José Antonio Primo de Rivera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Antonio Primo de Rivera
FOTOGRAFIA DE JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA.jpg
José Antonio Primo de Rivera Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia Modifica el valor a Wikidata
24 abril 1903 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAssassinat Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturatomba de José Antonio Primo de Rivera
Basílica Pontifícia de la Santa Creu
Alacant (–1940) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
30 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Cadis
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversidad Central Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró fosc Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsNegre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat defensor, poeta, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Monàrquica Nacional
Falange Española Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Primo de Rivera
Marquès d'Estella Modifica el valor a Wikidata
ParesMiguel Primo de Rivera Orbaneja Modifica el valor a Wikidata  i Casilda Sáenz de Heredia Modifica el valor a Wikidata
GermansPilar Primo de Rivera, Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia i Carmen Primo de Rivera Modifica el valor a Wikidata
ParentsMaría Teresa Sáenz de Heredia (cosina germana)
Fernando Primo de Rivera y Orbaneja (oncle patern)
José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo (pare del pare del pare)
Fernando Primo de Rivera y Sobremonte (besoncle)
Rafael Primo de Rivera y Sobremonte (besoncle)
Rafael de Sobremonte y Núñez del Castillo Angulo Bullón y Ramírez de Arellano (rebesavi)
Juan Peche y Cabeza de Vaca (espòs de la germana)
José Primo de Rivera y Orbaneja (oncle patern)
Miguel Primo de Rivera y Urquijo (fill del germà)
María de las Nieves Sáenz de Heredia (cosina germana)
José Luis Sáenz de Heredia (cosí germà matern)
Andrés Sáenz de Heredia Arteta (cosí germà matern)
Dolores Primo de Rivera y Cobo de Guzmán (cosina germana)
Miguel Primo de Rivera y Cobo de Guzmán (cosí germà) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firma de José Antonio Primo de Rivera.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of the 3rd Marquis of Estella.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10511572 Modifica el valor a Wikidata

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española. La seva germana, Pilar Primo de Rivera, va ser nomenada per ell mateix cap de la Secció Femenina del partit. Era el fill primogènit de Miguel Primo de Rivera, dictador d'Espanya durant el regnat d'Alfons XIII.

Fou processat, condemnat a mort i executat pel govern de la II República espanyola, en la primera etapa de la Guerra Civil espanyola.

Primers anys[modifica]

José Antonio Primo de Rivera va néixer a Madrid el 24 d'abril del 1903. Era el fill gran del general Miguel Primo de Rivera, cap del govern i dictador sota la monarquia d'Alfons XIII. La seva mare va morir quan tenia cinc anys, i posteriorment va ser criat per la germana del pare.

Rebé educació a casa, privadament, i hi va aprendre anglès i francès. A la universitat, no va assistir a les classes fins al segon any. Va passar les seves vacances d'estiu a la finca d'un oncle, on va aprendre a muntar a cavall i a caçar.

Del seu pare va heretar el títol de marquès d'Estella (Navarra). Mai no es va casar.

Estudis[modifica]

Estudià la carrera de Dret, encara que la va començar al segon curs. Després de llicenciat i acabat el servei militar, va fer estudis d'ampliació de Dret.

Amb el decret d'autonomia universitària de 1919, que permetia les associacions d'estudiants, va formar part de la direcció de la nova Associació d'Estudiants de Dret, dirigida pel seu amic, el també feixista Ramón Serrano Suñer, antagònica de l'Associació d'Estudiants Catòlics, dirigida per José María Gil-Robles.

Servei militar[modifica]

Acabà la llicenciatura el 1922, mentre el seu pare exercia de dictador. Posteriorment, feu el servei militar en els Dragones de Santiago. El juny de 1925 va ingressar a l'Orde de Sant Jaume. Per ser universitari, va poder escollir la modalitat de "voluntari d'un any", i acabà el servei amb el grau d'alferes de complement. José Antonio Primo de Rivera visqué molt de prop el cop d'Estat que va col·locar el seu pare al capdavant del govern. Acabat el servei militar, encara passarà uns quants mesos ampliant els seus estudis de dret.

Carrera política[modifica]

L'any 1930 va ingressar a la Unió Monàrquica, per a defensar el seu pare.[1] El 1931 es presentà a les eleccions generals però no va obtenir l'escó.[2] El 29 d'octubre de 1933 fundà Falange Española, i amb aquest partit es presentà a les eleccions generals de 1933, en les quals aconseguí l'acta de diputat al Congrés dels Diputats espanyol. L'abril del 1935, es donà d'alta en el Col·legi d'Advocats de Madrid i obrí el seu propi bufet.

