Jordi Rubió i Lois

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Rubió i Lois
Biografia
Naixement 28 juny 1926
Barcelona
Mort 13 juny 1988 (61 anys)
Lloc d'enterrament Cementiri de Sant Gervasi
Educació Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya
Institut Jaume Balmes
Activitat
Ocupació Historiador i professor
Ocupador Universitat de Barcelona
Família
Pares Jordi Rubió i BalaguerMaria Lois i López
Germans Manuel Rubió i Lois
Parents Joaquim Rubió i Ors (besavi)
Josep Rubió i Lluch (rebesavi)
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Rubió i Lois (Barcelona, 28 de juny de 1926 - 13 de juny del 1988) treballà en el món editorial i va ser un historiador, professor i estudiós en el camp de la biblioteconomia.

Biografia[modifica]

Era fill d'un bibliotecari il·lustre, Jordi Rubió i Balaguer, i de la primera esposa d'aquest, Maria Lois i López. Estudià a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya fins que aquest fou clausurat el 1939, i continuà la formació a l'Institut Jaume Balmes de la postguerra amb professors de la categoria de Guillem Díaz-Plaja i Joaquim Carreras i Artau. Entrà a la Universitat de Barcelona, on feu els dos primers cursos de Ciències Exactes i Físiques en preparació per matricular-se a l'Escola d'Arquitectura; però acabà per llicenciar-se en història el 1951. Del pas per la Facultat de Filosofia i Lletres en destacà [1] el mestratge de Jaume Vicens i Vives, d'Albert del Castillo i de Lluís Pericot. Vicens i Vives li dirigí la tesi de llicenciatura (L'Ateneu Barcelonès a l'època de la Restauració) i feu els cursos de doctorat amb Antoni Badia i Margarit i Martín Almagro Basch. Posteriorment col·laborà en el recull bibliogràfico-crític Índice Histórico Español, per al qual redactà centenars[1] de pàgines. A banda del camp històric, també cultivà la geografia, i intervingué en la Geografia de Catalunya de Lluís Solé i Sabarís.

Treballà en el sector editorial a les editorials Teide, Noguer i Caralt. El procés de revisió editorial en la preparació de la tercera edició de l'adaptació cartalana de la Classificació Decimal Universal, que el 1976 dugué a terme com a director tècnic de l'editorial Teide, li permeté de conèixer de primera mà [2] el camp de la classificació bibliotecària. Poc després, ja al curs 1976-1977, s'incorporà com a professor a l'Escola de Bibliologia de Barcelona, una institució educativa veterana en fase de discreta renovació. El 1982, quan es féu una nova edició de la Classificació Decimal en català, Jordi Rubió ja hi portà a terme [2] una profunda preparació i revisió, basada en anàlisis de les solucions i modificacions que havien fet la Decimal Classification i la Classification Decimale Universelle en els darrers anys. Posteriorment, quan aparegué la Bibliografia Nacional de Catalunya, aportà un gran nombre d'observacions i suggeriments al personal de l'Institut Català de Bibliografia que foren molt ben apreciats.[2]

És enterrat al Cementiri de Sant Gervasi de Barcelona (illa S. Agnès, nínxol 80). Un germà seu, Manuel Rubió i Lois (1920-2005), va ser zoòleg.[3]

Obres[modifica]

Llibres de text[modifica]

Selecció

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 LL.C. i S. «Recordança de Jordi Rubió i Lois». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, vol. 16, març 1989, pàg. 79-80.
  2. 2,0 2,1 2,2 Rovira, Teresa «Jordi Rubió i Lois: la seva influència en el món bibliotecari de Catalunya». Item, núm. 4, gener-juny 1989, pàg. 9-13.
  3. «Manuel Rubió i Lois». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Rubió i Balaguer, Jordi (director); Rubió i Lois, Jordi (editor). Classificació decimal Adaptació per a les biblioteques catalanes. 4a edició, preparada per Jordi Rubió i Lois. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1982 (Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 79).