Jordi Barrachina Sala

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jordi barrachina)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Barrachina Sala
Modifica dades a Wikidata

Jordi Barrachina Sala (Sitges, 5 desembre 1960) es un periodista, i director de documentals que cerquen el cantó humà en qualsevol aconteixement.  

S’inicià en el periodisme a la revista de divulgació d’història L’Avenç , fundada per Ferran Mascarell i Oriol Regàs el 1977, on va ser redactor en cap i responsable d’introduir la història internacional amb els temes habituals de la revista sobre història de Catalunya i història local.

Els seus primers treballs com a documentalista van ser “Lluís Companys i la Catalunya popular” (1990) i “El Pavelló de la República” (premi Generalitat de Catalunya 1992), dirigits a recuperar la memòria de la II República espanyola.

El 1990 s’incorpora a l’agència de premsa francesa CAPA press de la mà del seu director, el periodista Hervé Chabalier. Seguint el lema de l’agència, “un periodisme a l’alçada de l’home” que ret homenatge al fotògraf Robert Capa, forma part de l’equip internacional de l’agència que realitza els reportatges ”24 Hores”[1], emessos setmanalment per Canal+ France i Canal+ Espanya entre 1991 i 2000. Entre els molts temes que tractà figuren els efectes de la SIDA, l'arribada d'inmigrants africans a Europa, la violència al futbol, el món de les presons, dels hospitals psiquiatrics o els efectes de la violència a Euskadi.

L’any 2000 comença la seva etapa com a periodista, director i productor independent, fundant les productores Harira i La Quimera. Decidit defensor d'un periodisme compromés i que dona la veu a personatges anònims que viuen o han viscut un conflicte. A partir d'aquests anys deixà d'utilitzar la veu en off en les seves pel·lícules per donar un major protagonisme als testimonis.

D’aquests anys son els seus documentals “Everest, la cara oculta” (2000), que descobreix que s'amaga darrera els alpinistes que persegueixen els cims més alts del món, la sèrie “Hotel, hotel” (2001), un dels primers docushoaps emessos a Espanya sobre la vida quotidiana d'un gran hotel, “La Rumba tomba[1]” (2006-07), la primera sèrie documental sobre la rumba catalana, i la serie “Banda Sonora” (2007-09), on proposa el retrat d’un personatge a partir de les músiques i de les emocions que han marcat les distintes etapes de la seva vida.

Ha dirigir les exposicions “La Primavera Republicana[2]” (2007) , on es presentaven totes les propostes socials, educatives, culturals i polítiques que va portar la II República española, i “Les mil i una rumbes” (2008)  sobre aquest gènere musical nascut a la Barcelona dels anys 50.

Des de l’any 2014 dirigeix la sèrie documental sobre els any vuitanta a España, “Ochéntame otra vez"[3][4], guardonada amb el Premi Ondas Internacional 2015 i el Premi de l’Academia de Televisió 2016 entre d’altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gaudenci, Sant. «LA RUMBA TOMBA #serie #documental» (en en-us). [Consulta: 19 maig 2017].
  2. «La Primavera Republicana - dossier explicatiu - Tiching» (en es-uy). [Consulta: 19 maig 2017].
  3. País, El «‘Ochéntame otra vez’ reúne a los reporteros de guerra de ‘la tribu’» (en es). EL PAÍS, 07-04-2016.
  4. «Ochéntame otra vez online - RTVE.es A la Carta» (en es-es), 13-01-2014. [Consulta: 19 maig 2017].