Al Congrés, es distingí per una marcada violència verbal. Partidari de l'ús de la violència per a imposar el seu projecte polític, paral·lelament fou acusat de possessió il·legal d'armes i el Congrés n'autoritzà el processament quan perdés la immunitat parlamentària. En les eleccions de 1936 va perdre l'acta de diputat i es va fer efectiu el processament i l'ingrés a la presó. Va estar molt compromès en el cop d'estat del general Franco d'aquell any, que degenerà en guerra civil, fou processat per conspiració i rebel·lió militar, mentre Falange era il·legalitzada.

Mort i successió[modifica]

Un cop iniciada la Guerra Civil Espanyola fou condemnat a mort per un tribunal de la República i afusellat el 20 de novembre del 1936. La premsa republicana i també la premsa estrangera van informar de l'execució de José Antonio Primo de Rivera, com havien informat del judici i la sentència. La notícia va arribar també a la Falange. Segons el cap nacional de Premsa i Propaganda de la Falange, Vicente Cadenas, el mateix 20 de novembre van tenir la certesa de la seva mort a través dels serveis alemanys amb seu a Leganés. En recordar aquell dia va dir: «Además de llorar […] tuvimos la sensación que la Falange había concluido.»[3]

L'endemà de la seva execució s'havia de celebrar a Salamanca el III Consell Nacional de Falange Española. Tot i que els consejeros de la Falange estaven assabentats de la mort de Primo de Rivera, el cap de la Junta de Mando provisional, Manuel Hedilla, va prohibir que la notícia es difongués. L'historiador Herbert R. Southworth, especialitzat en la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista va considerar que aquest silenci va afavorir que després Franco arribés a controlar la Falange, perquè al seu front només hi havia el que ell anomenava «el Ausente».[3] Es diu que, prèviament, José Antonio hauria estat ofert al general Franco en un intercanvi de presoners, que el futur dictador no va acceptar. En evitar salvar el líder de la Falange, hauria aconseguit eliminar l'únic personatge que li podia fer ombra en l'àmbit polític en el nou règim que ja estava instaurant a les zones ocupades.[cal citació]

El relleu de José Antonio Primo de Rivera per Franco va fer-se efectiu el 1937, quan aquest va signar el Decret d'Unificació, mitjançant el qual es creava un partit únic: Falange Española Tradicionalista i de las JONS i ell mateix en prenia el comandament directe.[3] Aleshores encara no s'havia confirmat oficialment la mort de Primo de Rivera. El primer a parlar-ne públicament, el 18 de juliol de 1938, va ser Raimundo Fernández-Cuesta quan va dir: «…nuestro José Antonio forma en los luceros con su vieja guàrdia. José Antonio se nos fue para siempre. Pero su recuerdo vivirá para siempre en nuestros corazones…» I el consell de ministres de l'1 d'octubre d'aquell any per fi ho anuncia oficialment.[3]

Enterrament[modifica]

José Antonio Primo de Rivera està enterrat al mausoleu franquista del Valle de los Caídos, on va ser traslladat un cop acabat de construir. Abans, les seves restes van romandre al monestir d'El Escorial, on van arribar el 30 de novembre de 1939. Deu dies abans, en una reunió de la Junta Política, fundada per Serrano Suñer, Franco va proposar que les restes del fundador de la Falange hi fossin traslladades solemnement des d'Alacant, d'on van sortir el 20 de novembre. El trasllat va ser com un pelegrinatge en què van participar milers de falangistes que van conduir sobre les seves espatlles les restes de Primo de Rivera.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Antonio Primo de Rivera
  1. «José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Diego González, Alvaro de «La mitificación de José Antonio Primo de Rivera: El ausente» (pdf) (en castellà). Revisión de la guerra civil española Madrid : Actas, 2002, pàg. 469-484 [Consulta: 10 desembre 2021].
  4. de la Cierva, Ricardo. «La fase germánica:compenetración y distanciamiento». A: Historia del Franquismo. Orígenes y configuración 1939-1945 (en castellà). Barcelona: Planeta, p. 162. ISBN 84-320-6263-4 [Consulta: 10 desembre 2021].