Jordi de Grècia
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
24 juny 1869 Illa de Corfú |
| Mort |
25 novembre 1957 (88 anys) Saint-Cloud |
| Religió | Església Ortodoxa Grega |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític |
| Rang militar | almirall |
| Família | |
| Família | Casa de Glücksburg |
| Cònjuge | Maria Bonaparte |
| Fills |
Pere de Grècia Eugènia de Grècia |
| Pares | Jordi I de Grècia, Olga de Rússia |
| Germans | Alexandra de Grècia, Maria de Grècia, Constantí I de Grècia, Andreu de Grècia, Nicolau de Grècia i Cristòfor de Grècia |
| Premis | |
 | |
Jordi de Grècia, príncep de Càndia (Corfú, 1869 - Saint Cloud, París, 1957), Príncep de Grècia i de Dinamarca, segon fill del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia.
Estudià a l'academia de cadets de la marina danesa. Participà en l'ocupació grega de Creta quan aquesta fou abandonada pels turcs i fou l'alt comissionari de l'illa com a representant de les grans potències estrangeres a la República de Creta.
El 1908 es casà amb la princesa Maria Bonaparte, hereva de la principal fortuna francesa de l'època. Del matrimoni en nasqueres dos fills:
- SAR el príncep Pere de Grècia nascut el 1909 a Atenes i mort el 1980 a Londres. Es casà morganàticament amb Olga
- SAR la princesa Eugènia de Grècia nascuda el 1910 a Atenes i morta el 1991 a Roma. Es casà amb el príncep Dominik Radziwill del qual es divorcià per casar-se amb el príncep Carles della Torre e Tasso.
A partir d'aquest moment repartiren el seu temps entre França, Dinamarca, Grècia i Anglaterra. Durant la Segona Guerra Mundial s'exiliaren a la república Sudafricana amb la resta de la família reial grega. Va morir a París a causa d'hematuria
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi de Grècia |
