Vés al contingut

Jordi Voltas Nadal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Voltas Nadal
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 de gener del 1935
Barcelona
Mort24 d'abril del 2025
Sabadell
Activitat
Ocupaciódramaturg, escenògraf, director de teatre Modifica el valor a Wikidata
GènereTeatre
LlenguaCatalà
Família
CònjugeMaria Teresa Teruel Mas Modifica el valor a Wikidata
ParesJoaquim Voltas i Pagès Modifica el valor a Wikidata  i Paquita Nadal Font Modifica el valor a Wikidata

Jordi Voltas i Nadal (Barcelona, 2 de gener del 1935Sabadell, 24 d'abril del 2025)[1] va ser un dramaturg, escenògraf, director d'escena i director teatral català centrat, sobretot, en el públic infantil i juvenil.

Família i formació

[modifica]

Va néixer al barri barceloní del Camp de l'Arpa, al districte de Sant Martí, en una família d'ambient musical, catalanista i cristià. Forma part, de fet, d'una nissaga artística: és net del compositor Josep Voltas i Viñas,[2][3] cofundador de l'Orfeó Martinenc i de La Lira Martinenca, i és fill del també compositor i director musical Joaquim Voltas i Pagès.[4]

Els seus primers anys de vida els va marcar la guerra civil a la rereguarda; l'absència del pare, que era al front, i la presència de l'avi patern, que, ja a la postguerra, li feia classes de música i li facilitava llibres en català. Les seves primeres incursions al teatre les va fer de ben petit a l'Orfeó Martinenc i al col·legi de les monges paüles, on va participar en nombroses representacions amateurs.[cal citació]

Novici claretià, va estudiar Humanitats a Cervera i a Barbastre, Lògica i Filosofia a Solsona i Teologia a Valls, on va rebre l'ordenació sacerdotal el 1960. Graduat en Filosofia i Lletres per la UAB, va exercir de pedagog als anys 60: va impartir Literatura Castellana i Dibuix al col·legi Cor de Maria (els Padres), al districte barceloní de Gràcia, on havia cursat batxillerat, i al col·legi Claret de Sabadell.[cal citació]

A principis dels anys 70, va deixar el sacerdoci i la docència per dedicar-se a la seva autèntica passió, el teatre, i, també, al disseny d'espais no teatrals: d'interiors, de mobles i d'estands. A finals de la dècada, va formar una família amb Maria Teresa Teruel i els seus quatre fills.[cal citació]

Activitat i obra teatral

[modifica]

A Sabadell, va col·laborar amb la companyia Palestra,[5] va ser director general de l'entitat de teatre amateur sabadellenca Joventut de la Faràndula[6] i es va fer càrrec de l'escenografia de diversos espectacles de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell.[7] També va promoure el teatre entre el públic infantil i juvenil amb la creació de companyies de teatre joves com Amphora, a Barcelona, o el taller de teatre Miguel Hernández, a la ciutat vallesana.[8]

Voltas es definia, bàsicament, com a “home de teatre”. Va dirigir uns 20 espectacles i, en algunes ocasions, en va ser intèrpret. Va crear l'escenografia o el vestuari de prop de 25 muntatges, i va escriure o adaptar al voltant de 35 obres per al teatre;[9][10] la meitat, infantils, si bé sempre amb un nivell de lectura adult, i, sobretot, en llengua catalana, però també en castellà. Més enllà dels escenaris, va dur el teatre a la televisió i a la ràdio amb guions per a TVE i a RNE. L'SGAE el va reconèixer com a autor pels més de 50 anys a l'entitat,[11] i va formar part de l'associació Agrupació Dramàtica de Barcelona.[12]

Va dirigir diversos espectacles commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya a Sabadell entre el 2002 i el 2013.[13][14] Va formar part del nucli promotor de la pel·lícula La Santa Espina, dirigida per Héctor Romance i estrenada el 2014. La seva última estrena teatral va ser, el 2015, Magda, una òpera catalana, al Teatre Principal de Barcelona, amb llibret propi i música de Ramon Ribé.[15][16][17]

