Jorge Martínez Salvadores

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jorge Martínez "Aspar")
«Aspar» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Aspar (desambiguació)».
Infotaula de personaJorge Martínez, "Aspar"

Aspar al box amb la Derbi (1989) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Jorge Martínez Salvadores Modifica el valor a Wikidata
29 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Alzira (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAspar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, director d'equip Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webteamaspar.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3424513 Facebook: asparteam Twitter (X): asparteam Instagram: asparteam Youtube: UC2blna_M7QSKPqYFI3egw0Q MotoGP: Jorge+Martinez Modifica el valor a Wikidata

Jorge Martínez Salvadores (Alzira, 29 d'agost de 1962), conegut com a "Aspar", és un ex-pilot de motociclisme valencià de renom internacional, guanyador de tres Campionats del món consecutius de 80cc (1986 a 1988) i un de 125cc (1988, any en què guanyà també el de 80cc).[1] Aspar ha estat un dels grans protagonistes de la història del mundial de motociclisme i per aquest motiu el 2014 fou nominat FIM Legend i el 2019, MotoGP Legend. El seu malnom prové d'"espardenyer" -pronunciat aspardenyer-, l'ofici del seu avi.

Al llarg de la seva carrera internacional, que durà setze anys, Aspar aconseguí fites com ara 15 victòries en una sola temporada (1988, 6 en 80cc i 9 en 125cc), diverses dobles victòries en Gran Premi en un mateix dia (a Imola, Assen, Rijeka i Brno) i, especialment, l'obtenció de dos títols mundials en una sola temporada (1988), un fet que, amb els canvis de reglamentació posteriors, ja no va repetir ningú. A banda, amb els seus dotze títols de Campió d'Espanya és el segon pilot, després d'Ángel Nieto, que més n'ha guanyat mai.

Resum biogràfic[modifica]

Aspar començà a córrer en motocicleta a tot just setze anys, disputant la seva primera cursa a Guadassuar, Ribera Alta, amb una Derbi 50 de quatre velocitats llogada, quedant-hi en segona posició. Allò marcà l'inici de la seva dèria per les motos, que ja no l'hauria d'abandonar mai.

Gràcies a la seva relació amb altres pilots valencians de l'època, com ara Ricardo Tormo o Francisco Pérez Calafat, anà escalant posicions durant uns primers anys d'aprenentatge en què aconseguí trofeus i títols menors (a banda d'èxits com ara el tercer lloc a la Copa Bultaco Streaker[2] de 1979) fins a arribar a 1981, any en què es proclamà Campió d'Espanya per primera vegada (concretament, en 50cc). Aquell títol, així com el subcampionat en 125cc, el guanyà amb la Bultaco TSS Mk2, la mateixa amb què debutà al Mundial la temporada de 1982, al Circuit del Jarama.

Èxits internacionals[modifica]

D'ençà d'aquell moment, la seva trajectòria fou fulgurant Acabà aquell mundial en onzena posició i l'any següent, amb una Derbi oficial, aconseguí el seu primer podi (també al Circuit del Jarama) d'una llarga llista de seixanta en total d'assolits durant la seva carrera. Aquella temporada acabà el mundial en tretzena posició i es proclamà Campió d'Espanya de 80cc.

Aspar al GP d'Espanya de 1988
Carrera esportiva
NacionalitatPaís Valencià País Valencià
Temporades1982 - 1997
MarquesMotul, Derbi, JJ Cobas, Honda, Yamaha, Aprilia
DebutA 16 anys
Palmarès en velocitat
C. Món 80cc3 (1986 - 1988)
C. Món 125cc1 (1988)
Total: 4 Campionats Mundials
C. Europa1 en 125cc (1996)

GPs Victòries Podis Poles V.Ràp. Punts
196 37 61 19 11 1.599

C. Esp. 50cc
C. Esp. 80cc
2 (1981-1982)
6 (1983-1986, 1988-1989)
C. Esp. 125cc
C. Esp. 250cc
3 (1988, 1990, 1994)
1 (1990)
Total: 12 Campionats estatals
Activitat professional
NegocisDirigeix l'Aspar Team

El 1984, amb el suport de l'enginyer Paco Tombas, acabà el mundial en quarta posició a la categoria de 80cc, aconseguint al juny a Assen -l'anomenada "catedral del motociclisme"- el primer dels 37 Grans Premis de la seva carrera. També tornà a guanyar l'estatal de 80cc. El 1985 seguí progressant: subcampió del món i campió estatal.

El 1986 començà la seva època daurada. Durant tres anys fou l'amo gairebé absolut de les cilindrades petites, arribant a guanyar el mundial de dues categories, 80 i 125cc, el 1988. Malgrat tot, a partir de 1989, coincidint amb la seva sortida de Derbi, no tornà a ser el mateix. Durant aquell any una malaurada ratxa de lesions el relegaran al novè lloc del Mundial de 125cc, tenint com a consol els campionats d'Espanya de 80 125cc. L'any següent, 1990, pilotant una JJ Cobas només pogué acabar sisè al Mundial, tot i que a seguí guanyant a l'estat (aquest cop, en 125 i 250cc).

El 1992 decidí de crear la seva pròpia escuderia. Alternà durant aquests darrers anys diferents marques (Honda, Yamaha, Aprilia) però sense aconseguir bons resultats, tret d'algun podi i del Campionat d'Europa de 125cc, que guanyà el 1996. Finalment, després de participar en el Gran Premi d'Austràlia de 1997 (el seu Gran Premi número 196), es retirà del Mundial a l'edat de trenta-cinc anys.

