Jordi Llompart i Mallorquès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Llompart i Mallorquès
Biografia
Naixement11 octubre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, guionista, director de cinema, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRàdio Cubelles
TV3
Catalunya Ràdio
Cadena 13
Betevé Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
IMDB: nm1823256 Allocine: 140563 Allmovie: p420820 TMDB.org: 89918
Twitter (X): jorllompart LinkedIn: jordi-llompart-mallorques-ab77a630 Vimeo: jordillompart Modifica el valor a Wikidata

Jordi Llompart i Mallorquès (Barcelona, 11 d'octubre de 1962) és un periodista, cineasta i escriptor català que ha dirigit i presentat programes de ràdio i televisió.[1] També ha produït i dirigit pel·lícules i sèries documentals per al cinema i la televisió i altres projectes innovadors de cinema IMAX i 3D.[2]

Entre els anys 1988 i 2000 va ser l'editor i presentador de diverses edicions dels Telenotícies de la Televisió de Catalunya, va treballar en altres programes informatius no diaris com Versió Directa o Fem Empresa i va idear i dirigir la sèrie documental L'oblit del passat.[1][3]

Com a cineasta ha escrit, produït i dirigit El Misteri del Nil (2005), la primera pel·lícula a l'estat espanyol per a cinemes IMAX, i també ha escrit, dirigit i produït Viatge Màgic a Àfrica (2010), el primer llargmetratge europeu de ficció rodat íntegrament en 3D estereoscòpic.[4][5]

L'octubre de 2009 va ser guardonat amb el Premi Maria Honorífica de la 42a edició del Festival Internacional de Cinema de Sitges.[6]

Trajectòria[modifica]

Va iniciar la seva carrera professional l'any 1983 com a director de l'emissora municipal Ràdio Cubelles i com a editor i presentador dels serveis informatius de Ràdio Avui de la Cadena 13.[7]

El 1987 es va incorporar a Catalunya Ràdio i, el febrer de 1988, debuta a Televisió de Catalunya presentant el Telenotícies cap de setmana. A la tardor del 1988, passa a presentar el Telenotícies vespre, on continuaria fins al 1994. El 1995 presenta el Telenotícies matí i el 1996 el Telenotícies nit. El 1997 torna al Telenotícies cap de setmana on continua fins a l'any 2000. El 1995 presenta l'espai informatiu Catalunya avui. També va dirigir i presentar el programa d'entrevistes i debats Versió Directa i el programa d'economia Fem Empresa.[1] Entre 1994 i 1996, va idear, produir i dirigir per al Canal 33 L'oblit del passat, sèrie documental de tretze episodis sobre la conservació del Patrimoni Cultural de la Humanitat.[1] El 1999, va publicar el llibre amb el mateix títol fent una adaptació dels seus guions originals.[8] Entre els anys 2000 i 2001 va dirigir i presentar el programa Economia i Empresa a Catalunya Ràdio.[9]

L'any 2000, va deixar Televisió de Catalunya per a crear, juntament amb la societat de capital risc Barcelona Emprèn i la posterior participació de la societat d'inversió Invercartera, la productora audiovisual Orbita Max amb la qual va produir i dirigir diverses pel·lícules, sèries documentals i altres projectes innovadors de cinema IMAX i 3D.[10]

Entre 2002 i 2004, va produir i dirigir Nòmades de la condició humana, una sèrie documental de tretze capítols que explora l'aspecte humà de la globalització a través dels ulls i les experiències dels nòmades moderns,[11] i els documentals Aventura al Nil, que narra el viatge de quatre mesos de dos aventurers pel riu més llarg del món, i Asha, la filla del Ganges, basat en l'experiència de l'escriptora Asha Miró quan és adoptada per una família catalana i es desplaça fins a l'Índia en un viatge iniciàtic a la recerca dels seus orígens.[12][13]

El 2005, va produir i dirigir El Misteri del Nil, la primera producció a l'estat espanyol per a cinemes IMAX.[14] La pel·lícula, que narra la primera expedició que completa amb èxit el descens pel riu Nil Blau va obtenir, entre altres premis i reconeixements, els GSCA Awards (2005) a la millor fotografia, millor banda sonora i millor producció.[15] Va ser la pel·lícula de gran format més vista i amb més ingressos de l'any 2005[16] i l'any següent va ser guardonada al festival de cinema de gran format de La Geode (París) amb els premis del jurat, del públic i dels joves.[17]

