Jordi III del Regne Unit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Jordi III del Regne Unit

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) George III Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1738 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Norfolk House (Regne de la Gran Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1820 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
castell de Windsor (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCapella de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
King of Hanover (en) Tradueix
12 octubre 1814 – 29 gener 1820
← cap valor – Jordi IV del Regne Unit →
Monarca del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
1r gener 1801 – 29 gener 1820
← cap valor – Jordi IV del Regne Unit →
Duke of Brunswick-Lüneburg (en) Tradueix
25 octubre 1760 – 12 octubre 1814
← Jordi II del Regne UnitSupressió del càrrec →
Príncep elector Electorat de Brunsvic-Lüneburg
25 octubre 1760 – 6 agost 1806
← Jordi II del Regne UnitSupressió del càrrec →
Monarch of Great Britain (en) Tradueix
25 octubre 1760 – 1r gener 1801
← Jordi II del Regne UnitSupressió del càrrec →
Monarca d'Irlanda
25 octubre 1760 – 1r gener 1801
← Jordi II del Regne UnitSupressió del càrrec →
Hereu natural monarch of Great Britain (en) Tradueix, monarca d'Irlanda
31 març 1751 – 25 octubre 1760 (successió al tron britànic)
Duc d'Edimburg
20 març 1751 (Julià) – 25 octubre 1760 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócol·leccionista d'art, polític, aristòcrata, governant, mecenes, monarca Modifica el valor a Wikidata
Activitat1760 Modifica el valor a Wikidata –  1820 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJohn Stuart, 3rd Earl of Bute Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMonarca del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda (1801–1820)
Monarch of Great Britain (en) Tradueix (1760–1801)
Monarca d'Irlanda (1760–1801)
Príncep de Gal·les (1751–1760)
Duc d'Edimburg (1751–1760)
Príncep britànic Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Hannover Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHannah Lightfoot (en) Tradueix (1759–)
Carlota de Mecklenburg-Strelitz (1761–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJordi IV del Regne Unit
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Adolf del Regne Unit
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Prince, Duke of Sussex Augustus Frederick
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Marie de Hanovre
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Prince Octavius de Gran Bretanya
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Sophie du Royaume-Uni
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Alfred de Grande-Bretagne
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Ernest August I de Hannover
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Sophie de Hanovre
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Frederic del Regne Unit
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Elisabet del Regne Unit
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Guillem IV del Regne Unit
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Eduard del Regne Unit
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Carlota del Regne Unit
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz)
Amélie du Royaume-Uni
 ( Carlota de Mecklenburg-Strelitz) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata  i Augusta de Saxònia-Gotha Modifica el valor a Wikidata
GermansAugusta del Regne Unit, Eduard del Regne Unit (duc de York), Princess Elizabeth of Great Britain (en) Tradueix, William Henry, Prince Henry, Duke of Cumberland and Strathearn (en) Tradueix, Princess Louisa of Great Britain (en) Tradueix, Prince Frederick of Great Britain (en) Tradueix i Carolina Matilde del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 4411103 Find a Grave: 1981 Modifica el valor a Wikidata

Jordi III del Regne Unit (anglès: George III) (Norfolk House, 24 de maig de 1738 (Julià) - castell de Windsor, 29 de gener de 1820) fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820. Fou elector de Hannover des de 1760 fins al 1814 i posteriorment rei de Hannover.

Infantesa i Família[modifica]

Fou el primer monarca de la casa de Hannover que nasqué a Anglaterra, doncs el seu avi i besavi havien nascut en territori de l'Electorat de Hannover. També fou el primer sobirà hannoverià d'Anglaterra que tenia l'anglès com a llengua materna.

Nascut a Norfolk House a Londres el dia 4 de juny de 1738 essent fill del príncep hereu Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha. Jordi era net per via paterna del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach i per via materna del duc Frederic II de Saxònia-Gotha i de la princesa Magdalena d'Anhalt-Zerbst.

Nascut prematurament, el príncep fou batejat pel bisbe d'Oxford el mateix dia del seu naixement a Norfolk House. Els seus padrins foren el rei Frederic I de Suècia representat per lord Baltimore, el duc Frederic III de Saxònia-Gotha representat pel duc de Chandos, i la princesa Sofia Dorotea de Hannover, reina de Prússia, representada per lady Charlotte Edwin.

Amb la mort del seu pare, príncep de Gal·les, l'any 1751, Jordi esdevingué hereu aparent al tron britànic i adoptà el títol de duc d'Edimburg. El dia 25 d'octubre de 1760 fou nomenat príncep de Gal·les.

Matrimoni i Descendència[modifica]

El dia 8 de setembre de l'any 1761 contragué matrimoni amb la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz a la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres. Carlota era filla del duc Carles Lluís I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet Albertina de Saxònia-Hildburghausen.

L'endemà del seu matrimoni, la parella fou coronada a l'Abadia de Westminster. La parella tingué els següents fills:

Primers Anys de Govern[modifica]

Monument a Jordi III a Weymouth

L'inici del seu regnat estigué marcat per la signatura del Tractat de París de 1763. L'acabament de la Guerra dels Set Anys havia significat la victòria continental i colonial dels britànics enfront dels francesos. Arran de la signatura del Tractat de Pau, la Gran Bretanya obtingué importants compensacions territorials: eliminà la presència francesa a l'Índia, que la deixà com a patrimoni exclusiu de l'imperi i rebé els territoris francesos del Canadà i de la Louisiana.

L'any 1763 significà el naixement de l'imperi colonial britànic i l'ensorrament del francès. A partir d'aquest moment, la política de París estigué marcada per la voluntat de recuperar l'honor perdut.

Internament parlant, el rei intentà posar en pràctica una nova política. Educat en els principis de la il·lustració i en una major intervenció del poder reial en política que la que el constitucionalisme britànic preveia. Aquest fet provocà fortes crítiques des del Partit Whig cap al monarca.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi III del Regne Unit