Jordi Puigneró i Ferrer
 Retrat oficial de Jordi Puigneró com a conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública (2018)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1974 (46 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
 Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública | |
| 29 maig 2018 – ← Meritxell Borràs i Solé Nomenat per: Carles Puigdemont i Casamajó | |
| Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital | |
| 9 febrer 2016 – | |
 Regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès | |
| 19 setembre 2005 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Surrey . enginyeria de sistemes (–1997) |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyer i polític |
| Partit | Partit Demòcrata Europeu Català (2016–) Convergència Democràtica de Catalunya (2003–2016) |
   | |
Jordi Puigneró i Ferrer ([put͡ʃ.nə.ˈɾo] ; Sant Cugat del Vallès, 2 de febrer de 1974)[1] és un enginyer TIC i polític català, actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya, des de maig de 2018.[2]
Biografia[modifica]
Nascut a la rambla de Ribatallada de Sant Cugat del Vallès,[3] va cursar l'Educació General Bàsica (EGB) a l'escola pública Jaume Ferran i Clua de Sant Cugat i el batxillerat (BUP) a l'Institut Pedagògic Sant Isidor (IPSI) de Barcelona. És enginyer màster (MEng) en Sistemes d'Informació per la Universitat de Surrey (Anglaterra, juny de 1997). De 1997 a 2001 va treballar a Frankfurt com a enginyer TIC en el departament informàtic d’un banc alemany. El 2001 torna a Catalunya per treballar a una empresa multinacional de tecnologia.
Carrera Política[modifica]
La seva carrera política s'inicià a la Joventut Nacionalista de Catalunya, on entrà a militar l'any 1999. Tres anys després, el 12 de desembre de 2002 va ser elegit president local de la JNC de Sant Cugat[4] i el 20 de setembre de 2003 president comarcal.[5]Aquell mateix 2003 va fer el salt a la política professional entrant a formar part de l'equip de govern municipal de Convergència i Unió com a cap de gabinet de l'alcalde Lluís Recoder.
En el XIII Congrés de CDC el 2004, Jordi Puigneró es va fer famós políticament en presentar una esmena que demanava que CDC no podia donar suport a la Constitució Europea si aquesta no reconeixia "l'oficialitat del català al mateix nivell que d'altres llengües de la UE amb similar nombre de parlants”.[6] Puigneró va guanyar contra pronòstic la votació a la direcció del partit per més del 80% dels vots i va provocar el primer congrés extraordinari fet per CDC.[7]
Uns anys més tard, el 27 d'octubre de 2009, Puigneró va ser elegit president local de CDC a Sant Cugat,[8] càrrec que va ocupar fins al 22 de març de 2012. Durant el seu mandat al capdavant del partit a Sant Cugat, Convergència i Unió guanyà de forma consecutiva totes les eleccions a la ciutat: catalanes 2010, municipals i espanyoles del 2011.
El juliol de 2016 formà part de l'assemblea fundacional del Partit Demòcrata Català.
Política institucional[modifica]
En l'àmbit institucional, el 19 de setembre de 2005 Jordi Puigneró prengué possessió com a regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat[9] en substitució del seu company Jaume Tubau, mort com a conseqüència d'un càncer fulminant. Des de llavors Puigneró va anar ocupant diferents responsabilitats dins l'equip de govern de l'alcalde Lluís Recoder primer, i després amb l'alcaldessa Mercè Conesa i Pagès, arribant a ser el segon Tinent d'alcalde de la ciutat de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia. Cal destacar del seu pas per l'Ajuntament, la posada en marxa dels Premis Ciutat de Sant Cugat, i la iniciativa de fer de Sant Cugat una ciutat intel·ligent.[10]
El 5 de novembre de 2013 va ser nomenat director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació,[11] i posteriorment, el 9 de febrer de 2016, va ser designat Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern de Catalunya.[12][13] En aquest període va ser responsable de les polítiques de ciberseguretat de Catalunya i president del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, fet que el va portar a coordinar la ciberdefensa de l'atac que va patir la Generalitat durant la consulta sobre el futur polític de Catalunya de l'any 2014.[14]
El maig del 2018 fou nomenat conseller del Govern de Joaquim Torra i Pla. El 2 de juny de 2018 va prendre possessió com a conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.[15]
Vida personal[modifica]
Pare de dues filles,[16] l'any 2009 va perdre un fill de 6 anys d'edat degut a un càncer fulminant.
Amant i practicant de l'excursionisme d'alta muntanya, l'estiu de 2014 va coronar en ruta i de forma consecutiva tots els cims de 3000 metres que tindria una Catalunya Independent,[17] travessa que va ser editada i publicada un any després per l'Editorial Alpina.[18]
Referències[modifica]
- ↑ «Jordi Puigneró i Ferrer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.» (en català). DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ «Article d'opinió publicat al cugat.cat on consta aquest fet».
- ↑ «"Jordi Puigneró és el nou cap de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya a Sant Cugat" a VilaWeb», 13-12-2002. [Consulta: 2 juliol 2014].
- ↑ «"Jordi Puigneró és escollit cap de les JNC de l'agrupació comarcal" a Cugat.cat», 24-09-2003. [Consulta: 2 juliol 2014].
- ↑ «Avui, 2004-09-26, p. 27.». streaming.ajgirona.org. [Consulta: 13 desembre 2016].
- ↑ «Entrevista a La Vanguardia» (en castellà), 13-07-2004. [Consulta: 2 juliol 2014].
- ↑ «"Jordi Puigneró, nou president de CDC" a Cugat.cat», 27-10-2009. [Consulta: 2 juliol 2014].
- ↑ «"Jordi Puigneró pren possessió avui del càrrec de regidor, en substitució de Jaume Tubau" a Cugat.cat», 17-09-2005. [Consulta: 2 juliol 2014].
- ↑ «Article d'opinió publicat al diari TOTSantCugat on es constata aquest fet».
- ↑ «"Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació" a Gencat.cat». [Consulta: 2 juliol 2014].
- ↑ «Organismes. Generalitat de Catalunya». sac.gencat.cat. [Consulta: 13 desembre 2016].
- ↑ «Organismes. Generalitat de Catalunya». sac.gencat.cat. [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ «Van pretendre col·lapsar els sistemes de la Generalitat». www.8tv.cat. [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ «Resultats i fitxa» (en català). [Consulta: 14 juny 2018].
- ↑ «ENTREVISTA a Jordi Puigneró, militante de base de CDC y contrario a la Constitución europea». La Vanguardia, 13-07-2004.
- ↑ «Notícia del diari PuntAvui "10 pics d'un Estat"».
- ↑ «3mils.cat - Gran travessa pels cims 3000 de Catalunya».
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Puigneró i Ferrer |
| President | |
|---|---|
| Vicepresident | Pere Aragonès (Economia i Hisenda) |
| Consellers | Elsa Artadi / Meritxell Budó (Presidència i Portaveu) • Ernest Maragall / Alfred Bosch (Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència) • Miquel Buch (Interior) • Josep Bargalló (Ensenyament) • Alba Vergés (Salut) • Damià Calvet (Territori i Sostenibilitat) • Laura Borràs / Mariàngela Vilallonga (Cultura) • Ester Capella (Justícia) • Chakir El Homrani (Treball, Afers Socials i Famílies) • Maria Àngels Chacón (Empresa i Coneixement) • Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administració Pública) • Teresa Jordà (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) |
| |
