Jorge Martínez Reverte

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJorge Martínez Reverte
Dades biogràfiques
Naixement Jorge Martínez Reverte
1948
Madrid
Nacionalitat Espanyola
Activitat professional
Ocupació escriptor, periodista i historiador
Gènere Novel·la
Nom de ploma Jorge M. Reverte
Dades familiars
Germans Javier Reverte
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jorge Martínez Reverte (Madrid, 1948), que firma les seves obres com a Jorge M. Reverte, és un escriptor, periodista i historiador espanyol. És germà de l'escriptor i periodista Javier Reverte (n. 1944) i fill del periodista Jesús Martínez Tessier.

Biografia[modifica]

Va estudiar quatre anys de Ciències Físiques i Periodisme. Ha publicat nou novel·les, sis de les quals amb el periodista Julio Gálvez de protagonista. La seva obra de ficció la completa el llibre de relats El último cafè (1989). A més a més ha publicat llibres relacionats amb la història i la memòria: Fills de la guerra (2001), en cololaboració amb Socorro Thomas; Soldat de poca fortuna (2001), amb cololaboració amb Javier Reverte i Jesús Martínez Tessier; La batalla del Ebro (Crítica, 2003), y La batalla de Madrid (Crítica, 2004). Com a periodista ha treballat a l'agència Pyresa; en revistes com ara Cambio 16, Possible, Ciudadano, El Carrer, Zona oberta i ha dirigit la revista mensual Mayo; en emissores de ràdio com Radio Nacional de España, onda Madrid o Canal Sur, y diaris com El País, El Sol i El Periódico de Catalunya.Va ser l'organitzador del documental Yoyes, que va obtenir la Ninfa de Plata en el Festival de Montecarlo. El 2009 resultar premiat amb el premio ortega y Gasset de Periodismo al millor treball de premsa per al reportatge en què es narra la mort de la seva mare, i que va ser titulada Una mort digna.1 2 També, i el 1990 (per "El País"), guionista d'historietes amb la sèrie "Un cadáver sense amo", amb imatges de Pedro Arjona. Recopilada el 1991, "Sol d'Hivern" (ed.Cúbicas). (JC)

Obra[modifica]

Novel·la[modifica]

  • Sèrie sobre el periodista Julio Gálvez:
  • Massa per Gálvez (1979)
  • Gálvez en Euskadi (1981)
  • Gálvez i el canvi del canvi (1995)
  • Gálvez a la frontera (2001)
  • Gudari Gálvez (2005)
  • Gálvez entre els lleons (2013)
  • Terroristes. El missatge (1982)
  • Una vida d’heroi (1991)
  • Triple agent (2007)

Llibres de relats[modifica]

  • El último café (1989)

Assaig històric[modifica]

  • Fills de la guerra. Testimonis i records, escrita en cololaboració amb Socorro Thomás (2004)
  • La caiguda de Catalunya (2006)
  • La batalla del Ebro (2006)
  • La batalla de Madrid (2007)
  • La furia y el silencio (2008)
  • El arte de matar: Cómo se hizo la Guerra Civil Española (2009)
  • La división azul(2011)

Assaig personal[modifica]

  • gos menja gos : guia per llegir diaris (2002)

Memòries i biografies[modifica]

  • Soldat de poca fortuna: Jesús Martínez Tessier, memòries de Jesús Martínez Tessier, coescrita amb Javier Reverte (2001)
  • Nicolás Redondo: memòria política d’una època, memòries de Nicolás Redondo Urbieta (2007)

Referències[modifica]