José Ignacio Alcorta Echevarría

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Ignacio Alcorta Echevarría
Biografia
Naixement 31 de maig de 1910
Amorebieta
Mort 18 d'agost de 1983(1983-08-18) (als 73 anys)
Barcelona
Logo ULL.jpg  Rector de la Universitat de La Laguna
1947 – 1951
Dades personals
Formació Universitat de Madrid
Es coneix per Se li atribueix el realisme transcendental.
Activitat
Ocupació Filòsof
Ocupador Universitat de Barcelona
Universitat de La Laguna
Modifica les dades a Wikidata

José Ignacio Alcorta Echevarría (Amorebieta, 31 de maig de 1910 - Barcelona, 18 d'agost de 1983) fou un prevere i filòsof basc, professor de Filosofia, d'Ètica i Sociologia a la Universitat de La Laguna i a la Universitat de Barcelona. Alguns li atribueixen haver estat autor d'un sistema filosòfic anomenat realisme transcendental.[1][2]

Biografia[modifica]

Va néixer a Amorebieta (Biscaia) el 31 de maig de 1910. Estudia a Vitòria-Gasteiz i fou ordenat sacerdot en 1934. Inicia els seus estudis de Filosofia en la Universitat de Madrid, llicenciant-se en 1940 després del parèntesi de la Guerra Civil Espanyola. En 1941 és nomenat becari de l'Institut "Luis Vives" de Filosofia, després de l'organització del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). En 1942 es converteix en Catedràtic de Filosofia, i Doctor en Filosofia en 1945 per la Universitat de Madrid, amb la tesi Metafísica del P. Francisco Suárez (los modos) / Los modos en la filosofía de Suárez, contribución al estudio de la filosofía suareciana.

El 10 de desembre de 1946 s'incorpora per oposició al cos de Catedràtics Numeraris d'Universitat, en guanyar la càtedra de «Fonaments de Filosofia i Història dels sistemes filosòfics» de la Universitat de La Laguna. Al cap de poc d'incorporat al seu nou lloc és nomenat Rector d'aquesta Universitat, en haver mort el 20 de juliol de 1945 el rector José Escobedo González-Alberú. En 1948 ha de suspendre un curs d'esperanto després de sofrir les pressions i atacs dels sectors més durs de la Falange i el SEU.[3]

En 1950 guanya l'oposició celebrada per cobrir la Càtedra d'«Ètica general i Ètica especial i Sociologia» de la Universitat de Barcelona, per la qual cosa a l'octubre de 1951 va pronunciar el discurs d'obertura del curs 1951-1952, «L'ètic en l'existencialisme», el seu comiat de La Laguna. Incorporat a Universitat de Barcelona a partir de 1951, continuarà en aquest lloc fins a la seva jubilació en 1980. En 1975 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morales i Polítiques. Va morir a Barcelona en 1983.[4]

Obres[modifica]

  • La Teoría de los Modos en Suárez (1949)
  • La Etica en el Existencialismo (1951)
  • Estudios de Metafísica (1954)
  • El Existencialismo en su aspecto ético (1955)
  • Introducción a la Sociología (1957)
  • Sociología (1959)
  • El Ser, Pensar transcendental (1961)
  • Peter Wust, filósofo espiritualista de nuestro tiempo (1963)
  • El Realismo transcendental (1969)
  • Prolegómeno para una fundamentación trascendental de la ética (1976)

Referències[modifica]

  1. Biografia a filosofia.org
  2. Biografia a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
  3. José Ignacio Alcorta a l'Enciclopèdia Guanche, publicada sota llicència GNU
  4. Jose Ignacio Alcorta a filosofiacatalana.cat


Premis i fites
Precedit per:
Juan Zaragüeta y Bengoechea
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 17

1975-1983
Succeït per:
Olegario González de Cardedal