L'octubre de 2006, el Grup RBA va entrar a l'accionariat d'Orbita Max amb el 50% del capital després d'adquirir les participacions dels socis financers de la productora un cop finalitzat el seu cicle inversor.[18][19]

El 2007, la productora Orbita Max va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia a l'empresa més innovadora del sector audiovisual i l'any 2008 va ser guardonada amb el Premi FICOD 2008 per haver produït el primer llargmetratge en gran format per a sales de projecció 3D estereoscòpic.[20][21]

El 2009, va produir i dirigir Aràbia, una sèrie de quatre capítols que narra l'expedició de dos aventurers que es proposen creuar la península aràbiga i travessar el desert més inhòspit del món com a fil argumental per explicar les arrels comunes d'una civilització que neix dels costums nòmades ancestrals.[22]

El 2010, va produir i dirigir Viatge Màgic a Àfrica, la primera pel·lícula rodada a l'estat espanyol íntegrament en 3D estereoscòpic per a cinemes de gran format, cinemes digitals i televisió.[23] La pel·lícula està basada en el conte El cor damunt la sorra que ell mateix havia escrit en memòria de la seva filla Jana, a qui va perdre a l'edat de set anys en un tràgic accident a Namíbia l'abril de 2005.[24] La pel·lícula, que va ser rodada a Namíbia, Sud-àfrica i Barcelona, està protagonitzada pels nens Eva Gerretsen, Michael Van Wyk i Raymon Mvula i la participació especial de Leonor Watling, Verónica Blume i Adrià Collado. Una pel·lícula que Llompart defineix com "una pel·lícula de nens per a nens" on reivindica la ingenuïtat i convida a l'espectador a viatjar per Àfrica a través d'aquest "compte màgic amb un rerefons filosòfic sobre la vida i la mort".[25] La pel·lícula va ser guardonada amb el Premi Gaudí 2011 als millors efectes especials i Jordi Llompart va ser guardonat amb el Premi Maria Honorífica de la 42a edició del Festival Internacional de Cinema de Sitges.[26][27]

Entre els anys 2010 i 2011 va presentar el programa d'actualitat, El Debat de 8TV, a Barcelona Televisió.[28]

El 2012, va produir i dirigir La fi dels grans felins, una sèrie documental de televisió de quatre episodis sobre els perills que amenacen la conservació dels lleons, lleopards i guepards.[29] Aquesta sèrie va ser la darrera producció de Llompart amb Orbita Max. La productora, afectada per la crisi econòmica del sector audiovisual, va presentar concurs de creditors a primers de 2016.[30] A primers de 2018, amb el concurs acabat i l'extinció de la companyia, finalitzava la vinculació de Jordi Llompart amb la productora.[31][32]

De 2012 a 2015 va treballar com a productor executiu, director i guionista del projecte documental Barça Dreams, llargmetratge documental que explica la història del Futbol Club Barcelona des dels seus orígens fins a la darrera etapa triomfal del club amb Lionel Messi de jugador i Pep Guardiola, Tito Vilanova i Luis Enrique d'entrenadors.[33]

Entre 2012 i 2016 va publicar regularment articles d'opinió als diaris digitals Nació Digital i El Món.[34][35]

El 2017 va realitzar The Last Wild, un llargmetratge documental on reivindica la recuperació dels vincles dels éssers humans amb la naturalesa.[36]

Entre 2018 i 2019 va dirigir pel·lícules documentals per a l'Aga Khan Trust for Culture (AKTC) com The World of the Fatimids, basada en la dinastia fatimita, i Restoring Dignity, que explora els esforços a Kabul, Lahore i Delhi, per restaurar la dignitat de les persones mitjançant el desenvolupament cultural.[37][38][39]

