Alberto Fernández Díaz
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1961 (62 anys) Barcelona |
 Vicepresident primer de la Diputació de Barcelona | |
| 15 juliol 2011 – 19 desembre 2012 ← Josep Mayoral i Antigas – Josep Llobet Navarro → | |
| Diputat provincial de Barcelona | |
| 15 juliol 2011 – 19 desembre 2012 – Jesús Ángel García Bragado → | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| 14 juny 2003 – 15 juny 2019 | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 27 juny 2001 – 28 desembre 2003 ← Rafael Luna Vives Nomenat per: Parlament de Catalunya | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 8 novembre 1999 – 5 desembre 2003 Circumscripció electoral: Barcelona | |
 President del Partit Popular de Catalunya | |
| 29 setembre 1996 – 3 setembre 2003 ← Aleix Vidal-Quadras i Roca – Josep Piqué i Camps → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | consultor, jurista, advocat |
| Partit | Partit Popular (1989–) Alianza Popular (1981–1989) |
| Família | |
| Germans | Jorge Fernández Díaz |
     | |
Alberto Fernández Díaz (Barcelona, 12 de desembre de 1961)[1] és un polític i advocat català, membre del Partit Popular de Catalunya, partit del qual fou president entre 1996 i 2002. Va ser regidor i president del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona.
Biografia[modifica]
Fernández Díaz va néixer l'any 1961 a Barcelona, fill d'Eduardo Fernández Ortega, tinent coronel de cavalleria de l'Exèrcit, nomenat el 1953 sub-inspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona[2] al si d'una família nombrosa; és el vuitè de deu germans.[3] Va estudiar als Jesuïtes de Sarrià[1] i a un internat a Tudela.[4] Va cursar estudis universitaris a la Universitat de Barcelona aconseguint la llicenciatura en Dret el 1984.[1] El 1992 contragué matrimoni i tingué 3 fills: Marc, Alberto i Clara.[4][1]
Situat políticament a la dreta des de la seva estada a la universitat, quan va ingressar a l'Alianza Popular de Manuel Fraga el 1981,[3] i l'any 1999 fou designat nou candidat del PP de Catalunya a la presidència de la Generalitat en substitució d'Aleix Vidal-Quadras.[3] Per tant fou elegit diputat al Parlament de Catalunya.
Quan era president del PPC va haver d'afrontar l'assassinat dels regidors del seu partit a Sant Adrià del Besòs i de Viladecavalls, José Luis Ruiz Casado i Francisco Cano Consuegra, l'any 2000. En un acte d'homenatge a les víctimes d'ETA, Alberto Fernández va dir "Les seves vides són llavors de llibertat, i les nostres úniques armes contra el terrorisme han de ser la raó i la paraula".[3] A les eleccions de 2003, el PP va apostar per Josep Piqué com a president del partit i nou candidat a la presidència de la Generalitat, i Alberto Fernández Díaz es va situar com a candidat a l'alcaldia de Barcelona aquest mateix any, repetint el 2007, el 2011 i el 2015.[5]
Seguint la línia ideològica del seu partit, Fernández Díaz, des del seu pas a la política municipal el 2002,[6] s'ha posicionat vinculant immigració i delinqüència.[7]
És germà del també polític del Partit Popular Jorge Fernández Díaz.
Cronologia[modifica]
- 1980: Afiliació a l'Alianza Popular[3]
- 1983: President de Noves Generacions de l'Aliança Popular i Vicepresident Nacional de Noves Generacions del PP
- 1987: Regidor de l'Ajuntament de Barcelona i portaveu d'AMB en l'Àrea Metropolitana de Barcelona
- 1991: Secretari Provincial del Partit Popular de Barcelona
- 1993: Vicesecretari General del Partit Popular Català
- 1996: President del Partit Popular Català
- 1999: Candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Diputat en el Parlament i president del Grup Parlamentari Popular
- 2001: Senador
- 2003, 2007, 2011, 2015: Candidat a l'Alcaldia de Barcelona[6][8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Web d'Alberto Fernández Díaz». Arxivat de l'original el 2011-11-04. [Consulta: 19 octubre 2011].
- ↑ Fernández Díaz, el fill del repressor. laccent.cat (3 de gener de 2014)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Jorba, Rafael. La Vanguardia, 19-10-2002
- ↑ 4,0 4,1 La Vanguardia, 18 de maig de 2011, Vivir, p.4, “En el internado me llenaban la cama de bichos”
- ↑ Martín Matas, Mario «Alberto Fernández Díaz s'aferra a l'escó i promet una oposició dura» (paper). Diari Ara, 27-05-2015, p. 8 [Consulta: 27 maig 2015].
- ↑ 6,0 6,1 La Vanguardia, 15-09-2002
- ↑ Público.es, 17-02-2011
- ↑ La Vanguardia, 13-02-2015
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Fernández Díaz |
- Plana web d'Alberto Fernández Díaz
- Blog d'Alberto Fernández Díaz Arxivat 2013-06-12 a Wayback Machine.
- Microsite a Wix d'Alberto Fernández Díaz
- Pàgina oficial de Fans a Facebook
- Persones vives
- Advocats barcelonins contemporanis
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona de la corporació 1987-1991
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona de la corporació 2003-2007
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona de la corporació 2007-2011
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona de la corporació 2011-2015
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona de la corporació 2015-2019
- Regidors a l'Ajuntament de Barcelona pel PP
- Diputats de la sisena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PP
- Membres del Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (2015-2019)
- Vicepresidents de la Diputació de Barcelona
- Diputats provincials de Barcelona de la corporació 2011-2015
- Candidats a l'alcaldia de Barcelona de 2011
- Candidats a l'alcaldia de Barcelona de 2015
- Militants catalans del Partit Popular
- Advocats del segle XXI
- Consultors catalans del sud contemporanis
- Alumnes del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona
- Estudiants de dret de la UB