Jordi Sabater i Pi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jordi Sabater Pi)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Jordi Sabater» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Jordi Sabater (automobilista)».
Infotaula de personaJordi Sabater i Pi Creu de Sant Jordi 1984
Sabate-pi.jpg
Naixement 2 d'agost de 1922
Barcelona
Mort 5 d'agost de 2009(2009-08-05) (als 87 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri del Poblenou (Dep. I, illa 1, interior centre, nínxol 128, sense làpida)
Es coneix per Descobriment del Floquet de Neu
Ocupació Primatòleg
Ocupador Universitat de Barcelona
Premis
Tesi Aportación a la eto-ecología comparativa de los gorilas ("Gorilla gorilla gorilla") y chimpancés ("Pan troglodytes troglodytes") de Río Muni (castellà) (1981)
Va influir a Joaquim Veà i Baró
Modifica dades a Wikidata

Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 2 d'agost de 1922 – Barcelona, 5 d'agost de 2009) fou un primatòleg català, un dels especialistes en l'àmbit mundial en l'estudi de l'etologia i l'etnologia. Fou el primer de descriure noves espècies i el descobridor de diversos comportaments culturals en diverses espècies de primats. L'any 1966 va trobar Floquet de Neu, un goril·la albí molt rar que va cedir al Zoo de Barcelona, on fou un dels animals més destacats.

Autodidacte a Guinea Equatorial[modifica | modifica el codi]

Va iniciar-se en l'etologia i l'antropologia d'entrada de forma autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les recerques de camp que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l'estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d'algunes aus africanes.[1]

El seu viatge a l'Àfrica va ser crucial per al desenvolupament de la seva trajectòria professional, ja que li va permetre d'estudiar el comportament i els costums dels indígenes i les característiques de diverses espècies d'animals autòctons, poc coneguts a l'època. Hi ha tres punts de referència a la diversa i extraordinària tasca de recerca de Jordi Sabater: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental, feta amb bastons, d'aquests animals que habiten a les muntanyes d'Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath) i la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus).[2]

Sabater Pi va trobar uns bastons d'uns quaranta centímetres, alguns amb escombretes a les puntes, que els ximpanzés fabriquen per agafar i menjar els tèrmits i un tipus d'arena amb propietats medicinals. Va ser doncs qui va descobrir que els primats són capaços de fabricar i fer servir eines, encara que siguin molt elementals. L'article que ho explicava es va publicar a la revista Nature l'any 1969 i va tenir un gran ressò, no només en el camp de l'etologia, sinó també en el de l'arqueologia i en l'estudi dels homínids prehistòrics.[3] El seu llibre El chimpancé y los orígenes de la cultura explica aquest descobriment.

El 1958 el va contractar l'Ajuntament de Barcelona com a conservador del Centre d'Adaptació i Recerca d'Ikunde, a Bata (Guinea Equatorial); antiga Guinea espanyola. El centre d'Ikunde depenia del parc zoològic de Barcelona, del servei municipal de parcs i jardins i del Museu Etnològic.

El mes de març de 1966 la Universitat Tulane, la National Geographic Society, el National Institut of Health i la New York Zoological Society li van atorgar una beca per a l'estudi dels goril·les de costa, la qual cosa li va permetre de dedicar-se exclusivament a l'activitat científica. El 1966 uns indígenes van portar a Bata un petit goril·la albí en molt mal estat de salut per les conseqüències d'una batuda a la selva en què va morir la mare d'aquest goril·la. El tenien exposat al mercat com una atracció curiosa. Varen anar a cercar en Jaume Aixalà i Bové treballador d'una empresa de pesca per si el volia comprar. Atès que ell no en faria res va informar en Sabater Pi l'existència del petit animal blanc. En un primer moment va ser molt escèptic amb la troballa, gairebé no s'ho creia fins que li van dur al Centre d'Ikunde. En Sabater va pactar amb els indígenes que si passat una setmana encara vivia els pagaria les 20.000 pessetes que en demanaven i en cas contrari els en tornaria el cadàver. Sabater Pi va anomenar Floquet de Neu el petit goril·la albí que va acollir i una vegada ja recuperat el va enviar al Zoo de Barcelona on, al cap de poc temps, en va esdevenir l'emblema. La descoberta va fer la volta al món i va donar molt de prestigi al Zoo.

Beca de la National Geographic Society a Ruanda[modifica | modifica el codi]

El 1969, declarada la independència de Guinea Equatorial, torna a Barcelona per treballar com a conservador del Departament de Primats i del Terrari del Zoo. Però el 1972 retorna a l'Àfrica en rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre primats a Ruanda, on va estudiar els goril·les de muntanya amb la zoòloga Dian Fossey, amb qui signà un estudi per al Journal Zoologic Society.[4]

Catedràtic a Barcelona[modifica | modifica el codi]

De retorn a Barcelona, va cursar estudis universitaris de Psicologia i l'any 1977 va esdevenir professor de la Universitat de Barcelona, on va obrir camí en matèria d'etologia en l'àmbit estatal. Des de l'any 1987 Jordi Sabater Pi fou catedràtic emèrit del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB. Fou també doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Madrid, i fou guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, de la Generalitat de Catalunya (2004). També fou proposat dues vegades per al Premi de la fundació Kyoto del Japó.

