Jordi Garcia-Soler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Garcia-Soler
Jordi Garcia-Soler.JPG
Jordi Garcia-Soler a la festa de comiat de Lluís Llach a Verges, el 2007
Dades biogràfiques
Naixement 1947 (69/70 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista
Modifica dades a Wikidata

Jordi Garcia-Soler (Barcelona, 1947) és un periodista català especialitzat en la Nova Cançó i que des de 1964 ha col·laborat en la premsa, ràdio i televisió.

Es va especialitzar en la informació, el comentari i la crítica musical, sobretot pel que fa als cantants i músics catalans, tot i que ha conreat molts altres aspectes del periodisme, de la crònica i l'anàlisi política a la gastronomia, passant pel comentari cultural, la crítica literària o la crònica castellera, entre altres. Per espai de vint anys ininterromputs, entre 1964 i 1984, va publicar centenars d'articles sobre la Nova Cançó a gran nombre de diaris i revistes de Catalunya, de la resta d'Espanya i d'altres països. Entre les catalanes hi havia Serra d'Or, El Correo Catalán, Destino, Tele-estel, Tele/eXpres, La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Express, Fotogramas, Mundo Diario, Avui, L'Hora, El Noticiero Universal, El Periódico de Catalunya, Dossier Econòmic i Actual.

Des de 1976 també ha treballat a la ràdio i la televisió. Ha fet programes a Ràdio Joventut de Barcelona, Ràdio Barcelona, COM Ràdio, Catalunya Ràdio i Catalunya Cultura. Per la televisió ha fet programes al Circuit Català de TVE, TV3, Canal 33, TV L'Hospitalet. A TV3 va ser subdirector i guionista de la sèrie de programes Totes aquelles cançons.

Va crear el Departament de Comunicació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que va dirigir des de 1976 fins a 1982. Va ser membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) des de juny de 1983 fins a desembre de 1996. Com a conseller va instar a la direcció de la CCRTV a tancar el programa de Catalunya ràdio L'orquestra[1] després que en el programa emès el dia 10 de juliol de 1992 el presentador i els tertulians es fessin ressò de les detencions de l'Operació Garzón i de les tortures denunciades pels detinguts.[2][3][4]

L'any 1976 publicà el primer llibre monogràfic sobre el fenomen de la Nova Cançó, considerat ja un clàssic i citat amb profusió en totes les altres obres que han estat publicades posteriorment. El 1996 escriu Crònica apassionada de la Nova Cançó, que és el resultat i la síntesi d'una dedicació professional i vocacional d'un periodista que ha seguit permanentment amb atenció i interès l'evolució viscuda per la cançó i la música popular que s'ha produït en català, des dels inicis de la Nova Cançó fins als nostres dies. Escrita des de la passió i la bel·ligerància de qui es confessa "militant de la Nova Cançó", Crònica apassionada de la Nova Cançó és un llibre escrit amb rigor i amb una documentació completíssima, que abasta més de trenta-cinc anys de la història del nostre país i en reflecteix l'evolució, íntimament lligada als canvis polítics que s'han viscut al llarg d'aquests anys.

Actualment, participa en les tertúlies sobre actualitat política i social del programa Els matins de TV3. A Catalunya Ràdio dirigeix i presenta el programa setmanal Memòria selectiva i el programa Converses amb..., d'emissió diària a l'estiu. El 2014 impulsà l'associació Tercera Via.[5]

Publicacions[modifica]

  • La Nova Cançó (Grup del Llibre Català / Edicions 62, 1976).
  • Crònica apassionada de la Nova Cançó (Flor de vent, Barcelona, 1996).

Referències[modifica]