José Enrique Rodó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per la ciutat de l'Uruguai vegeu José Enrique Rodó
Infotaula de personaJosé Enrique Rodó
José Enrique Rodó.jpg
José Enrique Rodó
Biografia
Naixement 15 de juliol de 1871
Montevideo, Uruguai Uruguai
Mort 1 de maig de 1917
Palerm, Itàlia Itàlia
Lloc d'enterrament Cementiri Central de Montevideo
  Diputat de l'Uruguai 

Dades personals
Nacionalitat Uruguai Uruguai
Activitat
Ocupació escriptor i polític.
Partit Partit Colorado
Gènere artístic Assaig
Obra
Obres destacables
Ariel (1900, un assaig)
Modifica les dades a Wikidata

José Enrique Rodó (Montevideo, 15 de juliol de 1871 - Palerm, 1 de maig de 1917) va ser un escriptor (assagista) i polític uruguaià.

Biografia[modifica]

Neix el 1871 a Montevideo, el petit de set germans, en el si d'una família burgesa arruïnada. El seu pare, Josep Rodó i Janer, era mercader català que vivia ja molt de temps a l'Uruguai, i la mare, Rosario Piñeyro Llanas, era uruguaia.[1][2][3]

Va aprendre a llegir a la primerenca edat de 4 anys, amb l'ajuda de la seva germana, i des de llavors va ser un apassionat lector. El seu acompliment escolar va presentar alts i baixos des d'un primer moment. Del liceu privat Elbio Fernández, al que va ingressar el 1882, va haver de passar a l'any següent a un altre oficial, per problemes econòmics de la seva família, i va començar a treballar als 14 anys a causa de la mort del seu pare, desentrampant-se com a ajudant en un estudi d'escrivans.

Va desenvolupar la seva faceta periodística i des de 1895 es van publicar poemes i articles seus en diaris i a la Revista Nacional de Literatura y Ciencias Sociales (1895-1897), que va fundar amb altres intel·lectuals uruguaians.

El 1898 accepta la càtedra de literatura a la Universidad de Montevideo.

Ingressa a la vida política activa com a membre del Partit Colorado de José Batlle y Ordóñez i des de 1902 s'exerceix com a diputat per Montevideo, per tres períodes.

Després d'escriure Liberalismo y jacobinismo i, a conseqüència de diversos antagonismes, es va distanciar de Batlle. Els seus assaigs, que advocaven per la defensa de l'americanisme i la crítica a la cultura nord-americana, van tenir extraordinària difusió: Ariel (1900), Motivos de Proteo, El mirador de Próspero. És important considerar que Rodó era seguidor de la literatura en general, i de l'anglesa, en particular. Per aquest motiu, molts dels seus assaigs literaris i filosòfics es basen en obres teatrals de William Shakespeare.

El 1916, a partir de la seva marginació oficial, decideix exiliar-se a Europa treballant de corresponsal de cultura pel diari argentí La Nación. La seva idea era fer un viatge pel sud d'Europa i finalment instal·lar-se a París, però només pogué complir una part del viatge abans que no li sobrevingué la mort. Va passar per Lisboa, Madrid, Barcelona (on, d'acord amb la crítica Belén Castro Morales, "s'impressionà pel desenvolupament de Barcelona i admirà el respecte per la cultura de les seves institucions nacionalistes" i on "aprengué a pronunciar el seu cognom en català: «Rodó se pronuncia casi Rudó».") i, a l'etapa final, Itàlia: es va passar gairebé un mes a les termes de Montecatini-Terme (Toscana), intentant guarir-se de problemes cardíacs i renals (nefritis), després va anar a Roma, i va acabar a Palerm.[4]

Mor el 1917, als 45 anys, per l'agreujament de la nefritis, a Palerm (Sicília) a l'hospital, on va ingressar en estat crític després d'haver-se reclòs al seu hotel, refusant qualsevol cura.[2] Morí abandonat, quan exercia de corresponsal de la revista argentina Caras y Caretas. Les seves restes van ser traslladades a Montevideo el 1920. La seva tersa prosa i el seu agut pensament han influït sobre generacions d'escriptors americans.

