Jordi Puigneró i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jordi Puigneró)
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Jordi Puigneró i Ferrer

Retrat oficial de Jordi Puigneró (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Diputat provincial de Barcelona
13 juliol 2023 –
Regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
2023 –
6è Vicepresident del Govern de Catalunya
26 maig 2021 – 28 setembre 2022 (destitució d'un càrrec)
← Pere Aragonès i Garcia – Laura Vilagrà i Pons →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2025

Conseller de Polítiques Digitals i Territori
26 maig 2021 – 28 setembre 2022 (destitució d'un càrrec) – Juli Fernàndez i Olivares →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2025

Diputat al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 30 juliol 2021 (renúncia) – Ester Vallès Pelay →

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
29 maig 2018 – 26 maig 2021
← Meritxell Borràs i Solé
Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital
9 febrer 2016 – 29 maig 2018
Regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
19 setembre 2005 – 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Surrey - enginyeria de sistemes (–1997) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitJunts per Catalunya (2020–)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–2020)
Convergència Democràtica de Catalunya (2003–2016) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
IMDB: nm5781527 Facebook: jordi.puignero Twitter (X): jordiPuignero Instagram: jordi.puignero Youtube: UCcZjAlx_QIO4jdFVE6hCR0g Modifica el valor a Wikidata

Jordi Puigneró i Ferrer ([pudʒ.nə.ˈɾo] ; Sant Cugat del Vallès, 2 de febrer de 1974)[1] és un enginyer informàtic[2] i polític català. Fou vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya i conseller de Polítiques Digitals i Territori[3] des del maig de 2021 fins al 28 de setembre de 2022.[4] Abans va ser conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya, del maig de 2018 al maig de 2021.[5] És considerat l'ideòleg del projecte de la "República Digital Catalana".[6][7]

Biografia[modifica]

Nascut a la rambla de Ribatallada de Sant Cugat del Vallès,[8] va cursar l'Educació General Bàsica (EGB) a l'escola pública Jaume Ferran i Clua de Sant Cugat i el batxillerat (BUP) a l'Institut Pedagògic Sant Isidor (IPSI) de Barcelona. És enginyer màster (MEng) en Sistemes d'Informació per la Universitat de Surrey (Anglaterra, juny de 1997). De 1997 a 2001 va treballar a Frankfurt com a enginyer TIC en el departament informàtic d'un banc alemany. El 2001 torna a Catalunya per treballar a una empresa multinacional de tecnologia.

Carrera política[modifica]

La seva carrera política s'inicià a la Joventut Nacionalista de Catalunya, on entrà a militar l'any 1999. Tres anys després, el 12 de desembre de 2002 va ser elegit president local de la JNC de Sant Cugat[9] i el 20 de setembre de 2003 president comarcal, responsabilitats que va exercir fins a finals de 2004, any en què va fer els 30 anys i per edat va passar a militar a CDC.[10]

En el XIII Congrés de CDC el 2004, Jordi Puigneró es va fer famós políticament en presentar una esmena que demanava que CDC no podia donar suport a la Constitució Europea si aquesta no reconeixia "l'oficialitat del català al mateix nivell que d'altres llengües de la UE amb similar nombre de parlants”.[11] Puigneró va guanyar contra pronòstic la votació a la direcció del partit per més del 80% dels vots i va provocar el primer congrés extraordinari fet mai per CDC.[12]

Uns anys més tard, el 27 d'octubre de 2009, Puigneró va ser elegit president local de CDC a Sant Cugat,[13] càrrec que va ocupar fins al 22 de març de 2012. Durant el seu mandat al capdavant del partit a Sant Cugat, Convergència i Unió guanyà de forma consecutiva totes les eleccions a la ciutat: catalanes 2010, municipals i espanyoles del 2011. El juliol de 2016 formà part de l'assemblea fundacional del Partit Demòcrata Català, formació on va deixar de militar l'agost de 2020, per passar a formar part de Junts.[14]

Política institucional[modifica]

En l'àmbit institucional, el 19 de setembre de 2005 Jordi Puigneró prengué possessió com a regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat[15] en substitució del seu company Jaume Tubau, mort com a conseqüència d'un càncer fulminant. Des de llavors Puigneró va anar ocupant diferents responsabilitats dins l'equip de govern de l'alcalde Lluís Recoder primer, i després amb l'alcaldessa Mercè Conesa i Pagès, arribant a ser el segon Tinent d'alcalde de la ciutat de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia. Cal destacar del seu pas per l'Ajuntament, la posada en marxa dels Premis Ciutat de Sant Cugat, i la iniciativa de fer de Sant Cugat una ciutat intel·ligent.[16]

