Jordi de Trebisonda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi de Trebisonda
Georgius Trapezuntius.jpg
Jordi de Trebisonda
Biografia
Naixement 3 abril 1395
Creta
Mort 1472 (Gregorià) (76/77 anys)
Roma
Religió Església Catòlica
Formació Universitat de Pàdua
Activitat
Ocupació Filòsof
Moviment Humanisme
Professors Vittorino da Feltre, Guarino de Verona i John Simeonakis Tradueix
Alumnes Alfonso de Palencia
Modifica les dades a Wikidata
Pàgina del llibre X dels "Comentaris sobre l'Almagest". El diagrama de l'esquerra és el model de l'òrbita del planeta Mercuri, a la dreta algunes dades sobre aquest planeta i el començament del paràgraf sobre el planeta Venus.

Jordi de Trebisonda (Georgius Trapezuntius, Γεώργιος Τραπεζούντιος) fou un filòsof grec. Contra el que el seu nom deixa entendre, era nadiu de Creta però la seva família era originària de Trapezus (Trebisonda). El cardenal Bessarion, contemporani seu, el designà sovint com Georgius Cretensis.

Va néixer el 4 d'abril de 1396 i va arribar a Itàlia vers el 1428, convidat pel noble venecià Francesc Barbar, per ensenyar grec a Venècia després de la marxa de Franciscus Philelphus. El senat de la república li va donar la ciutadania. Uns anys després va deixar la ciutat i va intentar establir-se a algunes ciutats fins que ho va fer a Roma (vers 1435) on fou mestre de filosofia i literatura, pagat pel govern del Papa.

Va agafar molta fama i va rebre visitants (que el volien escoltar) de molts llocs com Itàlia, França i Alemanya. Va assistir al concili de Florència el 1439. Fou secretari dels papes Eugeni IV i Nicolau V.

Durant anys fou considerat la màxima eminència de Roma, però l'arribada d'altres erudits, i la superior reputació de la versió de l'obra d'Aristòtil Problemata, feta per Teodor Gaza, li van fer perdre posicions; també fou atacat per Laurentius Valla per censurar a Quintilià, però més tard es van reconciliar.

Bessarion el cardenal fou per molt de temps el seu patró però va perdre el seu favor pels seus atacs a Plató. Va deixar de ser mestre vers el 1450 i després fou secretari de dos Papes.

Va traduir nombroses obres del llatí al grec. Va perdre el favor de Nicolau V perquè no va voler traduir alguns filòsofs grecs, i va anar a Nàpols on Alfons el Magnànim li va donar una pensió; aviat es va reconciliar amb el Papa per mediació de Francisus Philelphus, i va tornar a Roma el 1453.

El 1465 va visitar Creta i després va anar a Constantinoble. A la seva tornada, en perill de naufragar, va invocar al màrtir Andrees de Quios mort poc abans a Constantinoble a mans dels otomans i va prometre escriure la seva vida si se'n sortia; com que això fou, dos anys després va escriure sobre el martiri d'Andrees.

Més endavant va patir una malaltia, probablement alzheimer, i va oblidar fins el seu propi nom.

Va morir el 1485 o 1486 (amb uns 90 anys) i va deixar un fill de nom Andrees de Trebisonda de certa notorietat però no comparable amb el pare; també va deixar una filla que es va casar amb el poeta Faustus Magdalena que va morir al saqueig de Roma per Carles V el 1527. Fou enterrat a Roma a l'església de la Verge Maria.

Les seves obres són en part traduccions del grec al llatí; les obres pròpies són majoritàriament en llatí.

  • Obres originals:
    • 1. Πρὸς τὸν ῾υψηλότατον καὶ Δειώτατον Βασιλέα Ῥωμαίων Ἰωάννην τὸν Παλαιολόγον, Epistola ad excelsissimum sacratissimumque Regem Romanorum Joannem Palaeologum.
    • 2. Πρὸς Ἰωάννην τὸν Κουβοκλήσιον περὶ τῆς ᾿εκπορεύσεως τοῦ Ἁγίου Πνεύματος, Ad Joannem Cuboclesium de Processione Spiritus Sancti.
    • 3. Περὶ τῆς ᾿εκπορεύσεως τοῦ Ἁγίου Πνεύματος, καὶ περὶ τῆς μιᾶς ἁγίας καθολικῆς Ἐκκλησίας, τοῖς ἐν Κρήτῃ Δείοις ἀνδράσι ἱερομονάχοις τε καὶ ἱερεῦσι, De Processione Spiritus Sancti, et de Una Sancta (Catholica Ecclesia, Divinis Hominibus, qui in Creta Insula sunt, Hieromonachis et Sacerdotibus.
    • 4. Rhetorica, Libri V
    • 5. De Octo Partibus Orationis ex Prisciano Compendium, (també De Octo Partibus Orationis Compendium)
    • 6. De Artificio Ciceronianae Orationis pro Q. Ligario
    • 7. Commentarius in Philippica Ciceronis
    • 8. Dialectica,
    • 9. Comparaitiones Philosophorum Platonis et Aristotelis
    • 10. De Antisciis in quorum Rationem Fata sua rejicit
    • 11. Cur Astrologorum Judicia plerumque falluntur
    • 12. Expositio in illud "Si eum volo manere donec veniam"
    • 13. In Claudii Ptolemaei Centum Sententias (o Centiloquium Commentarius)
    • 14. Acta Beati Andreue Chii
  • Traduccions
    • 15. Eusebius Pamphili de Praeparatione Evangelica a Georgio Trapezuntio traductus,
    • 16. Joannes Chrysostomus super Matthaeum,
    • 17. Rhetoricorum Aristotelis ad Theodecion Libri Tres.
    • 18. Opus insigne Beati Patris Cyrilli Patriarchae Alexandriae in Evangelium Joannis,
    • 19. Joannis Chrysostomi de Laudibus et Excellentia Sancti Pauli Homiliae quatuor per Georq. Trapezuntium e Graeco traductae
    • 20. Praeclarum Opus Cyrilli Alex. qui Thesaurus nuncupatur,
    • 21. Almagesti Ptolemaei Libri XIII
    • 22. Scti Gregorii Nysseni De Vitae Perfection, sive Vita Moysis
    • 23. Scti Basilii Mayni adversus Apologiam Eunomii Antirrheticus, Libri V.
    • 24. Historia Sanctorum Barlaam et Josaphal

Va traduir, però no es van publicar, algunes obres d'Aristotil (Problemata, Physica, De Anima, De Animalibus, De Generatione et Corruptione) i de Plató ( De Legibus i Parmenides )