El 2021, Jordi Llompart va ser elegit president de l'Associació Societat Geogràfica de Catalunya. Aquesta associació, també coneguda com a Societat Nova Geogràfica, va ser fundada l'any 2019 pel mateix Llompart i altres reconeguts professionals de diversos àmbits de la societat catalana amb l'objectiu de promoure el coneixement de la geografia humana, cultural i mediambiental.[40][41][42]

Llibres publicats[modifica]

Filmografia[modifica]

Any Títol Com a Descripció
Guionista Director Productor
1996 L'oblit del passat Sí Sí Sí Sí Sèrie de 13 episodis
2002 Nòmades de la condició humana Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sèrie de 13 episodis
2003 Asha, la filla del Ganges Sí Sí Sí Sí Sí Sí Documental de TV
2004 Aventura al Nil Sí Sí Sí Sí Sí Sí Documental de TV
2005 El Misteri del Nil Sí Sí Sí Sí Sí Sí Pel·lícula IMAX
2005 The Nomad Experience Sí Sí Sí Sí Sí Sí Documental de TV
2009 Aràbia Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sèrie de 4 episodis
2010 Viatge Màgic a Àfrica Sí Sí Sí Sí Sí Sí Llargmetratge IMAX, cinema i TV. 2D i 3D
2012 La fi dels grans felins Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sèrie de 4 episodis
2015 Barça Dreams Sí Sí Sí Sí Documental cinema i TV. 2D i 3D
2017 The Last Wild Sí Sí Sí Sí Documental cinema i TV
2018 The world of the Fatimids Sí Sí Sí Sí Documental de TV
2019 Restoring Dignity Sí Sí Sí Sí Documental de TV

