Jordi Puigneró i Ferrer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Jordi Puigneró i Ferrer
Jordi Puigneró retrat oficial 2018.jpg
Retrat oficial de Jordi Puigneró com a conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
29 maig 2018 –
← Meritxell Borràs i Solé
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital
9 febrer 2016 – 29 maig 2018
Escut de Sant Cugat del Vallès.svg Regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
19 setembre 2005 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Surrey . enginyeria de sistemes (–1997) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEnginyer i polític Modifica el valor a Wikidata
PartitJunts per Catalunya (2020–)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–2020)
Convergència Democràtica de Catalunya (2003–2016) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Facebook: jordi.puignero Twitter: jordiPuignero Instagram: jordi.puignero Youtube: UCcZjAlx_QIO4jdFVE6hCR0g Modifica el valor a Wikidata

Jordi Puigneró i Ferrer ([put͡ʃ.nə.ˈɾo] ; Sant Cugat del Vallès, 2 de febrer de 1974)[1] és un enginyer TIC i polític català, actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya, des de maig de 2018.[2]

Biografia[modifica]

Nascut a la rambla de Ribatallada de Sant Cugat del Vallès,[3] va cursar l'Educació General Bàsica (EGB) a l'escola pública Jaume Ferran i Clua de Sant Cugat i el batxillerat (BUP) a l'Institut Pedagògic Sant Isidor (IPSI) de Barcelona. És enginyer màster (MEng) en Sistemes d'Informació per la Universitat de Surrey (Anglaterra, juny de 1997). De 1997 a 2001 va treballar a Frankfurt com a enginyer TIC en el departament informàtic d'un banc alemany. El 2001 torna a Catalunya per treballar a una empresa multinacional de tecnologia.

Carrera política[modifica]

La seva carrera política s'inicià a la Joventut Nacionalista de Catalunya, on entrà a militar l'any 1999. Tres anys després, el 12 de desembre de 2002 va ser elegit president local de la JNC de Sant Cugat[4] i el 20 de setembre de 2003 president comarcal.[5]Aquell mateix 2003 va fer el salt a la política professional entrant a formar part de l'equip de govern municipal de Convergència i Unió com a cap de gabinet de l'alcalde Lluís Recoder.

En el XIII Congrés de CDC el 2004, Jordi Puigneró es va fer famós políticament en presentar una esmena que demanava que CDC no podia donar suport a la Constitució Europea si aquesta no reconeixia "l'oficialitat del català al mateix nivell que d'altres llengües de la UE amb similar nombre de parlants”.[6] Puigneró va guanyar contra pronòstic la votació a la direcció del partit per més del 80% dels vots i va provocar el primer congrés extraordinari fet per CDC.[7]

Uns anys més tard, el 27 d'octubre de 2009, Puigneró va ser elegit president local de CDC a Sant Cugat,[8] càrrec que va ocupar fins al 22 de març de 2012. Durant el seu mandat al capdavant del partit a Sant Cugat, Convergència i Unió guanyà de forma consecutiva totes les eleccions a la ciutat: catalanes 2010, municipals i espanyoles del 2011. El juliol de 2016 formà part de l'assemblea fundacional del Partit Demòcrata Català, formació on va deixar de militar l'agost de 2020, per passar a formar part de Junts.[9]

Política institucional[modifica]

En l'àmbit institucional, el 19 de setembre de 2005 Jordi Puigneró prengué possessió com a regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat[10] en substitució del seu company Jaume Tubau, mort com a conseqüència d'un càncer fulminant. Des de llavors Puigneró va anar ocupant diferents responsabilitats dins l'equip de govern de l'alcalde Lluís Recoder primer, i després amb l'alcaldessa Mercè Conesa i Pagès, arribant a ser el segon Tinent d'alcalde de la ciutat de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia. Cal destacar del seu pas per l'Ajuntament, la posada en marxa dels Premis Ciutat de Sant Cugat, i la iniciativa de fer de Sant Cugat una ciutat intel·ligent.[11]

El 5 de novembre de 2013 va ser nomenat director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació,[12] i posteriorment, el 9 de febrer de 2016, va ser designat Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern de Catalunya.[13][14] En aquest període va ser responsable de les polítiques de ciberseguretat de Catalunya i president del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, fet que el va portar a coordinar la ciberdefensa de l'atac que va patir la Generalitat durant la consulta sobre el futur polític de Catalunya de l'any 2014.[15]  

