Jordi de Grècia
  | |
| Nom original | (el) Γεώργιος της Ελλάδας |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 24 juny 1869 Illa de Corfú (Grècia) |
| Mort | 25 novembre 1957 (88 anys) Saint-Cloud (França) |
| Sepultura | Tatoi |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa Grega |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
| Altres | |
| Títol | Príncep |
| Família | Casa de Glücksburg |
| Cònjuge | Maria Bonaparte (1907–1957) |
| Fills | Pere de Grècia, Eugènia de Grècia |
| Pares | Jordi I de Grècia i Olga de Rússia |
| Germans | Constantí I de Grècia, Alexandra de Grècia, Nicolau de Grècia, Maria de Grècia, Olga de Grècia, Andreu de Grècia i Cristòfor de Grècia |
Premis | |
Signatura  | |
.svg) | |
 | |
Jordi de Grècia, príncep de Càndia (Corfú, 1869 - Saint Cloud, París, 1957), Príncep de Grècia i de Dinamarca, segon fill del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia.
Estudià a l'academia de cadets de la marina danesa. Participà en l'ocupació grega de Creta quan aquesta fou abandonada pels turcs i fou l'alt comissionari de l'illa com a representant de les grans potències estrangeres a la República de Creta. La Revolta de Thérisso va ser dirigida pel polític cretenc Elefthérios Venizelos,[1] en la que els revoltats volien la unió de Creta amb Grècia i un govern més democràtic per a l'illa, ja que consideraven que el govern autoritari del príncep Jordi era corrupte i incapaç de negociar amb les potències la unió amb Grècia.[2] El 25 de setembre de 1906 el príncep Jordi va abandonar l'illa i va ser substituït per Alexandros Zaimis.
El 1908 es casà amb la princesa Maria Bonaparte, hereva de la principal fortuna francesa de l'època. Del matrimoni en nasqueres dos fills:
- SAR el príncep Pere de Grècia nascut el 1909 a Atenes i mort el 1980 a Londres. Es casà morganàticament amb Olga
- SAR la princesa Eugènia de Grècia nascuda el 1910 a Atenes i morta el 1991 a Roma. Es casà amb el príncep Dominik Radziwill del qual es divorcià per casar-se amb el príncep Carles della Torre e Tasso.
A partir d'aquest moment repartiren el seu temps entre França, Dinamarca, Grècia i Anglaterra. Durant la Segona Guerra Mundial s'exiliaren a la república Sudafricana amb la resta de la família reial grega. Va morir a París a causa d'hematuria.
Referències[modifica]
- ↑ Motta, Giovanna. Fashion through History: Costumes, Symbols, Communication (en anglès). vol.1. Cambridge Scholars Publishing, 2018, p. 175. ISBN 9781527512122.
- ↑ Ion, Theodore P. «The Cretan Question» (en anglès). The American Journal of International Law, 2, 2, 1910, pàg. 276-284 [Consulta: 11 desembre 2022].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi de Grècia |