Jordi Manent i Tomàs

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jordi Manent)
Infotaula de personaJordi Manent i Tomàs
Biografia
Naixement1977 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, activista cultural, escriptor, professor de català Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareAlbert Manent i Segimon Modifica el valor a Wikidata
ParentsMarià Manent i Cisa (avi)
Domènec Segimon Artells (besavi)
Roser Segimon i Artells (rebestia) Modifica el valor a Wikidata
Veu de Jordi Manent i Tomàs Modifica el valor a Wikidata

Jordi Manent i Tomàs (Barcelona, 1977) és un filòleg, escriptor i activista cultural català,[1] que exerceix de subdirector de la Revista de Catalunya des de 2012.[2] És fill de l'escriptor Albert Manent i net del també escriptor Marià Manent.[3]

Trajectòria[modifica]

Manent es llicencià en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i es dedicà a l'estudi en profunditat de l'obra del filòleg Pompeu Fabra.[1] A nivell professional exercí de traductor lingüístic, corrector de textos i professor de català.[1] No obstant això, destacà públicament en la faceta d'escriptor i d'activista. En el món literari publicà assajos sobre Pompeu Fabra, Jordi Pujol, el còmic en català i el moviment independentista català, entre d'altres temàtiques. A nivell cultural treballà al Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra així com formà part de les juntes directives d'Òmnium Cultural (2002-2006) i la Plataforma per la Llengua (1994-2012), entitat en la que s'encarregà de la planificació i la dinamització de la política lingüística.[1] Entre el maig de 2012 i el maig de 2016 desenvolupà el càrrec de director del Centre per a la Normalització Lingüística de Barcelona, organització integrant del Consorci per a la Normalització Lingüística.[1] L'any 2016 aconseguí la plaça, via procés obert, de director-coordinador de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017.[1] Des de 2017 publica articles al portal TarragonaDigital.com.[4]

Obres[modifica]

Com a autor[modifica]

  • 2018 Pompeu Fabra. Vida i obra en imatges (amb David Paloma i Sanllehí)[5][6]
  • 2015 Vinyetes: història del còmic en català (amb Mercè Solé)[7]
  • 2010 La temptació independentista. Una anàlisi crítica de la radicalització del nacionalisme català (amb Àlvar Thomàs)[8]
  • 2005 Pompeu Fabra a l'exili 1939-1948[9]

Com a coordinador/curador[modifica]

  • 2020 El Barrufet Gramàtic. Homenatge a Albert Jané (com a coordinador)[7]
  • 2018 Reconeixement a Jordi Pujol. Les arrels d'una lluita, la seva obra política (coordinador amb Jesús Conte i Barrera)[10]
  • 2018 Pompeu Fabra. Llengua, civisme, país (coordinador amb Lluís Duran; edicions de la Revista de Catalunya)[11]
  • 2017 La nova articulació catalana-valenciana-balear (com a coordinador; edicions de la Revista de Catalunya)[12]
  • 2012 Epistolari de Pompeu Fabra (com a curador; dins d'Obres completes de Pompeu Fabra, vol. 8, dirigides per Jordi Mir i Joan Solà)[13][14]
  • 2009 L'home, l'amic, el president. Homenatge a Jordi Pujol (com a curador)[15][16]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Jordi Manent i Tomàs s'incorpora com a coordinador de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017». Reus.cat, 01-06-2016. [Consulta: 29 abril 2020].
  2. ↑ Pons, Pere Antoni. «Jordi Manent: "El terme de Països Catalans té un efecte bumerang"». AraBalears.cat, 17-11-2018. [Consulta: 30 abril 2020].
  3. ↑ Lillo, Manuel. ««Volem rehabilitar, tant com sigui possible, la figura de Jordi Pujol»». ElTemps.cat, 13-05-2019. [Consulta: 30 abril 2020].
  4. ↑ «Jordi Manent». TarragonaDigital.com. [Consulta: 5 maig 2020].
  5. ↑ «Pompeu Fabra. Vida i obra en imatges». EditorialBase.cat. [Consulta: 30 abril 2020].
  6. ↑ «Surten a la llum fotografies inèdites de Pompeu Fabra». CatalunyaDiari.com, 12-06-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 «El Barrufet Gramàtic. Homenatge a Albert Jané». EditorialBase.cat. [Consulta: 20 maig 2020].
  8. ↑ «La temptació independentista». PagèsEditors.cat. [Consulta: 30 abril 2020].
  9. ↑ «Pompeu Fabra a l'exili 1939-1948». Grup62.cat. [Consulta: 30 abril 2020].
  10. ↑ «Reconeixement a Jordi Pujol». EditorialBase.cat. [Consulta: 30 abril 2020].
  11. ↑ «Publiquen un llibre amb aspectes inèdits de la vida de Pompeu Fabra». CatalunyaDiari.com, 26-09-2018. [Consulta: 5 maig 2020].
  12. ↑ Núñez de Arenas, Sergi. «Novam iuncturam (La nova articulació catalana-valenciana-balear)». RevistaSaó.cat. [Consulta: 5 maig 2020].
  13. ↑ «Obres Completes de Pompeu Fabra, 8». Grup62.cat. [Consulta: 5 maig 2020].
  14. ↑ Pagès, David. «L'Epistolari de Pompeu Fabra». DiariDeGirona.cat, 29-01-2013. [Consulta: 5 maig 2020].
  15. ↑ «L'home, l'amic, el president. Homenatge a Jordi Pujol». Pamsa.cat. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 30 abril 2020].
  16. ↑ «Òmnium Cultural de Sabadell us convida a la presentació del llibre "L'home, l'amic, el president. Homenatge a Jordi Pujol"». Òmnium.cat. Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 5 maig 2020].
  17. ↑ «Jordi Casassas i Jordi Manent guanyen el premi d'assaig de la Fundació Trias Fargas». CCMA.cat, 25-10-2004. [Consulta: 5 maig 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Manent_i_Tomàs&oldid=32528145»