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 TV3. «El pas de Jordi Llompart per TV3» (vídeo). ccma.cat. [Consulta: 19 maig 2020].
  2. ↑ Vilaweb. «El periodista, productor i director de cinema, Jordi Llompart, oferirà divendres la conferència inaugural de 'Vic per la pau'». vilaweb.cat, 30-11-2005. [Consulta: 30 maig 2020].
  3. ↑ «Llompart: Hi hauria d'haver més cinema en català, però cal convèncer el públic.». elmon.cat. [Consulta: 1r juny 2020].
  4. ↑ Europa Press. «'El misterio del Nilo', primer documental español en formato IMAX, alcanza los cuatro millones de espectadores» (en castellà), 08-05-2006. [Consulta: 30 maig 2020].
  5. ↑ Press, Europa. «'Viaje mágico a África', la primera aventura española en 3D» (en castellà), 03-05-2010. [Consulta: 28 maig 2020].
  6. ↑ Diari de Girona. «Jordi Llompart rep el premi Maria Honorífica al Festival de Sitges». diaridegirona.cat, 05-10-2019. [Consulta: 27 maig 2020].
  7. ↑ Ajuntament de Cubelles. «Jordi Llompart rep el primer Micròfon d'or de Ràdio Cubelles». cubelles.cat, 26-02-2007. [Consulta: 20 maig 2020].
  8. ↑ Cercabib. «Llompart i Mallorquès, Jordi». Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 31 maig 2020].
  9. ↑ Catalunya Ràdio. «Economia i empresa». ccma.cat. [Consulta: 28 maig 2020].
  10. ↑ Panorama Audiovisual. «Viaje mágico a África, primera película europea de ficción rodada íntegramente en IMAX 3D» (en castellà). panoramaaudiovisual.com, 05-10-2009. [Consulta: 30 maig 2020].
  11. ↑ Catalanfilms&tv. «Jordi Llompart». catalanfilms.cat. [Consulta: 30 maig 2020].
  12. ↑ Catalanfilms&tv. «Aventura al Nil». catalanfilms.cat. [Consulta: 31 maig 2020].
  13. ↑ Catalanfilms&tv. «Asha, la filla del Ganges». catalanfilms.cat. [Consulta: 31 maig 2020].
  14. ↑ Moret, Xavier «La aventura del Nilo Azul» (en castellà). El País [Madrid], 20-12-2005. ISSN: 1134-6582.
  15. ↑ GSCA. «2005 Awards» (en anglès). giantscreencinema.com. [Consulta: 21 maig 2020].
  16. ↑ Mystery of the Nile. «Mystery of the Nile» (en anglès). k2. [Consulta: 30 maig 2020].
  17. ↑ GSCA. «Other Awards» (en anglès). giantscreencinema.com. [Consulta: 30 maig 2020].
  18. ↑ Web Capital Riesgo. «BCN Emprèn e Invercartera desinvierten en Orbita Max» (en castellà). webcapitalriesgo.com. [Consulta: 31 maig 2020].
  19. ↑ El Confidencial. «RBA aspira a convertirse en ‘potencia audiovisual' tras hacer negocio con promociones y coleccionables» (en castellà). elconfidencial.com, 11-01-2007. [Consulta: 31 maig 2020].
  20. ↑ catalanfims & tv. «Orbita Max». catalanfilms.cat. [Consulta: 21 maig 2020].
  21. ↑ Microsiervos. «Microsiervos entre los ganadores de los Premios FICOD 2008» (en castellà). microsiervos.com, 26-11-2008. [Consulta: 31 maig 2020].
  22. ↑ Catalanfilms&cat. «Aràbia». catalanfilms.cat. [Consulta: 1r juny 2020].
  23. ↑ La Higuera. «Viaje mágico a África» (en castellà). lahiguera.net. [Consulta: 31 maig 2020].
  24. ↑ García, Rocío «"He rodado el viaje que mi hija deseaba hacer"» (en castellà). El País [Madrid], 19-01-2010. ISSN: 1134-6582.
  25. ↑ elEconomista. «Jordi Llompart reivindica los sueños en 'Viaje mágico a África', "una película de niños para niños" - EcoDiario.es» (en castellà), 03-05-2010. [Consulta: 31 maig 2020].
  26. ↑ Acadèmia del Cinema Català. «Viatge màgic a Àfrica». academiadelcinema.cat. [Consulta: 31 maig 2020].
  27. ↑ 324cat. «El realitzador i periodista Jordi Llompart rep el premi Maria Honorífica al Festival Internacional de Cinema de Sitges», 05-10-2009. [Consulta: 31 maig 2020].
  28. ↑ Press, Europa. «El periodista Jordi Llompart ficha por Barcelona Televisió para moderar 'El Debat'», 03-09-2010. [Consulta: 22 maig 2020].
  29. ↑ Orbita Max. «La fi dels grans felins [teaser]» (en anglès). vimeo.com. [Consulta: 1r juny 2020].
  30. ↑ «Pluta Abogados» (en castellà). giocondaonline.com. Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 31 maig 2020].
  31. ↑ «Documento BOE-B-2018-10259» (en castellà). boe.es. [Consulta: 31 maig 2020].
  32. ↑ «Documento BOE-B-2018-54556» (en castellà). boe.es. [Consulta: 1r juny 2020].
  33. ↑ CCMA. «Barça Dreams», 08-10-2015. [Consulta: 22 maig 2020].
  34. ↑ NacióDigital. «Articles d'opinió de Jordi Llompart | NacióDigital». naciodigital.cat. [Consulta: 1r juny 2020].
  35. ↑ El Món. «Jordi Llompart». elmon.cat. Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 30 maig 2020].
  36. ↑ TV3. «L'últim territori salvatge». ccma.cat. [Consulta: 1r juny 2020].
  37. ↑ «The World of the Fatimids» (en anglès). Youtube. [Consulta: 1r juny 2020].
  38. ↑ Aga Khan Trust for Culture. «AKTC Program - Restoring Dignity» (en anglès), 29-04-2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  39. ↑ «Media and Publications» (pdf) (en anglès). AKTC, pàg. 54 [Consulta: 5 juny 2020].
  40. ↑ «Socis Fundadors». Societat Nova Geogràfica, 2021. Arxivat de l'original el 24 de gener 2022. [Consulta: 31 gener 2022].
  41. ↑ «Jordi Llompart: “La Societat Nova Geogràfica es basa en una mirada sobre el món amb accent català”». El Món, 03-07-2021. [Consulta: 31 gener 2022].
  42. ↑ Descobrir.cat. «Neix la Societat Nova Geogràfica de Catalunya per impulsar una cultura turística més sostenible». Descobrir. [Consulta: 31 gener 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Llompart_i_Mallorquès&oldid=33089479»