El llegat d'Aspar[modifica]

La seva retirada com a pilot en actiu no comportà l'abandonament del món de la competició: creà i dirigeix des d'aleshores el Mapfre Aspar Racing Team,[3] amb el qual continua encara a hores d'ara obtenint grans èxits esportius en totes les categories del Mundial: la temporada 2010, el pilots del seu equip Nico Terol i Bradley Smith acabaren en segon i quart lloc respectivament en 125cc (tots dos amb sengles Aprilia RSA 125), Julián Simón i Mike Di Meglio foren segon i vintè respectivament al de Moto2 (amb sengles Suter-Honda) i Hèctor Barberà fou dotzè a MotoGP a bord d'una Ducati Desmosedici GP10.

D'altra banda, la seva altra principal aportació al món del motociclisme és el Circuit Ricardo Tormo, del qual en fou un dels màxims impulsors i responsables. A títol personal, a banda dels campionats aconseguits ha vist recompensat el seu esforç amb diverses distincions, com ara el nomenament de Fill predilecte d'Alzira, la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu o dues nominacions al Premi Príncep d'Astúries entre moltes altres.

Resultats al Mundial de motociclisme[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Punts Posició Victòries
1982 50cc Motul ESP
6
NAT
-
DTT
-
YUG
6
SM
-
GER
-
10 11è 0
1983 50cc - FRA
-
NAT
-
GER
-
ESP
3
YUG
-
DTT
-
SM
-
10 13è 0
1984 80cc Derbi NAT
7
ESP
8
AUT
5
GER
NC
YUG
3
DTT
1
BEL
2
SM
2
62 4t 1
1985 80cc Derbi ESP
1
GER
NC
NAT
1
YUG
2
DTT
3
FRA
NC
SM
1
67 2n 3
1986 80cc Derbi ESP
1
NAT
2
GER
NC
AUT
1
YUG
1
DTT
1
GBR
3
SWE
-
SM
2
BWU
NC
94 1r 4
1987 80cc Derbi ESP
1
GER
2
NAT
1
AUT
1
YUG
1
DTT
1
GBR
1
CSR
2
SM
NC
POR
1
129 1r 7
1988 80cc Derbi ESP
2
EXP
1
NAT
1
GER
1
DTT
1
YUG
1
CSR
1
137 1r 6
125cc Derbi ESP
1
NAT
1
GER
NC
AUT
1
DTT
1
BEL
1
YUG
1
FRA
1
GBR
2
SWE
1
CSR
1
197 1r 9
1989 80cc Derbi ESP
NC
NAT
1
GER
NC
YUG
NC
DTT
NC
CSR
3
35 1
125cc Derbi JPN
NC
AUS
NC
ESP
2
NAT
NC
GER
NC
AUT
NVC
DTT
7
BEL
NC
FRA
1
GBR
NC
SWE
4
CSR
4
72 1
1990 125cc JJ Cobas JPN
NC
ESP
1
NAT
1
GER
NC
AUT
1
YUG
NC
DTT
5
BEL
NC
FRA
6
GBR
4
SWE
17
CSR
8
HUN
NC
AUS
13
105 3
250cc JJ Cobas JPN
NC
USA
16
ESP
NC
NAT
12
GER
NC
AUT
14
YUG
-
DTT
14
BEL
NC
FRA
NC
GBR
NC
SWE
NC
CSR
19
HUN
NC
AUS
11
13 24è 0
1991 125cc JJ Cobas-Honda JPN
5
AUS
10
ESP
5
ITA
NC
GER
6
AUT
7
EUR
4
DTT
14
FRA
11
GBR
6
SM
7
CSR
4
MAL
NC
99 0
1992 125cc Honda JPN
NC
AUS
6
MAL
4
ESP
9
ITA
6
EUR
10
GER
NC
DTT
5
HUN
NC
FRA
3
GBR
8
BRA
2
RSA
1
83 1
1993 125cc Honda AUS
NC
MAL
10
JPN
9
ESP
7
AUT
17
GER
13
DTT
DNF
EUR
6
SM
7
GBR
11
CZE
8
ITA
12
USA
12
FIM
7
74 0
250cc - AUS
-
MAL
-
JPN
-
ESP
-
AUT
-
GER
-
DTT
-
EUR
-
SM
NC
GBR
-
CZE
-
ITA
-
USA
-
FIM
-
0 - 0
1994 125cc Yamaha AUS
NC
MAL
3
JPN
7
ESP
9
AUT
17
GER
7
DTT
2
ITA
7
FRA
6
GBR
10
CZE
4
USA
5
ARG
1
EUR
NC
135 1
1995 125cc Yamaha AUS
13
MAL
20
JPN
NC
ESP
13
GER
NC
ITA
NC
DTT
NC
FRA
NC
GBR
8
CZE
18
BRA
11
ARG
8
EUR
NC
27 18è 0
1996 125cc Aprilia MAL
NC
INA
5
JPN
8
ESP
NC
ITA
13
FRA
NC
DTT
9
GER
7
GBR
4
AUT
6
CZE
2
IMO
3
CAT
8
BRA
4
AUS
4
131 0
1997 125cc Aprilia MAL
6
JPN
5
ESP
3
ITA
2
AUT
NC
FRA
-
DTT
6
IMO
6
GER
6
BRA
7
GBR
NC
CZE
NC
CAT
12
INA
3
AUS
13
119 0

Referències[modifica]

  1. «Jorge Martinez» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2013. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Jorge Martínez Aspar (1962-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4. 
  3. «Team Aspar» (en castellà). teamaspar.com [Consulta: 30 gener 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Martínez Salvadores