Jordi Cussà i Balaguer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Cussà i Balaguer
Jordi cussa.jpg
2009 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 gener 1961 Modifica el valor a Wikidata
Berga Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Berga Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia respiratòria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, actor, traductor, escriptor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjordicussa.cat Modifica el valor a Wikidata

Jordi Cussà i Balaguer (Berga, 18 de gener de 1961 Berga, 11 de juliol de 2021) fou un escriptor, traductor i actor català.[1][2]

Biografia[modifica]

Va viure i treballar a Berga després d'haver viscut algunes temporades a Barcelona (1977-1980, 1985-1988), Sant Cugat del Vallès (1982 - 1983) i Nàpols (1991). Dels vint als trenta i encara més, va patir i gaudir el que anomenà «els anys vermells»: tota una dècada marcada per l'heroïna. Experiència que comparteix amb una part important d'aquella generació, anomenada ocasionalment «perduda» i segons l'autor «la generació dels pringats», recollida en la primera novel·la publicada, Cavalls salvatges.[3][4]

Després de superar aquesta etapa, es va concentrar en la creació artística en l'àmbit teatral. Als 13 anys, ja havia estat membre de l'agrupació teatral La Farsa, i el 1977 va entrar a l'Institut del Teatre, on va cursar-hi un parell de trimestres. El 1978, juntament amb tres amics, van fundar el grup Anònim Teatre, que ha estrenat una dotzena de muntatges, cinc dels quals obres del propi Cussà.[3] Com a dramaturg va fer una quinzena de muntatges escrits i sis d'estrenats: Sòcrates o quasi una tragèdia grega (La Farsa, 1980) i Tres vistes per a un paisatge, Exili a Selene, Barcelona 2012, Íntima tragèdia, Godot vas tard (Anònim Teatre, 1978, 1991, 1996, 2006 i 2008).

Arran d'aquesta implicació amb les arts escèniques, Cussà va començar escriure obres amb la intenció de posar-les en escena i, més tard, va començar a dedicar-se a la narrativa amb més assiduïtat. Va col·laborar ocasionalment en diversos mitjans de comunicació com Regió 7, El Periòdic d'Andorra, Enderrock o Descobrir Catalunya. Va ser traductor literari de l'anglès al català, va traduir una quarantena de llibres.[3]

En l'obra pròpia, Cussà va romandre fidel a la riquesa lingüística del català del Berguedà, introduint-hi, emperò, propostes innovadores de creació pròpia o agafades de la vida. D'això, n'és un exemple característic la contracció de paraules per formar una expressió nova o més dinàmica.[3]

Cussà va morir als 60 anys d'edat a casa seva a causa d'una afecció respiratòria en plena efervescència creativa: estava fent el guió d'una novel·la gràfica sobre la seva novel·la Cavalls salvatges amb el dibuixant i humorista gràfic Kap, havia acabat una nova novel·la, Les muses, que es publicà pòstumament, i estava immers en un recull de contes inèdits i un llibre de poesia de «dotzets».[5]

Obra[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1983: Finalista del Premi de Narrativa Curta de Sant Boi per Urbana subterrània
  • 1985: Guanyador del Premi de Narrativa Curta de Sant Boi per Actuació de gala
  • 2001: Finalista del I Premi Leandre Colomer per La serp
  • 2002: Guanyador del XXV Premi Fité i Rossell per L'alfil sacrificat
  • 2009: Guanyador del XI Premi El lector de l'Odissea per El noi de Sarajevo
  • 2021: Guanyador Premi Crítica Serra d'Or per El primer emperador i la reina Lluna[10]

Traduccions[modifica]

Narrativa[modifica]

  • Algú va volar per damunt del niu del cucut, de Ken Kesey per a Kalandraka
  • L'esposa de Huguenin, de Matthew Phipps Shiel per a Columna Edicions
  • Boira, de Richmal Crompton per a Columna Edicions
  • L'amagatall, de Trezza Azzopardi per a Columna Edicions
  • Dos volums de contes, de Patricia Highsmith per a Columna Edicions
  • Vernon God Little, de DBC Pierre per a Columna Edicions
  • Fantasmes del crepuscle, de Magdalen Nabb per a Columna Edicions
  • El noi lleó, de Zizou Corder per a Columna Edicions
  • Club de lluita, de Chuck Palahniuk per a Editorial Empúries
  • Rant, de Chuck Palahniuk per a Editorial Empúries
  • Creuer d'estiu, de Truman Capote per a Editorial Empúries
  • La cançó dels missioners, de John le Carré per a Editorial Empúries
  • Next, de Michael Crichton per a Editorial Empúries
  • La noia dels seus somnis, de Donna Leon per a Editorial Empúries
  • Com dir adéu: guia domèstica per morir, de Debra Adelaide per a Editorial Empúries
  • El noi del pijama de ratlles, de John Boyne per a Editorial Empúries
  • Motí al Bounty, de John Boyne per a Editorial Empúries
  • La casa del propòsit especial, de John Boyne per a Editorial Empúries
  • Lladre de temps, de John Boyne per a Editorial Empúries
  • The Noticer, d'Andy Andrews per a Editorial Pòrtic
  • Blanc letal, de Robert Galbraith per a Ediciones Salamandra

Teatre[modifica]

  • Eh Joe, de Samuel Beckett, juntament amb Anna Camps i Maria Camps.
  • Los Reyes, de Julio Cortázar, pel XXIIIè Festival d'Estiu de Teatre de Berga.

Poesia[modifica]

A final de la dècada del 1980, la revista literària Esment d'Igualada li va publicar la traducció d'uns quants poemes de William Butler Yeats, tres o quatre sonets de Shakespeare i, excepcionalment, un de Goethe. També ha traduït una considerable quantitat de lletres de música, des del poeta Pete Sinfield de King Crimson fins a Sade o Tracy Chapman, passant per Bob Dylan, The Beatles, Pink Floyd i Leonard Cohen. I l'any 2007, per a l'Editorial Empúries, un compendi amb totes les lletres de Lou Reed.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]