Jordi Sans i Sabrafen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Sans i Sabrafen
Jordi Sans.jpg
Jordi Sans rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol
Biografia
Naixement 28 juny 1933
Barcelona
Mort 9 desembre 2004 (71 anys)
Barcelona
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Metge oncòleg
Ocupador Universitat de Barcelona
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Sans i Sabrafen (Barcelona, 1933 - 2004) fou un metge català.

Biografia[modifica]

Doctor en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, on va ser professor. Fou pioner del tractament de les leucèmies a Espanya i va crear el primer servei d'hematologia i oncologia mèdica de l'Estat a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona el 1973. Cap de la Unitat d'Hematologia i Oncologia de l'Hospital del Sagrat Cor, fou vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, on impulsà l'ús de la llengua catalana en l'àmbit mèdic. Fou president de la Societat Catalana d'Hematologia i formà part del Comitè Organitzador del I Congrés Nacional d'Oncologia Mèdica. Fou membre de la Comissió de Medicina i Especialitats Relacionades del Consell Català de Ciències de la Salut, de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia, de la Societat Espanyola de Medicina Interna i de la Societat d'Oncologia. El 1994 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obra[modifica]

  • Manual de quimioterapia antineoplásica i d'hematología clínica (1976)
  • On som i on anem al cap de mig segle de tractament químic de les malalties neoplàstiques (2000)
  • L'evolució de l'ús del català en medicina a Catalunya durant el segle XX. El llarg camí d'una bella i expressiva història (2002)
  • " Hematologia Clínica". 5 edicions. Ultima edició any 2006. Elsevier.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Josep Antoni Salvà i Miquel
President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
2003-2004
Succeït per:
Jacint Corbella i Corbella