José Daniel Lacalle Larraga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Daniel Lacalle Larraga
Biografia
Naixement 21 de febrer de 1897
Valtierra
Mort 21 de juliol de 1981(1981-07-21) (als 84 anys)
Cadis
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de l'Aire[1]
10 de juliol de 1962 – 29 d'octubre de 1969
Activitat
Ocupació Militar
Partit Carlí Flag of Cross of Burgundy.svg
FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Lleialtat Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militar Emblem of the Spanish Air Force.svg Exèrcit de l'Aire espanyol
Rang militar Captain general of the Air Force 3a.png Tinent general
Conflicte Guerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Família
Pare Tirso Lacalle Tradueix
Germans Víctor Lacalle Seminario
Parents Daniel Lacalle (net)
Modifica les dades a Wikidata

José Daniel Lacalle Larraga (Valtierra, Navarra, 21 de febrer de 1897 - Madrid, 21 de juliol de 1981). Militar espanyol. Fill de Tirso Lacalle Yabar de malnom «El Coix de Cirauqui».

Carrera militar[modifica]

Va iniciar la seva preparació militar en l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, d'on va passar en 1920 a l'Aviació Militar aconseguint la titulació de pilot militar a més d'observador, cartografia i comandaments d'aviació. Va participar en la Guerra del Marroc. En la Guerra Civil Espanyola va estar al comandament d'una companyia de requetés, per posteriorment incorporar-se a l'aviació.

Durant la dictadura franquista va ocupar càrrecs com a Cap de l'Estat Major de la Primera Brigada de l'Aire; professor de l'Escola Superior de l'Exèrcit; director de l'Escola Superior de l'Aire; segon Cap de l'Estat Major de l'Aire, des d'on va promoure la creació del polígon de tir de las Bardenas a Navarra, prop del seu poble natal; sotssecretari de l'Aire (1954-1957) i Cap de la Regió Aèria Pirinenca. El 10 de juliol de 1962 va ser nomenat Ministre de l'Aire del govern franquista, càrrec que va ocupar fins al 29 d'octubre de 1969, sent ja tinent general de l'exèrcit. Durant el seu mandat com a Ministre de l'Aire, va fundar el col·legi menor Nostra Senyora de Loreto.

Fou un dels 59 procuradors que el 18 de novembre de 1976 a les Corts Espanyoles van votar en contra de la Llei per a la Reforma Política que derogava els principis fonamentals del Movimiento.[2]

Avi patern de Daniel Lacalle, gestor de fons a la City de Londres[3] i autor celebri de diversos llibres de divulgació d'economia.

Condecoracions[modifica]

Va aconseguir diverses medalles en la seva carrera militar: Medalla Militar Individual, Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild, Mèrit Aeronàutic, Mèrit Militar, Mèrit Naval, Isabel la Catòlica, Orde de Cisneros, Libertador San Martín (Argentina) i Orde Militar d'Aviz (Portugal).

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Rodríguez y Díaz de Lecea
Ministre de l'Aire
Escut de l'estat espanyol

1962-1969
Succeït per:
Julio Salvador y Díaz-Benjumea