Vés al contingut

Jordi Paleòleg (militar)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Paleòleg
Biografia
NaixementAbans de 1068 Modifica el valor a Wikidata
Mortc. dècada del 1120 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictebatalla de Dirràquion Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSebast Modifica el valor a Wikidata
FamíliaPaleòlegs Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna Ducena Modifica el valor a Wikidata
FillsAndrònic Ducas Paleòleg, Nicèfor Ducas Paleòleg, Aleix Ducas Paleòleg Modifica el valor a Wikidata
PareNicèfor Paleòleg Modifica el valor a Wikidata
GermansNicolau Paleòleg Modifica el valor a Wikidata

Jordi Paleòleg (grec: Γεώργιος Παλαιολόγος, Geórgios Paleologos) fou un important militar romà d'Orient, al servei de l'emperador Aleix I Comnè.

Jordi era fill de Nicèfor Paleòleg, estrateg de Mesopotàmia i primer membre conegut de la família Paleòleg.[1] Tenia un germà petit anomenat Nicolau. Fou un militar destacat i va servir amb el seu pare i després sol, sota els emperadors Nicèfor III Botaniates i Aleix I Comnè. La seva esposa, Anna Ducena, era germana d'Irene Ducena, esposa d'Aleix I Comnè, i això el feia cunyat de l'emperador del qual en va ser amic.[2] Va participar en diverses campanyes militars en nom d'Aleix i es va destacar sobretot en la batalla de Dirràquion contra els normands i en la batalla de Lebúnion contra els petxenegs. va ser una font d'informació de primera mà per a les narracions bèl·liques que en va fer Anna Comnena en la seva crònica titulada Alexíada, on és descrit com a home capaç i lleial.[3]

Es va casar amb Anna, filla d'Andrònic Ducas, protovestiari imperial de Constantinoble. En van tenir quatre fills:[4]

  • Nicèfor, un dels avantpassats que va generar la branca dels emperadors Paleòlegs que van governar després del 1261.
  • Andrònic Ducas Paleòleg, governador de Tessalònica
  • Miquel, que va tenir càrrec de sebast.
  • Aleix, casat amb Anna Comnena Ducena

Referències

[modifica]
  1. Kajdan, 1991, p. 1557.
  2. Angold, 1984, p. 104-5.
  3. Birkenmeier, 2002, p. 3, 63–64, 76.
  4. Kajdan, 1991, p. 1558.

Bibliografia

[modifica]