Durant els darrers anys ha continuat en actiu, fent conferències, participant en debats, escrivint llibres i publicant articles. Els dibuixos que feia per a la recerca de camp i el seu arxiu personal els va donar a la Universitat de Barcelona i actualment depèn del Crai. Es tracta d'una col·lecció amb més de dos mil dibuixos, aquarel·les i apunts al natural que també conté llibres, revistes, cartes i objectes etnològics africans.

Com a mostra del seu compromís amb els ximpanzés i la constatació de la seua proximitat (tant genèticament com de conducta) amb els éssers humans, i els riscs que pateixen els seus hàbitats, Sabater Pi va arribar a dir en alguna ocasió que el descens de població i, en el cas d'algunes subespècies, la situació de perill d'extinció, era comparable a un genocidi entre éssers humans.

La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi l'any 2000.

El 30 de novembre de 2009, la Universitat de Barcelona li atorgà la Medalla d'Or a títol pòstum.[5] El seu fill, Oriol Sabater, recollí el premi durant l'homenatge que s'ha rendit al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.[5] L'homenatge coincidí amb el lliurament de la beca i els premis de batxillerat 'Floquet de Neu 2009', així com els premis a les beques d'investigació que concedeix el Zoo de Barcelona.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Bibliografia bàsica de Jordi Sabater i Pi[modifica | modifica el codi]

Bibliografia sobre Jordi Sabater i Pi[modifica | modifica el codi]

  • Bonnín, Pere: Jordi Sabater Pi. Barcelona, Col·lecció de Biografies de la Fundació Catalana per a la Recerca, 1996.
  • Joaquim Veà i Baró, Fullola, Serrat, Turbón: Professor Jordi Sabater Pi. Una vida a l'Àfrica dedicada a la recerca naturalista. Pub. Uni. de Barcelona. Col·lecció Homenatges, 1997.
  • Sabater i Pi, Jordi i Duran, X.: El traç de la natura. Barcelona, Edicions 62, 2001.
  • Carol, Màrius: Jordi Sabater Pi. Animals il·lustrats del Parc Zoològic de Barcelona. Barcelona, Produccions. Parc Zoològic de Barcelona, 2002.
  • Tort, Joan i Tobaruela, Pere: Okorobikó. Barcelona, La Magrana, 2003.
  • Clark, Kingdom, Lovejoy: Primates, origin, evolution and behaviour. Homage to Jordi Sabater Pi. Barcelona, Ed. Parc Científic de Barcelona, 2003.
  • Cervera, J.: Como la vida misma. Barcelona, March Editor, 2003.

Catàlegs i exposicions[modifica | modifica el codi]

  • Exposició, L'art d'un naturalista J. Sabater i Pi, Museu de la ciència de Barcelona Fundació La Caixa, 1993.
  • Exposició, El dibuix botànic de Jordi Sabater i Pi, Vestíbul de la Universitat de Barcelona, 1997.
  • Catàleg, Dibuixos J. Sabater i Pi, Escola Llotja departament d'il·lustració, Barcelona.

Articles publicats d'en Jordi Sabater i Pi[modifica | modifica el codi]

  • Sabater i Pi, J.; Lassaleta, L., 1958: Beitrag zur Kenntnis des Flachlandgorillas (Gorilla gorilla, Savage et Wyman). Zeitschrift für Säugetierkunde, vol. 23, p. 108-114.
  • Sabater i Pi, J., 1960: Beitrag zur Biologie des Flachlandgorillas (Gorilla gorilla, Savage et Wyman). Zeitschrift für Säugetierkunde, vol. 25, p. 133-141.
  • Sabater i Pi, J., 1966: Gorilla attacks against humans in Río Muni, West Africa. Journal of Mammalogy, vol. 47, núm. 1, p. 123-124.
  • Sabater i Pi, J., 1967: An albino lowland gorilla from Río Muni, West Africa, and notes on its adaptation to captivity. Folia Primatologica, vol. 7, núm. 2, p. 155-160.
  • Jones, C. i Sabater i Pi, J., 1969: Sticks used by Chimpanzees in Río Muni, West Africa. Nature, vol. 223, núm. 5201, p. 100-101.
  • Sabater i Pi, J., 1972: Contribution to the Ecology of Mandrillus sphinx (Linnaeus, 1758) of Río Muni (Republic of Equatorial Guinea). Folia Primatologica, vol. 17, núm. 4, p. 304-319.
  • Sabater i Pi, J., 1974: An Elementary Industry of the Chimpanzees in the Okorobikó Mountains, Río Muni (Republic of Equatorial Guinea), West Africa. Primates, vol. 15, núm. 4, p. 351-364.
  • Sabater i Pi, J., 1977: Contribution to the Study of Alimentation of Lowland Gorillas in the Natural State, in Río Muni, Republic of Equatorial Guinea (West Africa). Primates, vol. 18, núm. 1, p. 183-204.
  • Sabater i Pi, J., 1979: Feeding Behaviour and Diet of Chimpanzees (Pan troglodytes troglodytes) in the Okorobikó Mountains of Río Muni (West Africa). Zeitschrift für Tierpsychologie, vol. 50, núm. 3, p. 265-281.
  • Sabater i Pi, J., 1985: Contribution to the Biology of the Giant Frog (Conraua goliath, Boulenger). Amphibia-Reptilia, vol. 6, núm. 2, p. 143-153.
  • Groves, Colin P. i Sabater i Pi, J., 1985: From ape's nest to human fix-point. Man, The Journal of the Royal Anthropological Institute, vol. 20, núm. 1, p. 22-47.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Sabater i Pi Modifica l'enllaç a Wikidata