El 5 de novembre de 2013 va ser nomenat director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació,[17] i posteriorment, el 9 de febrer de 2016, va ser designat Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern de Catalunya.[18][19] En aquest període va ser responsable de les polítiques de ciberseguretat de Catalunya i president del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, fet que el va portar a coordinar la ciberdefensa de l'atac que va patir la Generalitat durant la consulta sobre el futur polític de Catalunya de l'any 2014.[20]  

El maig del 2018 fou nomenat conseller del Govern de Joaquim Torra i Pla. El 2 de juny de 2018 va prendre possessió com a conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.[21][22] Entre les principals accions polítiques destaquen el desplegament de la xarxa de fibra òptica per Catalunya,[23] la posada en funcionament de l'Agència Catalana de Ciberseguretat,[24][25] el Centre Blockchain de Catalunya i el Centre d'Innovació en Dades i Intel·ligència Artificial (CIDAI). També va ser l'impulsor de la construcció d'un port digital per l'arribada a Catalunya del primer cable submarí d'Internet (el segon més llarg del món),[26] l'impuls del Corredor 5G del Mediterrani,[27] l'impuls de les dones en l'àmbit de les TIC.[28] Però segurament l'acció més notòria del seu mandat va ser el llançament del primer nanosatèl·lit del Govern de Catalunya que va ser batejat com a enxaneta per votació popular dels nens i nenes de Catalunya.[29] Malauradament, el projecte de la identitat digital catalana va quedar aturat per un decret del govern espanyol.[30] A banda, arran de la pandèmia de la COVID-19, el seu departament va adoptar mesures per regular el teletreball en l'administració.[30]

El maig de 2021 va ser nomenat vicepresident del Govern Aragonès després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[31] càrrec que ocupà fins al 29 de setembre de 2022, quan fou destituït del càrrec pel mateix president, Pere Aragonès,[32] després d'un conflicte entre els dos socis de govern. En aquesta etapa com a Vicepresident i Conseller de Polítiques Digitals i Territori, impulsa el projecte Aina (la primera intel·ligència artificial que interactua en català), aprova normatives que aturen la construcció de més de 50.000 edificacions al litoral català i més de 8000 al Pirineu, i posa en marxa la T-Mobilitat i LaMevaCartera, dues eines de serveis digitals del dia a dia del ciutadà. És un dels responsables que l'esdeveniment tecnològic més important del món, el Mobile World Congress, renovi el seu contracte i es quedi a Catalunya fins al 2030 com a mínim.

Vida personal[modifica]

