Jordi Villacampa i Amorós

Jordi Villacampa i Amorós
	;
Biografia
Naixement	11 octubre 1963 (60 anys); Reus (Baix Camp)
President del Joventut de Badalona
	29 novembre 1999 – 25 abril 2017 ; ← Genís Llamas i Llobet – Juan Antonio Morales Abrisqueta →
Dades personals
Alçada	196 cm
Activitat
Ocupació	jugador de bàsquet, president
Activitat	1980 – 1997
Esport	basquetbol
Posició a l'equip	Aler i escorta
Trajectòria
Participà en
1994	Campionat del Món de Bàsquet de 1994
1993	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1993
1992	Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
1991	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1991
1990	Campionat del Món de Bàsquet de 1990
1988	Jocs Olímpics d'Estiu de 1988
1987	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1987
1986	Campionat del Món de bàsquet masculí de 1986
1985	Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1985

Jordi Villacampa i Amorós (Reus, 11 d'octubre de 1963)^[1] és un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999 fins a 2017.

Format al planter del Club Joventut Badalona, amidava 1,96 metres i jugava a la posició d'escorta. Va debutar amb el primer equip la temporada de 1980-1981, amb només 16 anys.^[1] Com a jugador va destacar per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. La seva retirada es va produir el 1997, amb 35 anys. El joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. És el jugador que més títols ha aconseguit amb el primer equip del Joventut, amb 18, per davant d'un altre històric, Rafa Jofresa, amb 16.

Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91.

La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions.

Va ser president del Club Joventut de Badalona. La seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 25 d'abril de 2017.^[2]

Trajectòria esportiva[modifica]

Club Joventut de Badalona (categories inferiors)
Club Joventut de Badalona: 1980-1997

Títols[modifica]


Títol^[1]	Anys
Campió Copa d'Europa	1993/94
Subcampió Copa d'Europa	1992
Campió Lliga ACB	1990/91, 1991/92
Subcampió Lliga ACB	1984/85, 1986/87, 1989/90, 1992/93
Subcampió Copa del Rei	1985, 1986, 1987, 1990, 1993
Campió Copa Korac	1980/81, 1989/90
Subcampió Recopa	1987/88
Campió Copa Federació	1985/86, 1986/87
Campió Copa Príncep d'Astúries	1986/87, 1989/90, 1990/91
Campió Lliga Catalana	1986/87, 1987/88, 1988/89, 1990/91, 1992/93
Subcampió Lliga Catalana	1981/82, 1982/83, 1984/85, 1985/86, 1993/94

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Conde, Justo; Ramos, José R. 1994: el año en que el Joventut alcanzó la gloria (en castellà). Barcelona: Edimestre Serveis Editorials, 1994.
↑ «Juanan Morales, nuevo presidente del Joventut de Badalona» (en castellà). acb.com. Arxivat de l'original el 2017-04-27. [Consulta: 26 abril 2017].

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Conde, Justo; Ramos, José R. 1994: el año en que el Joventut alcanzó la gloria (en castellà). Barcelona: Edimestre Serveis Editorials, 1994.

[2] «Juanan Morales, nuevo presidente del Joventut de Badalona» (en castellà). acb.com. Arxivat de l'original el 2017-04-27. [Consulta: 26 abril 2017].

[1]

[2]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)