Va rebre diversos premis per la seva obra dramàtica. Entre els quals, destaquen el Premi Ciutat de Sabadell (1981), per Oh, la guerra... Quin joc de disbarats!;[18] el Premi Fundació Teatre Principal dels Premis Ciutat d'Olot, amb Estança oberta (1982),[19] o el Premi Joan Santamaria, amb Passió 1984.[20]

Com a escriptor, arts escèniques a banda, va cultivar la poesia[21] i la novel·la des dels anys 40 i 50, i va adaptar i traduir obres alienes; era soci fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Amb el poemari biogràfic La vida a glops, va guanyar el 2n Premi Miquel Arimany.[22] I, amb la seva adaptació per a joves del clàssic Faust, de Goethe, publicada tant en català com en castellà, va guanyar el 7è Premi d'Adaptació Literària Biblioteca Teide.[23]

Referències

[modifica]
  1. «Mor l'home de teatre Jordi Voltas Nadal amb 90 anys». Diari de Sabadell, 25-04-2025 [Consulta: 29 abril 2024].
  2. «Josep Voltas i Viñas». enciclopèdia.cat. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 31 desembre 2024].
  3. «Voltas Viñas, Josep». Fons i col·leccions. Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2024].
  4. «L’Esbart Català de Dansaires ha rebut el fons musical de Joaquim Voltas Pagès». Esbart Català de Dansaires, 17-11-2024. [Consulta: 31 desembre 2024].
  5. Ventura, Francesc «La modernització del teatre a Sabadell». Arraona, 2015, p. 70-97 [Consulta: 31 desembre 2024].
  6. «Ràdio Sabadell EAJ-20». Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya. UAB, 29-12-1991. [Consulta: 31 desembre 2024].
  7. «Cavalleria rusticana». Guiarte. Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música, 07-10-1992. [Consulta: 31 desembre 2024].
  8. «Estrena de ‘Magda, una òpera catalana’ a Barcelona». Revista Musical Catalana, 21-09-2015 [Consulta: 31 desembre 2024].
  9. Voltas, Jordi. Oh, la guerra... Quin joc de disbarats!. Barcelona: La Galera, 1987, p. 1. ISBN 978-84-246-5036-0. 
  10. «Biblioescènic». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 31 desembre 2024].
  11. «La SGAE homenatja els socis catalans que porten 50 anys a l’entitat». Cultura 21, 22-11-2021 [Consulta: 31 desembre 2024].
  12. «Premi Frederic Roda de teatre». Cultura. Diputació de Barcelona, 2024. [Consulta: 31 desembre 2024].
  13. Nonell, Laia «Ofemsò conmemora la Diada Nacional en Sabadell con la representación 'El timbaler del Bruc'». El Periódico, 14-09-2012 [Consulta: 31 desembre 2024].
  14. «“Un dels bressols de l’òpera ha de fer una òpera en català”». iSabadell, 27-12-2013 [Consulta: 31 desembre 2024].
  15. «L'òpera "Magda" de Ramon Ribé i Jordi Voltas i la plataforma "Barcelona Obertura"». Notes de clàssica. Catalunya Música, 06-07-2015. [Consulta: 31 desembre 2024].
  16. Cia, Blanca «Ópera catalana en el Teatre Principal». El País, 12-09-2015 [Consulta: 31 desembre 2024].
  17. «Magda, una òpera catalana». TV3, 21-10-2015. [Consulta: 29 abril 2025].
  18. Fàbregas, Maria-Rosa «Notes de teatre». Serra d'Or, 11-1981, p. 59-60 [Consulta: 31 desembre 2024].
  19. «Premis Literaris Ciutat d'Olot». Olot Cultura. Ajuntament d'Olot. [Consulta: 31 desembre 2024].
  20. «Premis Joan Santamaria». Penya Joan Santamaria, 28-04-2008. [Consulta: 31 desembre 2024].
  21. «Concert: "Poesia Catalana en concert" del compositor Ramon Ribé i Queralt». Biblioteca de Catalunya, 26-06-2014. [Consulta: 31 desembre 2024].
  22. «El sabadellenc Jordi Voltas obté el premi Miquel Arimany de poesia». El 9 Nou, 26-09-2011 [Consulta: 5 maig 2025].
  23. «Otorgado el VII Premio de Adaptación Literaria Biblioteca Teide». Lápiz Andante. José Vásquez, 21-01-2017. [Consulta: 31 desembre 2024].