José Donoso Yáñez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Donoso Yáñez
José Donoso, 1981.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 5 d'octubre de 1924
Santiago de Xile
Mort 7 de desembre de 1996(1996-12-07) (als 72 anys)
Santiago de Xile
Nacionalitat Xile Xile
Alma mater Universitat de Xile
Activitat professional
Ocupació Escriptor, professor i periodista
Premis i reconeixements

IMDB: nm0232931
Modifica dades a Wikidata

José Donoso Yáñez (25 de setembre de 1924 - 7 de desembre de 1996)[1] fou un escriptor, professor i periodista xilè.

Va viure la major part de la seva vida a Xile, tot i que va passar molts anys a l'exili autoimposat a Mèxic, als Estats Units (Iowa) i sobretot a Espanya. Tot i que havia sortit del seu país als anys seixanta per motius personals, a partir de 1973, va dir que el seu exili era també una forma de protesta contra la dictadura d'Augusto Pinochet. Va tornar a Xile el 1981 i va viure allí fins a la seva mort.

Donoso és l'autor d'una sèrie de contes i novel·les notables, que van contribuir en gran mesura a l'auge de la literatura llatinoamericana. El terme boom va ser encunyat el 1972 en el seu assaig Historia personal del "boom". Les seves obres més conegudes són les novel·les Coronación, El lugar sin límites (de la qual se'n va fer una versió cinematogràfica) i El obsceno pájaro de la noche Les seves obres tracten de diversos temes, que inclouen la sexualitat, la duplicitat de la identitat, la psicologia, i un sentit de l'humor fosc.

Obres[modifica | modifica el codi]

Contes[modifica | modifica el codi]

  • "The blue woman", 1950, en MSS, Princeton.
  • "The Poisoned Pastries", 1951, en MSS, Princeton.
  • "China", publicat en 1954 en l' Antología del nuevo cuento chileno i posteriorment inclòs als seus Cuentos (1971).
  • Veraneo y otros cuentos, 1955. Conté set contes:
    • "Veraneo", "Tocayos", "Fiesta en grande", "El güero", "Dinamarquero", "Dos cartas" i "Una señora".
  • Dos cuentos, 1956, editorial Vieja Guardia. Contiene "Ana María" i "El hombrecito".
  • El charleston, 1960, Nascimento. Conté sis contes:
    • "El hombrecito", "Ana María", "El charlestón", "La puerta cerrada", "Paseo" i "Santelices".

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • Coronación (1957)
  • Este domingo (1966)
  • El lugar sin límites (1966)
  • El obsceno pájaro de la noche (1970)
  • Tres novelitas burguesas (1973). Contiene:
    • Chatanooga Choochoo, Átomo verde número cinco i Gaspard de la nuit.
  • Casa de campo (1978)
  • La misteriosa desaparición de la marquesita de Loria (1980)
  • El jardín de al lado (1981)
  • Cuatro para Delfina (1982). Contiene los textos:
    • Sueños de mala muerte, Los habitantes de una ruina inconclusa, El tiempo perdido i Jolie Madame.
  • La desesperanza (1986)
  • Taratuta/Naturaleza muerta con Cachimba (1990)
  • Donde van a morir los elefantes (1996)
  • El mocho (edición póstuma, 1997)
  • Lagartija sin cola (edición póstuma, 2007)

Memòries[modifica | modifica el codi]

  • Historia personal del boom (1972).
  • Conjeturas sobre la memoria de mi tribu (1996)

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Poemas de un novelista (1981)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Biografia de José Donoso». Universitat de Xile. [Consulta: 19 maig 2013].


Premis i fites
Precedit per:
Eduardo Mendoza
La verdad sobre el caso Savolta
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1978
Succeït per:
Juan Carlos Onetti
Dejemos hablar al viento