José Vicente Beviá Pastor
José Vicente Beviá Pastor (Sant Vicent del Raspeig, 6 d'octubre de 1933 - 28 de juliol de 2017[1]) fou un polític socialista valencià que fou senador i diputat per Alacant.
Biografia
[modifica]Ha estat professor d'ensenyament mitjà. Fou director de l'Institut Nacional Miguel Hernández d'Alacant (1963-69), catedràtic de Grec modern de l'INB Miguel Hernández d'Alacant, professor de la Universitat d'Alacant (1968-1975) i membre del primer patronat de la Universitat de València en 1971. També del Club d'Amics de la UNESCO i del Consell per al Foment de la Llengua Valenciana.[2]
Però en realitat tota la seva vida l'ha dedicada a la política. De 1966 a 1973 fou regidor de l'Ajuntament d'Alacant designat pel terç d'entitats. Mantingué contactes amb els dirigents del PSPV Ernest Lluch i Vicent Ventura, però finalment es presentà com a independent a les llistes del Senat del PSP (candidatura Senadores para la Democracia) a les eleccions generals espanyoles de 1977, en les quals fou elegit. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament senador per Alacant dins les files del PSPV-PSOE. Ha estat membre de la Diputació Permanent del Senat d'Espanya i vicepresident segon de la Comissió del Defensor del Poble.[3] Posteriorment ha estat diputat per Alacant pel PSOE, partit en el qual ingressà el 1978, des de les eleccions generals espanyoles de 1982 fins a les de 2000. Ha estat vicepresident primer de la Diputació Permanent, de la Comissió del Reglament i de la Mesa del Congrés dels Diputats.[4]
També fou membre del Consell del País Valencià (1978-1979) i Conseller de Cultura del País Valencià (1978-1979). El 1996 rebé la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil pel reial decret 712/1996, de 26 d'abril. Ha estat guardonat amb el III Premi Maisonnave que atorga la Universitat d'Alacant «per una activitat continuada en la defensa de valors cívics i de la promoció de l'educació i la cultura en la Ciutat d'Alacant» el 3 de desembre de 2004.
Obres
[modifica]- «En torno a las estáseis ateniense del siglo VI aC». Revista Saitabi, XXVI, 1976.
- «En torno a la formación humanística en la segunda mitad del siglo XVIII: el jesuíta alicantino P. José Reig». Revista Saitabi, XXVI, 1976. I Congrés d'Història del País Valencià, Vol. III, Universitat de València, 1976.
- «Enest Lluch. Un exemple de tolerància al País Valencià: homenatge a Ernest Lluch a la seu ciutat d'Alacant». Universitat d'Alacant. Vicerectorat d'Extensió Universitària, 2004.
- Constituciones españolas 1812-1979. Museu Universitat d'Alacant, 2007.
Referències
[modifica]- ↑ «S'ha mort l'històric dirigent socialista Josep Vicent Bevià». Vilaweb.
- ↑ Javier Paniagua Fuentes i y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.80. ISBN 9788495484802.
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José María Sánchez Roda |
Conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana 1978-1979 |
Succeït per: Josep Peris Soler (Conseller d'Educació i Cultura) |
| Precedit per: Juan Muñoz García |
Vicepresident primer del Congrés dels Diputats 1993 - 1996 |
Succeït per: Enrique Fernández-Miranda y Lozana |
| Precedit per: Luis Ramallo García |
Vicepresident quart del Congrés dels Diputats 1996 - 2000 |
Succeït per: Josep López de Lerma i López |
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
| Precedit per: Antoni Garcia Miralles |
President del PSPV-PSOE 1997 - 1999 |
Succeït per: Joan Lerma Blasco |
- Polítics santvicenters
- Diputats valencians al Congrés dels Diputats pel PSOE
- Senadors valencians al Senat espanyol
- Socialistes valencians
- Professors de la Universitat d'Alacant
- Regidors de l'Ajuntament d'Alacant
- Consellers de Cultura de la Generalitat Valenciana
- Professors d'educació secundària valencians
- Professors universitaris valencians
- Naixements del 1933
- Morts el 2017
- Morts a Alacant
- Polítics valencians del segle XX
- Polítics valencians del segle XXI