Jordi Julià i Garriga

Jordi Julià i Garriga
	; Jordi Julià (dreta), rebent el Premi València de la Institució Alfons el Magnànim.
Biografia
Naixement	1972 (50/51 anys); Sant Celoni (Vallès Oriental)
Dades personals
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona
	Premis (2018) premi València; (2016) premi València; (2011) Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en Català; (2007) Premi Sant Miquel d'Engolasters; (2006) Premi Vicent Andrés Estellés de poesia; (1997) Premi de poesia Màrius Torres ;

Jordi Julià i Garriga (Sant Celoni, Vallès Oriental 1972)^[1] és un poeta català. Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB, on exerceix de professor des de 1995.

A banda de publicar estudis i articles especialitzats en literatura i crítica literària, és autor, entre altres, dels assaigs Un segle de lectura (2002) i Modernitat del món fungible (2006), així com dels poemaris Els grills que no he matat (1998), amb el que es va endur el Premi de poesia Màrius Torres, Murs de contenció (2004) i Hiverns suaus (2005). En l'actualitat és membre dels projectes d'investigació Poesia catalana i espanyola (1975-2005) i Entre l'art, la literatura i la política: edició de l'obra castellana d'Eugeni d'Ors.^[2] Té el premi Dámaso Alonso d'investigació filològica de Santiago de Compostel·la 2002, per La perspectiva contemporánea i el premi Internacional de Ensayo Siglo XXI de Mèxic 2003, per La mirada de Paris.

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

Els grills que no he matat, 1998
Tornar el dilluns, 2002
Els derrotats: antologia de poetes morts, 2003
Mirades, 2004
Murs de contenció, 2004
Hiverns suaus, 2005
Versos, 2006
De dioses y bestias/De déus i bèsties, 2006
Sota la llum de Mart, 2006
Principi de plaer, 2007 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 2006)
Els déus de fang, 2007
Planisferi lunar, 2008
Circumstàncies adverses, 2011
Poètica per a un ninot, 2011
Gent forastera, 2012
Post-Its, 2016 (Premi Rosa Leveroni de poesia, 2015)
Les raons de Will, 2018
Elegia d'agost, 2021
L'estranya terra, 2022

Estudis literaris[modifica]

Al marge dels versos: estudis sobre la forma i la percepció poètiques, 1999
Un segle de lectura, 2002
La perspectiva contemporánea. 2003,Publicacions de la Universitat de Santiago de Compostela.
El poeta sense qualitats, 2004
La crítica de Gabriel Ferrater, 2004
La mirada de Paris . 2004, Siglo XXI
Modernitat del món fungible, 2006
Arts de poeta. Poesia i relacions intertextuals (amb Pere Ballart i Fernández), 2007
L'art imaginatiu. Les idees estètiques de Gabriel Ferrater, 2007
Poètica de l'exili: l'elegia contemporània en la lírica catalana de postguerra. 2011, Lleonard Muntaner editor.
L'abrupta llengua. Mercè Rodoreda, una poeta a l'exili. 2013, Eumo editorial
L'ofici i el do, 2014
Poesia i identitat. Lírica contemporània i formes de despersonalizació. 2016, Institució Alfons el Magnànim, València. Premi València d'Assaig 2016.
La prosa de Màrius Torres (amb Pere Ballart i Fernández) , 2017, Edicions Universitat de Barcelona.
Els cants de l'èxode. Figuracions poètiques de l'exili republicà de 1939. 2016, Documenta universitària
L’Odissea de Mercè Rodoreda. 2022, Eumo Editorial.

Premis i reconeixements[modifica]

1997: Premi de poesia Màrius Torres.
2003: Premi de poesia Comas i Maduell per Murs de contenció.
2005: Flor natural als Jocs Florals de Barcelona per Hiverns suaus^[1]^[3]
2006: Premi Vicent Andrés Estellés per Principi de Plaer
2006: Premi de Poesia Miquel Martí i Pol (Cerdanyola) per Sota la llum de Mart
2011: Premi Ciutat de Palma- Joan Alcover per Gent Forastera
2014: Premi Antoni Maria Alcover d'Assaig per L'ofici i el do.
2015: Premi Rosa Leveroni de poesia per Post-Its.
2016: Premi València d'Assaig de la Institució Alfons el Magnànim per Poesia i identitat. Lírica contemporània i formes de despersonalització.
2022: Premi Altea d’Assaig i investigació per Perdre l’escriure. Cròniques particulars del món de les lletres (2006-2013)''^[4]
2022 Premi d'assaig Ricard Torrents Bertrana per L’Odissea de Mercè Rodoreda^[5]

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Nopca, Jordi «Jordi Julià, un poeta i assagista que cal tenir en compte». Diari Ara, 27-11-2013 [Consulta: 27 novembre 2013].
↑ «Jordi Julià». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
↑ Dades Anuari 2006, Ajuntament de Bcn.
↑ «Premis Altea 2022». La veu, 12-04-2022 [Consulta: 19 maig 2022].
↑ «Jordi Julià guanya el premi d'assaig Ricard Torrents Bertrana amb ‘L’Odissea de Mercè Rodoreda’». Vilaweb, 08-06-2022 [Consulta: 9 juny 2022].

[nopca-1] 1,0 ^1,1 Nopca, Jordi «Jordi Julià, un poeta i assagista que cal tenir en compte». Diari Ara, 27-11-2013 [Consulta: 27 novembre 2013].

[2] «Jordi Julià». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

[3] Dades Anuari 2006, Ajuntament de Bcn.

[alt22-4] «Premis Altea 2022». La veu, 12-04-2022 [Consulta: 19 maig 2022].

[prRTB22-5] «Jordi Julià guanya el premi d'assaig Ricard Torrents Bertrana amb ‘L’Odissea de Mercè Rodoreda’». Vilaweb, 08-06-2022 [Consulta: 9 juny 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	DLC (1) GEC (1)