Pare de dues filles,[33] l'any 2009 va perdre un fill de 6 anys a causa d'un càncer fulminant.[34] Amant i practicant de l'excursionisme d'alta muntanya, l'estiu de 2014 va coronar en ruta i de forma consecutiva tots els cims de 3.000 metres que tindria una Catalunya Independent,[35] travessa que va ser editada i publicada un any després per l'Editorial Alpina.[36] El mes de juliol de 2020 va publicar el llibre El 5è Poder, La República Digital a les teves mans amb l'editorial Penguin Random House.[37]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Jordi Puigneró i Ferrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «L'aposta catalana per una "independència digital" i els nervis de Sánchez, a 'Politico'», 20-11-2019. [Consulta: 30 setembre 2022].
  3. ↑ «Govern.cat - Generalitat de Catalunya» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2021].
  4. ↑ «Puigneró: "No cessarà mai el meu compromís amb la independència"». [Consulta: 30 setembre 2022].
  5. ↑ «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.». DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
  6. ↑ Martí, ACN-Aina. «Jordi Puigneró, l'enginyer de la "república digital" i del primer nanosatèl·lit», 25-05-2021. [Consulta: 8 maig 2022].
  7. ↑ Press, Europa. «Puigneró traza en su libro 'El 5è poder' el camino para hacer de Catalunya una nación digital», 09-07-2020. [Consulta: 8 maig 2022].
  8. ↑ «Article d'opinió publicat al cugat.cat on consta aquest fet».
  9. ↑ «"Jordi Puigneró és el nou cap de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya a Sant Cugat" a VilaWeb», 13-12-2002. [Consulta: 2 juliol 2014].
  10. ↑ «"Jordi Puigneró és escollit cap de les JNC de l'agrupació comarcal" a Cugat.cat», 24-09-2003. [Consulta: 2 juliol 2014].
  11. ↑ «Avui, 2004-09-26, p. 27.». streaming.ajgirona.org. [Consulta: 13 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ «Entrevista a La Vanguardia» (en castellà), 13-07-2004. [Consulta: 2 juliol 2014].
  13. ↑ «"Jordi Puigneró, nou president de CDC" a Cugat.cat», 27-10-2009. [Consulta: 2 juliol 2014].
  14. ↑ NacióRipollès. «Jordi Munell estripa el carnet del PDECat | NacióRipollès». [Consulta: 16 octubre 2020].
  15. ↑ «"Jordi Puigneró pren possessió avui del càrrec de regidor, en substitució de Jaume Tubau" a Cugat.cat», 17-09-2005. [Consulta: 2 juliol 2014].
  16. ↑ «Article d'opinió publicat al diari TOTSantCugat on es constata aquest fet». Arxivat de l'original el 2018-05-20. [Consulta: 21 octubre 2015].
  17. ↑ «"Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació" a Gencat.cat». Arxivat de l'original el 30 de juny 2014. [Consulta: 2 juliol 2014].
  18. ↑ «Organismes. Generalitat de Catalunya». sac.gencat.cat. [Consulta: 13 desembre 2016].
  19. ↑ «Organismes. Generalitat de Catalunya». sac.gencat.cat. [Consulta: 9 gener 2017].
  20. ↑ «Van pretendre col·lapsar els sistemes de la Generalitat». www.8tv.cat. [Consulta: 9 gener 2017].[Enllaç no actiu]
  21. ↑ «Resultats i fitxa». [Consulta: 14 juny 2018].
  22. ↑ Agents socials i el Govern aposten per tornar a la feina sense tests massius; article del diari El País de 17/05/2020.
  23. ↑ «El Govern fia l'última milla de la fibra òptica desplegada d'urgència als municipis». El País, 30-05-2020. [Consulta: 16 octubre 2020].
  24. ↑ «L'agència de ciberseguretat catalana, activa l'1 de gener de 2020».
  25. ↑ «El Catalangate reforça l’Agència Catalana de Ciberseguretat», 08-05-2022. [Consulta: 8 maig 2022].
  26. ↑ «Catalunya serà un dels ports d'arribada i de connexió intercontinental de la ruta de 2Africa, un dels projectes de cable submarí de fibra òptica més llargs, complets i importants del món, que interconnectarà Europa, Àsia, l'Orient Mitjà Àfrica mitjançant un cable submarí de 37.000 km de longitud.». Arxivat de l'original el 2020-07-04. [Consulta: 2 novembre 2020].
  27. ↑ «La Comissió Europea aprova el projecte 5GMed Corridor».[Enllaç no actiu]
  28. ↑ «Els Premis DonaTIC 2020 reconeixen el talent, l'emprenedoria i l'empoderament de les dones en l'àmbit tecnològic». Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 2 novembre 2020].
  29. ↑ «Estratègia NewSpace de Catalunya».[Enllaç no actiu]
  30. ↑ 30,0 30,1 Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.
  31. ↑ 324cat. «Jordi Puigneró serà el vicepresident del govern», 24-05-2021. [Consulta: 24 maig 2021].
  32. ↑ «Puigneró, destituït» (en catalan). [Consulta: 30 setembre 2022].
  33. ↑ «ENTREVISTA a Jordi Puigneró, militante de base de CDC y contrario a la Constitución europea». La Vanguardia, 13-07-2004.
  34. ↑ Xirgo, Xevi. «El conseller dels 3.000 - 23 set 2018». [Consulta: 16 octubre 2020].
  35. ↑ «Notícia del diari PuntAvui "10 pics d'un Estat"».
  36. ↑ «3mils.cat - Gran travessa pels cims 3000 de Catalunya». Arxivat de l'original el 2015-07-12. [Consulta: 21 octubre 2015].
  37. ↑ «Puigneró revela en un llibre el pla per construir la República Digital Catalana», 04-06-2020. [Consulta: 9 maig 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Puigneró i Ferrer


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Puigneró_i_Ferrer&oldid=33335240»