José Ariztimuño Olaso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Ariztimuño Olaso
Aitzol.jpg
José Ariztimuño, Aitzol, l'any 1932 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(eu) Jose Ariztimuño Olaso Modifica el valor a Wikidata
18 març 1896 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1936 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Hernani (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Afusellament Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, sacerdot catòlic i periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentEuskal Pizkundea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAitzol Modifica el valor a Wikidata

José Ariztimuño Olaso (Tolosa, Guipúscoa, 18 de març de 1896 - Hernani, 17 d'octubre de 1936), també conegut pel pseudònim Aitzol, fou un sacerdot, escriptor i periodista basc. Ariztimuño va destacar com a impulsor del conreu literari de la llengua basca i com a activista del nacionalisme basc.

Va ser ordenat sacerdot el 1922 i primerament es va dedicar a la propaganda missional. A partir del 1927, però, va centrar la seua activitat en l'impuls de l'anomenat Renaixement de la literatura basca (Euskal Pizkundea). Va ser un dels impulsors de l'associació Euskaltzaleak ("amics d'allò basc") i la va dirigir a partir del 1930. Altres iniciatives van ser la creació del diari El Día a Sant Sebastià i la de diversos certàmens literaris com ara els Dies de la poesia basca, els Dies del Bertsolari i el Dia del Teatre Basc. Va encarregar al poeta Nicolás Ormaetxea, Orixe, l'escriptura d'un poema èpic basc, que es concretaria en el poema Euskaldunak ("Els bascos").[1]

Després de l'inici de la Guerra Civil espanyola, Aristimuño es va refugiar a Lapurdi, a l'Estat Francés. Posteriorment, va decidir embarcar-se cap a Bilbao, però el seu vaixell va ser interceptar per les tropes franquistes i Aitzol fou traslladat a Pasaia i després a la presó d'Ondarreta, on va ser torturat. Va morir afusellat el 16 d'octubre de 1936 al cementiri d'Hernani.[2]

Referències[modifica]

  1. Jon Kortazar, "La literatura vasca y la creación de la nación. Las ideas de José Aristimuño, Aitzol (1896-1936)", dins Leonardo Romero Tobar (ed.), Literatura y nación: la emergencia de las literaturas nacionales, Saragossa, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2008, pp. 216-218. ISBN 9788492521142
  2. Biografia d'Aitzol