El maig del 2018 fou nomenat conseller del Govern de Joaquim Torra i Pla. El 2 de juny de 2018 va prendre possessió com a conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.[16][17] Una de les principals accions durant el seu mandat va ser el desplegament de la xarxa de fibra òptica per Catalunya,[18] la posada en funcionament de l'Agència Catalana de Ciberseguretat,[19] l'arribada del segon cable submarí d'Internet més llarg del món a Barcelona,[20] l'arribada del Corredor 5G del Mediterrani,[21] l'impuls de les dones en l'àmbit de les TIC[22] i la creació del Catalonia New Space.[23] Tot i això, el projecte de la identitat digital catalana va quedar aturat per un decret del govern espanyol.[24] A banda, arran de la pandèmia de la COVID-19, el seu departament va adoptar mesures per regular el teletreball en l'administració.[24]

Vida personal[modifica]

Pare de dues filles,[25] l'any 2009 va perdre un fill de 6 anys degut a un càncer fulminant.[26] Amant i practicant de l'excursionisme d'alta muntanya, l'estiu de 2014 va coronar en ruta i de forma consecutiva tots els cims de 3000 metres que tindria una Catalunya Independent,[27] travessa que va ser editada i publicada un any després per l'Editorial Alpina.[28] El mes de juliol de 2020 va publicar el llibre El 5è Poder, La Repúlica Digital a les teves mans amb l'editorial Penguin Random House.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Jordi Puigneró i Ferrer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.» (en català). DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
  3. ↑ «Article d'opinió publicat al cugat.cat on consta aquest fet».
  4. ↑ «"Jordi Puigneró és el nou cap de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya a Sant Cugat" a VilaWeb», 13-12-2002. [Consulta: 2 juliol 2014].
  5. ↑ «"Jordi Puigneró és escollit cap de les JNC de l'agrupació comarcal" a Cugat.cat», 24-09-2003. [Consulta: 2 juliol 2014].
  6. ↑ «Avui, 2004-09-26, p. 27.». streaming.ajgirona.org. [Consulta: 13 desembre 2016].
  7. ↑ «Entrevista a La Vanguardia» (en castellà), 13-07-2004. [Consulta: 2 juliol 2014].
  8. ↑ «"Jordi Puigneró, nou president de CDC" a Cugat.cat», 27-10-2009. [Consulta: 2 juliol 2014].
  9. ↑ NacióRipollès. «Jordi Munell estripa el carnet del PDECat | NacióRipollès». [Consulta: 16 octubre 2020].
  10. ↑ «"Jordi Puigneró pren possessió avui del càrrec de regidor, en substitució de Jaume Tubau" a Cugat.cat», 17-09-2005. [Consulta: 2 juliol 2014].
  11. ↑ «Article d'opinió publicat al diari TOTSantCugat on es constata aquest fet».
  12. ↑ «"Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació" a Gencat.cat». [Consulta: 2 juliol 2014].
  13. ↑ «Organismes. Generalitat de Catalunya». sac.gencat.cat. [Consulta: 13 desembre 2016].
  14. ↑ «Organismes. Generalitat de Catalunya». sac.gencat.cat. [Consulta: 9 gener 2017].
  15. ↑ «Van pretendre col·lapsar els sistemes de la Generalitat». www.8tv.cat. [Consulta: 9 gener 2017].
  16. ↑ «Resultats i fitxa» (en català). [Consulta: 14 juny 2018].
  17. ↑ Agents socials i el Govern aposten per tornar a la feina sense tests massius; article del diari El País de 17/05/2020.
  18. ↑ «El Govern fia l'última milla de la fibra òptica desplegada d'urgència als municipis». El País, 30-05-2020. [Consulta: 16 octubre 2020].
  19. ↑ «L'agència de ciberseguretat catalana, activa l'1 de gener de 2020».
  20. ↑ «Catalunya serà un dels ports d'arribada i de connexió intercontinental de la ruta de 2Africa, un dels projectes de cable submarí de fibra òptica més llargs, complets i importants del món, que interconnectarà Europa, Àsia, l'Orient Mitjà Àfrica mitjançant un cable submarí de 37.000 km de longitud.».
  21. ↑ «La Comissió Europea aprova el projecte 5GMed Corridor».
  22. ↑ «Els Premis DonaTIC 2020 reconeixen el talent, l'emprenedoria i l'empoderament de les dones en l'àmbit tecnològic».
  23. ↑ «Estratègia NewSpace de Catalunya».
  24. ↑ 24,0 24,1 Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.
  25. ↑ «ENTREVISTA a Jordi Puigneró, militante de base de CDC y contrario a la Constitución europea». La Vanguardia, 13-07-2004.
  26. ↑ Xirgo, Xevi. «El conseller dels 3.000 - 23 set 2018». [Consulta: 16 octubre 2020].
  27. ↑ «Notícia del diari PuntAvui "10 pics d'un Estat"».
  28. ↑ «3mils.cat - Gran travessa pels cims 3000 de Catalunya».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Puigneró i Ferrer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Puigneró_i_Ferrer&oldid=26563260»