - Barcelona, 14 de juny de 2017)[1] fou un pintor català.[2]

Es formà en l'Escola d'Arts i Oficis d'Olot, un centre de gran tradició artística. La seva primera exposició individual la celebrà a les galeries Jardin de Barcelona, el 1950. El 1951 inicià llur participació en els Salons d'Octubre. Entre els artistes catalans sorgits d'aquesta important manifestació, Curós destacà des de bon principi per les seves facultats pictòriques i llur personalitat.

Llur obra és perfectament reconeguda, des de la primera etapa, figurativa, contemporània als citats Salons, de masses de colors clarament delimitades per un marcat dibuix, fins a la forma actual, de tornada a la representació, de color més matisat, passant per llur etapa informalista, en què els seus basals de pintura, formant una espècie d'ovals, es reconeixien pel seu concepte personal.

Després exposà personalment a Barcelona: Sala Caralt (1952-53); Galeries Layetanas (1953); Galeries Syra (1954-55); Sala Vayreda (1956-59). A Madrid, la seva presentació tingué efecte el 1953, a Galeries Biosca. Individualment també ho va fer en les Galeries Mendoza de Caracas.

Fou seleccionat per al Salón de los Onze (1953), i figurà, entre altres, en grans col·lectives com la III Bienal Hispanoamericana, Espacio y Color en la Pintura española de hoy (Rio de Janeiro, 1959 i Montevideo, 1960). Pintura actual catalana (Lisboa i Porto, 1960); O Figura, homenatge informal a Diego Velázquez (1960); Contrastes en la Pintura espanyola actual (Brussel·les, 1961); 3r Premi Granollers de Pintura, Tapices de Alto Lizo, Tapices de Artistas Contemporaneos (Galerias Biosca, 1961), Salón de Mayo, Salon des Independants.

Gaudí de dues beques, concedides el 1954, la primera per l'Institut Francès de Barcelona, per traslladar-se a París; i la segona el 1958, amb el mateix objectiu, aquesta dotada per l'Ajuntament de Barcelona. El 1953 el Museu d'Art Modern de Barcelona adquirí una obra seva.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Anunci de la mort». En memoria.
  2. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 193. ISBN 84-95554-27-5. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Suplement 1961-62 pag. 172 de l'enciclopèdia Espasa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]