Obres (tot assaig i crítica literària)[modifica]


El 1915 també apareix el volum Cinco ensayos: Montalvo - Ariel - Bolívar - Rubén Darío - Liberalismo y Jacobinismo (Madrid: Editorial América, 1915),[6] i el 1920, Hombres de América: (Montalvo-Bolívar-Rubén Darío). Discursos parlamentarios (Barcelona: Editorial Cervantes, 1920)[7]

Referències[modifica]

  1. "El centenario de la publicación del "Ariel" de José Enrique Rodó", de Zsuzsanna Komlódi, Escola Superior de Comerç de Budapest, Hongria, p. 54, un estudi de 54 pàgines. Actes del XXXVè "Congreso Internacional de la Asociación Europea de Profesores de Español", reproduïdes a la plana del Centro Virtual Cervantes. Accedit el 5 de novembre del 2013.
  2. 2,0 2,1 Cronologia de José Enrique Rodó a la plana de Cervantes Virtual.
  3. Breu biografia a la pàgina Goodreads.
  4. "El mundo de José Enrique Rodó (1871-1917)", secció "El viaje a Europa", a la detallada "biobibliografia" de Belén Castro Morales, 2010, a la pàgina "Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes".
  5. "El mundo de José Enrique Rodó (1871-1917)", detallada biografia-ressenya de Belén Castro Morales, 2010, a la pàgina "Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes".
  6. "Cinco ensayos: Montalvo - Ariel - Bolívar - Rubén Darío - Liberalismo y Jacobinismo" / José Enrique Rodó, a la pàgina "Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes".
  7. "Hombres de América: (Montalvo-Bolívar-Rubén Darío). Discursos parlamentarios" / José Enrique Rodó, a la pàgina "Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes".

Bibliografia[modifica]

  • Bachellier, C. C. "An Introduction for Studies on Rodó". Hispania 46.4 (Desembre 1963): 764-769.
  • Brotherston, Gordon. "The Literary World of José Enrique Rodó (1871-1917)". Homenaje a Luis Alberto Sánchez. Eds. Víctor Berger i Robert G. Mead, Jr. Madrid: Editorial Ínsula, 1983: 95-103.
  • Earle, Peter G. "Utopía, Univerópolis, Macondo". Hispanic Review 50 (1982): 143-157.
  • Earle, Peter G. "José Enrique Rodó". Latin American Writers. Vol. II. Ed. Solé/Abreu. NY: Charles Scribners Sons, 1989: II: 447-455.
  • González Echeverría, Roberto. "The Case of the Speaking Statue: Ariel and the Magisterial Rhetoric of the Latin American Essay". The Voice of the Masters: Writing and Authority in Modern Latin American Literature. Austin: University of Texas Press, 1985: 8-32.
  • Miller, Nicola. In the Shadow of the State: Intellectuals and the Quest for National Identity in Twentieth-Century Latin America. Londres: Verso, 1999: 96-114.
  • Pereyra-Suárez, Esther. "José Enrique Rodó y la selección en la democracia". Hispania 58.2 (1975): 346-350.
  • Rodríguez Monegal, Emir. "Sobre el Anti-imperialismo de Rodó". Revista Iberoamericana 80, Vol 38 (1972): 495-501.
  • Rodríguez Monegal, Emir. "La utopía modernista: el mito del nuevo y el viejo mundo en Darío y Rodó". Revista Iberoamericana 46 (1980): 427-442.
  • Sánchez, Luis Alberto. Escritores representativos de América. Primera sèrie. Segona edició. Madrid: Gredos, 1963: Tomo III, "José Enrique Rodó", 77-94.
  • Symington, James W. "Echoes of Rodó". Américas 20.3 (Març 1968): 8-13.
  • Tiempo, César. "Vistazo a José Enrique Rodó". Hispania 39.3 (1956): 269-274.
  • Ward, Thomas. "Rodó y las 'jerarquías imperativas". La resistencia cultural: la nación en el ensayo de las Américas. Lima: Universidad Ricardo Palma, 2004: 72-85.
  • Ward, Thomas. "El concepto krausista de la belleza en Rodó" y "La belleza como solución", La teoría literaria: romanticismo, krausismo y modernismo ante la 'globalización' industrial. University, MS: University of Mississippi, "Romance Monographs", 2004: 70-82.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Enrique Rodó Modifica l'enllaç a Wikidata